Base militar Aèria del PeníDe RosespediaRevisió de 21:35, 17 abr 2023; WikiSysop (Discussió | contribucions)    La base militar del Pení té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.
ContingutHistòria La base de Pení va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent. Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes. L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent. Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips. Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.
Les boles del radar 
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon. L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.
Curiositats La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort. El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.
Localització La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig Pení s/n
VegetacióEl relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la Tramuntana, fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània. Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes. La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.
Fauna La fauna típica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú, salamandra comuna i el llangardaix comú.
Enllaços Externs |
