Associacionisme: Diferència entre les revisionsDe Rosespedia
Revisió de 17:23, 24 oct 2016 La presència d'un grup ampli i representatiu d'associacions de caràcter cultural, lúdic o bé obrer o polític és un dels símptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "teixit social". ContingutEls inicis de l'associacionisme a Roses[modifica]La primera societat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada La bienhechora de Obreros, fundada al 1872 en el marc del sexenni democràtic. No sabem pràcticament res de les activitats d'aquesta associació de caràcter mutualista, tret que estava orientada exclusivament al món obrer del poble. Els treballadors hi col·laboraven econòmicament amb unes aportacions mensuals que, posteriorment, servien per a cobrir les despeses familiars en períodes de baixes laborals - bàsicament imputables a accidents -, en un context en què no existia una seguretat social de l'Estat i, per tant, un dia sense treballar significava un dia sense cobrar. De fet, l'associacionisme dedicat als assumptes laborals ha estat tradicionalment un dels àmbits més importants a Roses. L'associacionisme durant el primer terç del s.XX[modifica] El pes de l'associacionisme rosinc, tal i com hem dit abans, el tenien les agrupacions de caràcter laboral i polític. Almenys des de 1914 existien la Unió de Roses (nom amb la qual era coneguda la Unió mútua obrera, Societat de socors mutus) i La pescadora, entitats locals que foren l'embrió del Pòsit de pescadors. El pòsit de pescadors[modifica]Els inicis del pòsit, l'any 1921, foren complicats. i a finals de 1922 no havia reeixit la seva existència. Posteriorment, al 1923 va ser reconstituïda sota l'impuls social de la marina. Des d'aleshores, el Pòsit ha estat l'associació més potent del poble fins als nostres dies, tant pel nombre de socis com pel seu pressupost i la transcendència de les seves activitats - Homenatge a la vellesa des de 1931, escola de minyons, etc. Estava dividida en diverses seccions com Pesca, Accidents de mar i treball, Tints i tints especials, Petrolis, Cooperativa, Socors Mutus i Cultura. El Pòsit de pescadors, des de la seva creació, ha estat el nucli al voltant del qual la vida marinera de Roses s'ha organitzat i desenvolupat, adequant - se a les transformacions del sector pesquer i a les noves necessitats dels seus membres. Primeres organitzacions lúdiques[modifica]La primera organització purament lúdica que trobem a Roses és "La Deseada", que era el nom d'una societat recreativa que es va constituir el 22 d'abril de 1915, la finalitat de la qual era "la ilustración y el lícito recreo de los asociadios", mitjantçant l'organització de balls, festes i veladas literarias, a través de les aportacions econòmiques dels socis. De fet, fou un precedent, almenys en funció, de les dues entitats més conegudes del poble durant la segona república, la progressista Societat flor de maig i la lòngeva Societat Unió Fraternal (S.U.F), autèntiques rivals en l'organització de balls i festes de carnaval. La Junta Directiva de La deseada era formada per Josep Romañach, Pere Font, Pere Romañach, Pere Rigau, Josep Ribas, Pere Turró, Fidel Vicens, Josep Guitart i el secretari Casadevall. La seu social d'aquesta associació es trobava al Carrer Doctor Pi i Sunyer, 51 i, en els seus estatuts, es prohibia explícitament la discussió política o religiosa. S'establien dues categories de socis, fundadors i numeraris, solters i casats, respectivament. La conservació del seu reglament permet conèixer - ne el funcionament intern de manera detallada. L'associacionisme durant la segona república[modifica]Organitzacions lúdiques[modifica]Com hem dit abans, hi trobem dues grans associacions en aquest àmbit que, malgrat constituir - se abans del període republicà, fou durant aquesta època que gaudiren de màxima projecció. Aquestes són la Societat Flor de maig i la S.U.F. - La Societat Flor de maig fou una associació de caràcter recreativa i de tendència progressista, de la qual només sabem que funcionava ja al 1927. Disposava de local social i d'un cinema al C/ St. Elm, 1 - darrere el cafè Badosa -, amb 366 localitats, de les quals 50 eren butaques preferents, 186 generals i 130 eren "medias entradas". El preu d'una entrada rondava dels 15 cèntims la més econòmica fins als 60 cèntims la preferent, passant pels 30 cèntims que costava una entrada general. El cinema estigué en funcionament els anys 1927 i 1928. Posteriorment, durant el període 1929 - 1934 restà tancat, fins que es tornà a obrir al públic l'any 1935. El final de la Guerra Civil suposà la liquidació d'aquest espectacle i de la societat Flor de Maig, amb tota probabilitat per qüestions ideològiques. Durant els anys de funcionament, desplegà una intensa activitat associativa i cultural, sota la pruïja de la rivalitat amb la S.U.F. - La Societat Unió Fraternal (S.U.F) va néixer el 18 d'octubre de 1927, data de constitució de la primera junta rectora. La seva gènesi és deguda a una escisió d'alguns socis disconformes amb la direcció de la societat flor de maig. Els destins de la S.U.F van ser conduits fins al 1951 per les següents persones: Miquel Sellent i Marquès (president), Pere Trull Buxons (vicepresident), Francesc Danés i Pujol (secretari), Pere Pont Sansballó (vicesecretari), Pere Godo i Salamó (tresorer), Rafael Sastre i Ribas (recaptador) i els vocals Joan Suquet i Palou, Josep Sellent i Marquès, Esteve Vidal i Ferran, Alfons Barbarà i Sancho, Joan Costa i Riba, Jaume Ribas i Font, Joan Vidal i Ferran i Eduald Francisco i Molina.  Disposà de local, que fou utilitzat com a caserna durant la guerra civil, i amb l'emissió de bons de mil pessetes pogué construir la sala actual a la Riera Ginjolers. En l'interludi usà la seu de la Societat Flor de Maig per a la celebració dels seus balls. Cal recordar, també, que existí una tercera associació lúdica a l'època, la Societat del reial club marítim, de fet, un simple cafè a 30 cèntims la tassa, situat al Carrer Ensenada, 33. Era el lloc de reunió dels primers estiuejants barcelonins, els anomenats culs blancs, denominació que identificava els colors dels seus pantalons. En els llibres de Matrícula Industrial consta que començà a funcionar al 1928 i que mantingué el local obert fins passada la guerra civil (1941). Sigui com sigui, passà a la petita història del primer turisme com el centre de trobada d'aquells incipients turistes de classe alta, burgesos i barcelonins, de remotes - per bé que certes - arrels rosinques. Organitzacions culturals, polítiques i obreres[modifica]Roses comptava entre els seus fills anònims però importants amb el senyor Felip Gonzàlez i Vicens, home de principis catalanistes i progressistes. Va ser un dels membres fundadors de la Joventut Nacionalista de Roses a mitjans de 1928. - La Joventut Nacionalista de Roses inicià les seves activitats culturals i polítiques el 1928, encara que no es legalitzà l'associació fins a l'11 d'agost de 1930. En principi havia de dir - se Joventut Nacionalista Republicana, però l'autoritat del govern civil ho prohibí, en un moment en què la segona república era encara una esperança de reforma política llunyana. La conservació dels seus estatuts permeten saber que l'objectiu del grup era "defender los ideales de Democracia y Libertad" i "fomentar los intereses morales i materiales de Cataluña". El seu domicili social, d'altra banda, era als baixos del carrer Traginers, 10. Es preveien les figures de soci numerari - amb una quota mínima de 12 pessetes anuals - i de soci protector - que pagava 24 pessetes l'any -. La Junta Directiva, escollida en votació i renovable anualment, havia d'estar integrada per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer i tres vocals. La Joventut Nacionalista fou la introductora de la festa de Sant Jordi a Roses, promocionà la celebració de conferències i teatre i impulsà la presentació d'una candidatura republicana i d'esquerres a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, germen de la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de la qual s'allunyaren ideològicament amb celeritat. El nou escenari polític provocà la refundació de l'associació amb el nom de Sang nova, entitat de simple continuació de l'anterior. Endegaren una publicació mensual del mateix nom que després de tres publicacions acabà en fracàs. L'Ajuntament republicà, presidit per l'alcalde Salvador Marcó i Romañach, els cedí la finca on hi ha el sindicat agrícola, a la riera Ginjolers, perquè hi bastissin un centre cultural amb les aportacions econòmiques i personals de tothom. Els fets d'octubre de 1934 suposaren la liquidació de l'associació: l'ambient polític fou més reaci a les manifestacions massa idealistes i les butxaques dels socis estaven massa buides per a continuar amb les propostes culturals. - Un esqueix de la Joventut Nacionalista i de Sang Nova fou el Grup esperantista, agrupació cultural la finalitat de la qual era l'aprenentatge de l'idioma universal creat per Zamenhof l'any 1887. Fou una associació esperantista important en la geografia gironina pel nombre d'inscrits. Col·lateralment, organitzaren altres activitats com una cursa ciclista de 100km per la Festa major de Roses de l'any 1933, amb un primer premi de 175 pessetes. El recorregut passava per Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Figueres, Vilabertran, Peralada, Garriguella, Llançà, Port de la Selva, i Roses. - L'any 1932 es formà la Cooperativa agrícola, que aglutinà els pagesos de la vila, institució que s'ha mantingut fins l'actualitat. L'associacionisme durant el franquisme[modifica]Més recents són les cooperatives de consum Santa Maria, de 1969, i del Centre Escolar Empordà (1973), destinada sobretot a l'ensenyament dels fills dels associats, la Societat dels caçadors de Roses, creada al 1971, i la Cooperativa August Pi i Sunyer, la més jove de totes - 22 de març de 1979 - dedicada a l'atenció de la tercera edat i impulsora d'una esplèndida residència geriàtrica local. L'associacionisme en democràcia[modifica]L'associacionisme en l'actualitat[modifica]Bibliografia[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||
Darrera modificació de la pàgina: 24 oct 2016 a les 17:23.
S'ha visitat aquesta pàgina 13.823 vegades.