Font del LledóDe RosespediaRevisió de 12:52, 26 gen 2016; Xe (Discussió | contribucions)   La font del Lledó o Lladó és una deu d'aigua dolça que raja amb abundor, que probablement va ser urbanitzada quan es va construir el mas Romà, a pocs metres de la font i actualment en runes. El brollador es troba encastat en un carreu de marbre blanc que està decorat. Els relleus originals, avui molt esborrats, són tres rodones i a la tercera hi ha inscrita una data, probablement la de la seva construcció: Dia 9 de Juliol de 1858. Actualment aquests relleus es troben força degradats.
També August Pi-Sunyer descriu l'espai que ocupa la font quan parla del mas Romà a "La novel·la del besavi":
En aquesta última també s'hi troba l'existència del banc d'obra com a element urbanitzat al mateix moment que el mas Romà i que forma part de la seva eixida.
Treballs de recuperacióDurant l'any 2015 i dins el context dels treballs d'arranjament del camí de Ronda s'ha fet una neteja a fons de l'espai que ocupa aquesta font que ha comportat una desbrossada de l'esplanada i la restauració dels murs de tancament ja que presentaven un estat de conservació dolent. També s'ha actuat en la canalització de la font fent un petit embassament per tal que la fauna de l'entorn tingui un abeurador natural i també s'ha actuat en el desaiguat, per tal de no malmetre el penya-segat.
Notes
Bibliografia
|
