|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
| Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, '''Josep Cervera''' fou conegut com el ''Bruixot del Contrabaix'' fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi pel seu ensenyament. Com a compositor també escriví una vintena de [[La sardana|sardanes]] i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el ''Ball de Platja de Roses'' (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en poblacions com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses. | | Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, '''Josep Cervera''' fou conegut com el ''Bruixot del Contrabaix'' fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi pel seu ensenyament. Com a compositor també escriví una vintena de [[La sardana|sardanes]] i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el ''Ball de Platja de Roses'' (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en poblacions com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses. |
| | | |
| + | ==Bibliografia== |
| + | Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". Girona: Diputació, 2009. p. 208 |
| | | |
| [[Categoria: Oïda]] | | [[Categoria: Oïda]] |
Revisió de 19:52, 15 gen 2011
Membre d’una extensa nissaga de músics empordanesos, Josep Cervera fou conegut com el Bruixot del Contrabaix fou un virtuós d’aquest instrument, pel qual compongué més d’un centenar de peces i dissenyà un mètode propi pel seu ensenyament. Com a compositor també escriví una vintena de sardanes i més de cent obres de música religiosa i popular, de les quals cal destacar el Ball de Platja de Roses (1952). Com a músic pertanyé a la Cobla Antiga Pep (1905-1940) i actuà en poblacions com Girona, Barcelona, París o Londres. Des de 1913 residí a Roses.
Bibliografia
Padrosa Gorgot, Inés "Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà". Girona: Diputació, 2009. p. 208