Pesca rosinca

La pesca era un dels treball més important a Roses des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així la pesca a marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el conjunt megalític. La geografia també a facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

La pesca antiga

Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natals del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i vinyes, i això podien guanyar-se la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures, jornades molt llargues, de les 6:00 H fins les 18:00 H. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta, i si feia mal temps i plovia mentre ells estaven al mig del mar es mullaven, i si hi havia mala mar no podien sortir, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per poder viure amb la seva família, tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el petroli, que això provocà que els pescadors pràcticament no fessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia després de que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

La pesca d’ara

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tan en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha unes 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tremall i la d'encerclament.

La venda del peix

El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard dels anys trenta als seixanta es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i on ara poden vendre el peix en la confraria mitjançant una subhasta electrònica, amb l’aplicació de les noves tecnologies.

Les subhastes es fan cada dia a les 5.30 H de la tarda, al matí a les 8.00 H es fa la subhasta del peix blau com la sardina i l’anxova. Al arribar les embarcacions al port, les caixes del peix es passen per una cabina on hi ha un home que el pesa, i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.

En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.

Peixos de les costes catalanes

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc. També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

Tècniques de la pesca

Tècniques actuals

• L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
• La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
• El tresmall són tres xarxes superposades formades per ormeig, una de més cega i més gran al mig, i dues altres de malla més ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.
• El palangre és un tipus d'aparell de pesca que consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna.

====L'arrossegament==== és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. ==== La teranyina==== és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix. Com per exemple, es pot pescar anxoves. ==== Calamarsaire==== consteix en col·locar un llum al mig del mar des de una barca petita per atreure els calamars. ====Piscifactoria==== Instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

Tècniques perdudes:

• Els boleros són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
• El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
• Les nanses és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
• Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
• Gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
• Baqueta consisteix en una pesca d'arrosegament.
• Rall és una pesca en xarxa que cala i lleva un sol pescador. És una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo.
• Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
• L’art que consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
• L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.