| − | Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la [[fortificació]] no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval. | + | Les '''muralles''' és com la gent de Roses anomena el conjunt de la [[Ciutadella]]. Encara que les actuals muralles de la fortificació no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després del seu abandonament, a les muralles del poble medieval. |
| | Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolàs Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref> | | Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la fortificació va quedar encara més malmesa del que ja ho estava dels setges anteriors i, a llarg del segle XIX, els militars van deixar les muralles definitivament abandonades.<ref>Pel setge de 1808 vegeu Díaz Capmany, et.al., ''El setge de Roses de 1808. Tres visions de la Guerra del Francès'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Per l'impacte de la guerra en general, per l'abandonament de la vila medieval i el desenvolupament del nou nucli urbà: ''A la frontera de l'imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833'', Roses: Ajuntament de Roses, 2009.</ref> Abans que l'espai es declarés monument nacional (1961), varen sortir molts projectes que miraven d'enderrocar i aprofitar urbanísticament aquest indret. ''Pel cap baix, s'han descobert propostes d'urbanització dels anys 1916, 1918, 1929, 1950, 1954, 1960 i 1961, que implicaren coneguts arquitectes i enginyers, com [[Heinrich Zoeller de Vissel, l'espia|Heinrich Zoeller de Vissel]] i [[Narcís Amigó]], [[Nicolàs Maria Rubió i Tudurí]], [[Alexandre Bonaterra i Matas]] i Josep Claret i Rubira.''<ref>Barris i Ruset, J.M. ''Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 118.</ref> |
