Sant Pere de Rodes: Diferència entre les revisions

Revisió de 08:44, 24 feb 2012

[[Categoria: ]]

Història

Els orígens d'aquest monestir són confosos i ara mateix resulta difícil decidir quin va ser el primer moment en que va haver una edificació religiosa en aquest indret. Hi ha moltes hipòtesis i llegendes fonamentades pel fet de no disposar de documents que puguin oferir més llum sobre el tema. Una d'aquestes hipòtesis fins i tot es remunta a l'època romana, on podia haver existit un edifici religiós en la zona. Per altra banda, una altra llegenda ens diu que quan la ciutat de Roma estava a punt de ser saquejada, uns monjos van marxar en diferents barques amb les relíquies més preuades. Entre elles es trobaven el cap i una mà de Sant Pere, que l'atzar va fer que arribessin la costa del Cap de Creus. Els monjos van amagar-los en una cova. Anys més tard no les van trobar, ja que havien quedat amagades per la vegetació i no recordaven el lloc exacte on les havien enterrat. Per aquest motiu van decidir aixecar una petita capella en honor a les relíquies de Sant Pere. L’any 945 va ser considerat monestir benedictí independent, manat per un Abad. El monestir va ser destí d’alguns pelegrins especialment per als Jubileus de la creu de maig. A partir del segle XII el monestir va ser saquejat per exèrcits francesos i bandolers. L’any 1793 va ser abandonat per la co0munitat benedictina. Va estar sense protecció de l’estat i a mercè dels saquejadors mes d’un segle fins que el van declarar monument historicoartístic nacional l’any 1930. El 1935 es van començar les restauracions que foren interrompudes pel règim franquista, i tornaren a reprendre el 1960. L’any 1993 va ser declarat Bé Cultural D’interès Nacional. El monestir tenia una Biblia particular ara exposada a la bibliotheque nationale de Paris.

Arquitectura

El Monastir de sant pere de rodes te dos claustres superposats: l’inicial i un que van construir mes tard. El claustre superior es del secle 12, i l’inferior es aproximadamente dels segles 9-10. Es conserven capitells d'aquest claustre en museus de Barcelona i París i en col•leccions particulars. Aqueest es construit amb arcades de mitg punt y sense decoració. La cripta: Tingué una gran vitalitat fins a la fi del segle XIV, però després va entrar en franca decadència, amb la relaxació de la vida comunitària, manca de donacions a favor del monestir... al que s’ha d’afegir els efectes de la Pesta Negra (1345), que va emportar-se vint-i-quatre monjos. La por de la pirateria va fer que el lloc es fortifiqués. A partir del 1447 el centre fou dirigit per abats comendataris que agreujaren la decadència. El 1654 el lloc es va abandonar durant sis anys a causa de la guerra, fet que marca el inici de l'espoli dels seus béns. Els efectes dels enfrontaments bèl•lics amb els francesos portaren a successius saqueigs. La Bíblia de Rodes, ara a la Biblioteca Nacional de França, fou espoliada el 1693. Al segle divuit s'arriba a un estat de decadència total. El 1726 és novament saquejat i el 1798 la comunitat es trasllada a Vila-sacra i d'aquí a Figueres (1809). El Monastir es un edificio d’estil romanic. Consta de dos torres: una dedicada com a campanar i l’altre com a torre de vigilancia.

Te forma de creu llatina com la majoria d’esglesies i monestirs. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts sòcols i disposades en doble ordre d'alçada, que suporten els arcs formers i els arcs torals.

L' ordre dels monjos

Eren monjos benedictins de la ordre de sant benet

Localització