Cap NorfeuDe RosespediaRevisió de 09:41, 3 feb 2011; WikiSysop (Discussió | contribucions)    El cap Norfeu està situat al sudest de la península del cap de Creus, entre les badies de Jóncols, al nord, i de Montjoi, al sud. Forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat, perquè adopten les formes d'aquests animals. És una reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les balenes i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina. Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris. També havia estat anomenada Torre del Rei. Tenia una planta circular, molt gran, amb dos pisos. Actualment només resta dempeus el primer pis i el mur exterior que, que originalment era una cisterna.La torre deixà de ser un edifici militar quan la van volar els francesos, a la segona meitat del segle XVII, i posteriorment s'utilitzà per a usos agrícoles. Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels fadrins encantats o la Taula de Carlemany.
ContingutLa llegenda d'OrfeuSegons la llegenda, el cap Norfeu deu el seu nom a l'heroi grec Orfeu, que va provocar la seva aparició amb la seva música. Orfeu era un virtuós de la lira que es va casar amb la nimfa Eurídice, que morí poc després. Orfeu la va anar a buscar al món dels morts i aquests van deixar que se l'emportés amb la condició que ell sempre anés davant d'ella, mentre sortien del món dels morts, i no es girés a mirar-la en cap moment. Però Orfeu es va girar i va perdre la possibilitat de recuperar-la. Entre els fets d'Orfeu, s'explica que va fer un viatge pel Mediterrani i, quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, va esclatar una gran tempesta en plena nit, amb molt vent que feia moure el vaixell amb força. Orfeu, espantat, va fer tot el que va poder però cada cop estava més aprop d'unes roques molt amenaçadores i, finalment, el vaixell es va enfonsar. Orfeu lluità per no ser engolit per les aigües i, després de molt estona, aconseguí acostar-se a una roca i aferrar-s'hi amb força. Aquella roca era precisament la roca del Gat. Molt espantat i mort de fred, Orfeu va esperar que sortís el sol, per poder veure on era exactament i decidir què faria. Al matí, es va adonar que era davant d'una gran i preciosa badia, però massa lluny de la costa per poder-hi arribar nedant. Mentre rumiava com podria sortir d'aquell tràngol, va tenir una visió meravellosa: a la part de ponent, veia la muntanya del Canigó, coberta de neu blanca i puríssima. Corprès, va agar la seva lira i va començar a compondre i cantar cançons dedicades a tan bella muntanya. Els seus versos i tonades eren tan meravellosos que es va començar a produir un prodigi: les muntanyes més properes a la costa es van anar aproximant a la roca del Gat, per poder escoltar millor la música d'Orfeu. Va ser així com, un cop les muntanyes van ser prou aprop de la roca del Gat, Orfeu va poder saltar i ser a terra, una terra de la que ja s'havia enamorat. Així va ser com va néixer el cap Norfeu. Paleozoic del Cap de NorfeuGeozona situada al sud de la Península de Cap de Creus, on afloren seqüències de roques sedimentàries atribuïdes al Paleozoic inferior mostrant una gran varietat de litofàcies. Tant la Sèrie de Norfeu, formada per calcàries marmoritzades, gresos i conglomerats, com la Sèrie de Montjoi, constituïda per pissarres fosques amb intercalacions de marbres, han pres nom dels topònims locals. Intercalades en aquestes seqüències també s’hi troben roques volcàniques i subvolcàniques. Les seqüències presenten un metamorfisme de grau molt baix, a excepció de l’estreta franja adjacent a la granodiorita de Roses on apareixen roques pigallades per efecte del metamorfisme de contacte. També són abundants i de gran qualitat les estructures de tipus tectònic que enregistren els efectes de l’orogènia herciniana. La peculiar i canviant naturalesa litològica condiciona una morfologia litoral singular on destaquen els caps formats per roques massisses com la Punta Falconera, formada per granits, o els caps Trencat, Blanc i particularment Norfeu formats per calcàries marmoritzades. La conjunció d’aspectes estratigràfics, petrològics, tectònics i morfològics determina que la zona tingui un excepcional interès geològic a tots els nivells. La geozona té una rellevància extraordinària com a registre estratigràfic del Paleozoic inferior. Malgrat la complexitat tectònica, no és difícil fer-se una imatge de la successió estratigràfica del que possiblement representa el registre del pas del temps precambrians a l’inici del Paleozoic. D’aquest conjunt cal destacar les singulars formacions de Cap Norfeu i les formes de relleu associades. Un altre aspecte molt rellevant el conforma la quantitat i qualitat d’estructures tectòniques. Els plecs més espectaculars, pel que fa a les seves dimensions, es poden observar als penya-segats orientals de Cap Norfeu. Hi ha una gran abundància de plecs menors per tota la zona, però cal destacar com a exemples propis de llibre de text els visibles sobre la Riera de Jóncols i molt especialment les formes d’interferència de plecs a Cala Rostella. En el mateix àmbit de la tectònica cal situar els nombrosos exemples de foliacions i clivatges i llur relació amb l’estratificació. Aquest conjunt d’estructures ens ofereix un registre molt complert i didàctic del que representen les estructures menors en la interpretació d’una zona sotmesa a una tectònica complexa. La zona té també un destacat interès petrològic per la seva varietat litològica, incloent-hi les singulars formacions de roques subvolcàniques i volcàniques. També hi són representats els fenòmens d’hidrotermalisme, tant lligats a l’activitat magmàtica (Punta Falconera) com a la milonitització (Puig d’en Marès). La varietat de materials i processos justifica que la zona inclogui moltes localitats clàssiques pel que fa als estudis superiors de Geologia d'universitats nacionals i estrangeres. Geòtops inclosos a la geozona: Coll de l’Alzeda- Puig d’en Marès
Fisiografia i geologiaAquesta geozona correspon a la franja litoral de la península de Cap de Creus des de l’est de la punta de l’Almadrava fins a cala Jóncols, un tram de costa amb un elevat grau d’articulació, fruit d’un seguit de caps i cales orientats cap al SE i la península de Norfeu, que forma un colze respecte l’esmentada orientació prenent una direcció E-W. Per l’interior queda delimitada pel Serrats que tanquen la conca de la vall de Montjoi (Serrat de la Torre del Sastre, Cresta de Puig Marès a Puig Rodó i la cresta que des del Puig Alt continua fins a Cap Norfeu a través del Pla de la Guardiola. També queden incloses les petites valls de les rieres que desemboquen en les petites cales situades al S i també al E de Montjoi. A l’extrem oriental la geozona s’inclouen els contraforts occidentals de la riera de Jóncols en el seu tram final. En aquesta geozona s’inclou la part sudoriental de la Península del Cap de Creus, que conforma el massís més oriental de la Zona Axial Pirinenca, constituït pels materials paleozoics involucrats en l’orogènia Herciniana. En aquest indret, la península està formada per les seqüències més recents estratigràficament de la península del Cap de Creus, si bé la manca de registre fòssil fa que l’estratigrafia d’aquestes seqüències sigui mal coneguda. Aquestes seqüències estan formades per les sèries de Norfeu, de Montjoi i la part alta de la de Cadaqués (que possiblement representen la part bassal de la seqüència cambriana) se situen flanquejant el massís granodiorític de Roses. Aquesta situació determina que la zona presenti una gran varietat de litologies. A més, el conjunt de roques es troba afectat per una tectònica polifàsica lligada a l’orogènia Herciniana. Aquesta circumstància, unida a les bones condicions d’aflorament, determina que a la zona es doni una molt bona conjunció d’elements d’interès als afloraments de la zona. Del conjunt d’àrees on afloren les seqüències de roques del Paleozoic inferior (i possiblement Precambrià superior), els afloraments d’aquesta geozona són els més complerts, doncs permeten observar clarament la superposició de tres sèries de les quals la superior, anomenada de Norfeu, té característiques singulars atesa la seva diversitat de fàcies. La similitud de fàcies i proximitat suggereix que la Sèrie de Norfeu pugui ser equivalent de les formacions de calcàries marmoritzades del Massís de Begur i ambdues formacions ser equivalents de les calcaries càmbriques. Aquesta interpretació seria coherent amb el fet de què en diferents indrets del Massís Ibèric (per exemple la calcària de Tamames) una formació amb calcàries i conglomerats que recolza sobre monòtones sèries detrítiques rítmiques constitueix la base del Cambrià. Paisatge físic i humàAquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic i històrico-cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme. Només cal fer una mirada interpretativa del paisatge litoral per adonar-se que el seguit d’accidents que marquen la morfologia litoral estan íntimament lligats a la canviant configuració geològica. El promontori conglomeràtic i calcari de Cap Norfeu n’és l’exponent màxim, però també ho són Punta Falconera, Cap Trencat, Cala Montjoi o Punta Farrera. Tanmateix, el relatiu aïllament de la península de Cap Norfeu ha permès la relativa preservació d’un patrimoni botànic de considerable interès. No succeeix el mateix cap a les zones interiors, on una vegetació de maquis fortament vulnerable al foc ha substituït els conreus abandonats. Els elements històrico-culturals són els altres valors que en aquesta zona prenen especial protagonisme. En primer lloc, cal destacar les construccions megalítiques localitzades, en raó de la natura del substrat geològic, sobre la granodiorita foliada. També cal destacar una arquitectura agrícola tradicional ben preservada, per exemple, prop del Puig d’en Marès, però destruïda per les reforestacions al nord del Pla de la Guardiola. L’arquitectura rural i de defensa amb interès de grau molt variable abunda a la zona. Són d’interès els masos amb torre de defensa de Montjoi de Dalt i de la Torre. Bons exemples d’integració de geologia i arquitectura tradicional els constitueixen la cova de les Ermites o dels Pastors, d’origen incert, i el camí que baixa del Rec de la Cala Norfeu.
Torre de Norfeu - Cova de Ses ErmitesConjuntament amb cala Rostella, és una de les localitats més emblemàtiques. Des de l’istme de Norfeu fins al cim (torre de Norfeu) s’observa la successió estratigràfica tan peculiar d’aquest sector, amb els diferents nivells de calcàries marmoritzades i els nivells de conglomerats. A la cova de les Ermites s’observa un dels millors talls de la part bassal de la sèrie de Norfeu, amb les pissarres negres formant la cavitat i els nivells de marbres formant els sostre i petit cingle. Als espadats que hi ha just per sota el cingle marmori de Norfeu afloren els peculiars conglomerats. Les capes de conglomerats formen un petit cingle sobre el que l’erosió ha produït una renglera de petites balmes. Punta Prima - Cap Gros de Norfeu – Rec de la calçAls penya-segats orientals es dóna el màxim exponent de la singularitat d’aquestes formacions geològiques que condicionen un paisatge singular en la península de Cap de Creus. Tota la façana oriental de la península de Cap Norfeu mostra uns penya-segats singulars amb multitud de coves càrstiques, preferentment situades arran de mar. És a l’extrem oriental de la petita península de Norfeu on les roques calcàries assoleixen el seu màxim desenvolupament. Des de mar és possible observar la complexitat geològica d’aquestes seqüències de carbonats i conglomerats (Punta Prima) que mostren uns magnífics plecs de grans dimensions. També des de mar es pot observar una morfologia litoral càrstica que dóna lloc a formes curioses, on a les coves s’hi afegeixen illots com el cavall Bernat, el Gat o les Illes Mòniques. De terra estant, a la petita plana sudoriental de la península (Terrat de Norfeu), es desenvolupa un paisatge càrstic a petita escala. Des de l’extrem oriental del cap, amb certa precaució, es poden assolir els peus dels penya-segats on s’observen la superposició de les calcàries en bancs amb les potents i massisses capes de calcàries que coronen la plataforma de la península a l’extrem sudest. Aquesta superposició de carbonats també pot observar-se al Rec de la Calç, però en aquest indret les calcàries en capes se situen al damunt del Rec, mentre que les capes massisses formen la part inferior del Rec.
MolsaA les petites depressions argiloso-arenoses de la part superior més elevada, que forma una plana pedregosa seca, es troba abundantment la molsa Phascum cuynetii junt amb altres pottiàcies. És una molsa endèmica de la península ibèrica, se n'han trobat exemplars a Alacant i Almeria. Al Cap Norfeu és molt abundant.
Ús del sòlMajoritàriament és terreny erm resultant d’antic ús agrícola abandonat. També es troben abandonades totes les pedreres dedicades a l’extracció de pedra per a la construcció. La franja litoral és on es concentra l’activitat de lleure relacionada amb el mar. A la franja litoral entre Montjoi i La Pelosa hi ha sòl urbanitzat que inclou l’enclavament de Montjoi i les edificacions incloses a l’interior del dominis del Parc Natural.
Com arribar-hiAquesta geozona és creuada per la carretera de Roses a cala Jòncols, la qual és asfaltada fins a Cala Montjoi. Una carretera estreta, però ben condicionada permet accedir a punta Falconera. Una pista en no gaire bon estat i accés restringit permet accedir a les parts topogràficament més elevades de la zona. Aquesta pista (GR-92) arrenca de la carretera de Montjoi poc abans del mas de la Torre i permet accedir al Coll de l’Alzeda i a les rodalies del Puig de la Malaterra. Hi ha moltes pistes i camins no accessibles a la circulació motoritzada, però que permeten fer nombrosos recorreguts per l’interior de la zona. Un dels camins més recomanables és el camí de ronda. A cap Norfeu no és permès caminar fora dels senders.
LocalitzacióCoordenades
Mapa
Bibliografia
Enllaços externs
|
