Festa Hel·lènica

L'any 1912, enmig dels actes programats per la Festa Major, s'incorporà un espectacle nou, sorprenent: la representació de tres obres de teatre grec clàssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de companyies ambulants eren una de les activitats apreciades a la festa, no era corrent poder assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de la Festa Hel·lènica.

Els principals promotors de l'esdeveniment foren els senyors Cusí -diputat del districte-, August Pi-Sunyer, Joaquim Gay, Josep Pous i Pagès, Garrigoles -hisendat de Castelló d'Empúries amb casa a Roses- i Pere Rahola^[1] La Festa Hel·lènica va consistir en una conferència de l'escriptor figuerenc Josep Pous i Pagès sobre la tragèdia grega i el dia següent es representaren tres obres de teatre grec. L'organització de la festa tingué gran ressò a la premsa de l'època i hi assistiren personalitats i distingides famílies empordaneses com els Senillosa, de Nouvilas, Coll, D. Eusebi de Puig, Poch de Feliu, la baronessa de Cuadras, Vidal Topete, Santaló i molts d'altres. ^[2]

L'esdeveniment va tenir lloc a la Pedrera nova, una esplanada que existia abans d'arribar al far, arran de mar. Tots els assistents quedaren fascinats per l'escenari. Un periodista en fa una descripció:

  L'escenari tenia per bastidors macissos de roques y per bambolines el mateix cel que sembla descansar en altres indrets de badia, damunt mateix de les montanyes de la Escala y les mines de la ciutat grega d'Empúries.^[3]

Un altre mitjà, La Veu de l'Empordà, en fa una descripció semblant

L'escena estaba encertadament disposada. A la dreta, uns quants pins marítims y abets; a l'esquerra, una elevada y cantelluda roca, al peu de la que hi havia una bauma; en el centre, uns quans arbres artísticament combinats y després roques servien de fons al primer terme, les que's destacaban ab gallardia, sobre el blau puríssim del mar, llatí; y allí en l'infinit es dibuixaven borrosament les plates d'Empúries, l'Escala y les Illes Medes. ^[4]

Les obres que es presentaren en el programa foren Philoctetes de Sòfocles, la tragèdia Prometeu encadenat d'Esquil i El Cíclop, un drama satíric d'Eurípides. L'actuació es va realitzar el 25 d'agost i començà amb una ovació davant l'arribada en vaixell dels personatges que havien de representar l'obra. Tal com relata la premsa de l'època el desembarc, maravella de plasticitat, fa un efecte indescriptible.^[5]

Tot i que la Festa Hel•lènica va crear molta expectació i va ser un èxit de públic, sembla ser que gran part dels assistent no va entendre les obres. Una crítica escrita al diari Empordà federal ens narra la reacció del públic:

  La Festa no ho fou de públic, ja que aquest, tan el de cadires com el d'entrada general, romangué fred e indiferent devant les belleses de la tragedia grega. La manca de compenetració de la multitut ab l'obra fou degut a manca de preparació. ^[6]

Finalment, els beneficis que generà l'obra als promotors d'aquest acte benèfic recaigueren en la Casa de Familia, que alhora donà 100 pessetes al poble de Roses un any després. Un grup de teatre d'aquesta entitat, creada per a la reinserció social, va ser l'encarregat de representar les obres de teatre a mans dels directors Coromines i Prat. La donació d'aquesta quantitat a l'Ajuntament, tal com s'explica en un document del mes editat per l'Arxiu Municipal de Roses, fou destinada a construir un petit rentador públic en el paratge del Rastrell.

LA CASA DE FAMILIA[modifica]

La companyia que representà l'obra fou un grup de teatre de l'entitat Casa de Familia, una institució benèfica fundada pel sacerdot Josep Pedragosa Monclús dedicada a la protecció de menors i rehabilitació de delinqüents.

El actors van ser durament criticats per la premsa empordanesa que escriu que els recitats deixarem molt que desitjar^[7]. Tanmateix, dels actors que hi intervingueren van rebre un fort aplaudiment els senyors Queraltó, Peracols, Vives i la senyoreta Carme Castillo. Pel que fa aquesta última, un article publicat a la revista Feminal la posa com exemple a seguir per les actius aficionades, ja que interpreta obres difícils i no el repertori de migrades y estúpides produccions que sovint representen en casinos i societats de Barcelona. ^[8]

Notes[modifica]

1. ↑ La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.
2. ↑ A l'article publicat a la Veu de l'Empordà el dia 31 d'agost de 1912 es fa un repàs a les personalitats assistents. El periodista fa una llarga enumeració que acaba amb un i molts altres que la nostra ploma no tingué temps d'apuntar y sento no recordar.
3. ↑ El teatre grech a Roses, IIlustració Catalana 2a època, nº483, 8 de setembre de 1912, pàgs. 484-485.
4. ↑ De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2
5. ↑ La festa helènica de Roses, Escena Catalana, nº308, 31 d'agost de 1912, Barcelona, pàg 5.
6. ↑ Empordà Federal, 31 d'agost de 1912, p.3
7. ↑ De la festa Helénica, l'ànima dels Grechs palpitant en la platja de Roses, La Veu de l'Empordà, n'411, 31 d'agost de 1912, pàg.2
8. ↑ La senyoreta Carme Castillo a Feminal, nº66, 29 de setembre de 1912

Bibliografia[modifica]

• [1] Arxiu Municipal de Roses, document del mes de setembre de 2012, Teatre, beneficència i un safareig.

• Barris, Josep Maria "Sòfocles, Èsquil i Eurípides a Roses?" dins Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008 pp. 325-326