|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | + | [[Imatge:Cala_lledo2.jpg|350px|thumb|dreta|La platja de la cala Lledó està coberta de roques]] |
| | + | [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]] |
| | + | |
| | + | |
| | La '''Cala Lledó, Lladó o del Lledó''' és una caleta situada entre [[punta Falconera]] i la [[punta Plana]] coneguda per ser allà on hi havia una '''antiga pedrera de marbre'''. Actualment aquesta explotació està abandonada però va estar en funcionament fins els anys 70. El difícil accés i la fesomia de la cala, coberta per pedres i roques de gran mesura fins ran de mar, han fet que es conservés verge i poc concorreguda fins avui dia. | | La '''Cala Lledó, Lladó o del Lledó''' és una caleta situada entre [[punta Falconera]] i la [[punta Plana]] coneguda per ser allà on hi havia una '''antiga pedrera de marbre'''. Actualment aquesta explotació està abandonada però va estar en funcionament fins els anys 70. El difícil accés i la fesomia de la cala, coberta per pedres i roques de gran mesura fins ran de mar, han fet que es conservés verge i poc concorreguda fins avui dia. |
| | | | |
| Línia 6: |
Línia 10: |
| | | | |
| | Pel que fa el topònim, es desconeix l'origen però podria provenir del lledó, el fruit del lledoner, una fruita comestible de color negre. Un altre origen podria ser el que li dóna l'historiador Pella i Forgas, que li atorga una procedència celta o grega i que significaria "frontera" o extrem d'un territori". | | Pel que fa el topònim, es desconeix l'origen però podria provenir del lledó, el fruit del lledoner, una fruita comestible de color negre. Un altre origen podria ser el que li dóna l'historiador Pella i Forgas, que li atorga una procedència celta o grega i que significaria "frontera" o extrem d'un territori". |
| | + | |
| | | | |
| | | | |
| Línia 31: |
Línia 36: |
| | | | |
| | La casa fou construïda amb blocs de pedra blanca marmòria provinents, amb tota seguretat, de la pedrera situada pocs metres més amunt. | | La casa fou construïda amb blocs de pedra blanca marmòria provinents, amb tota seguretat, de la pedrera situada pocs metres més amunt. |
| | + | |
| | | | |
| | | | |
| | == L'embarcador== | | == L'embarcador== |
| | + | |
| | + | [[Imatge:Rampa_zoeller3.jpg|350px|thumb|dreta|La rampa per on es transportava el marbre]] |
| | | | |
| | En relació amb l'explotació de la pedrera i el trasllat del material es va construir diferents estructures que encara es conserven. Una d'elles va ser l'embarcador: una rampa feta de blocs de pedra sense treballar lligats amb morter de bona qualitat. Les peces de metall (rails, claus, vagonetes, etc.) van ser arrencades i venudes com a ferralla als anys 40 <ref> Lluís Buscató a l'article que dedica a aquesta estructura (veure bibliografia) menciona que un dels rails actualment és en una casa de Roses </ref>. | | En relació amb l'explotació de la pedrera i el trasllat del material es va construir diferents estructures que encara es conserven. Una d'elles va ser l'embarcador: una rampa feta de blocs de pedra sense treballar lligats amb morter de bona qualitat. Les peces de metall (rails, claus, vagonetes, etc.) van ser arrencades i venudes com a ferralla als anys 40 <ref> Lluís Buscató a l'article que dedica a aquesta estructura (veure bibliografia) menciona que un dels rails actualment és en una casa de Roses </ref>. |
Revisió de 09:32, 18 abr 2016
La platja de la cala Lledó està coberta de roques
El fons de la cala es blanc per la pols de marbre
La Cala Lledó, Lladó o del Lledó és una caleta situada entre punta Falconera i la punta Plana coneguda per ser allà on hi havia una antiga pedrera de marbre. Actualment aquesta explotació està abandonada però va estar en funcionament fins els anys 70. El difícil accés i la fesomia de la cala, coberta per pedres i roques de gran mesura fins ran de mar, han fet que es conservés verge i poc concorreguda fins avui dia.
De l'explotació de l'antiga pedrera, probablement ja utilitzada en època medieval [1], es poden veure les estructures relacionades amb l'extracció del marbre al costat est de la cala com ara l'anomenat mas Romà i un embarcador que s'utilitzava per carregar el material extret directament a vaixells i així traslladar-lo per mar al seu destí.
Pel que fa el topònim, es desconeix l'origen però podria provenir del lledó, el fruit del lledoner, una fruita comestible de color negre. Un altre origen podria ser el que li dóna l'historiador Pella i Forgas, que li atorga una procedència celta o grega i que significaria "frontera" o extrem d'un territori".
El marbre de la pedrera del Lledó
És un fet conegut pels habitants de Roses que el marbre extret d'aquesta pedrera era de baixa qualitat. Per la seva fragilitat es feia servir sobretot per la fabricació de porcellana i majòlica. Tanmateix, el més pur s'exportava a Itàlia i Barcelona per a l'elaboració d'obres escultòriques.
Probablement són d'aquesta pedrera els marbres que es van mostrar a la Primera exposició de marbres de 1883 a Barcelona, tot i que enlloc de mas Romà se citi mas Rubat. En aquest concurs es va presentar una lloseta de jaspi negre i blanc que va obtenir el diploma d'honor del jurat.
També Jaubert de Paçà remarca la bellesa del marbre "estatuari blanc" d'aquesta pedrera quan descriu les cales que retallen la costa de Roses a Cadaqués. I Pascual Madoz [2] en diu el següent d'aquesta pedrera:
También se encuentra en ellos (los montes) una cantera abundante de mármol blanco con vetas azules, el cual en solidez y hermosura no cede al famoso mármol de Italia; se cortan piezas de 46 palmos de largo, y se podrán sacar hasta de 40 a 50; tal es la homogeneidad, abundancia y dureza de la piedra. No lejos de esta cantera se halla otra de mármol azul turqui (...) Ambas se hallan muy cerca del mar, lo que es una ventaja para su esportación. [3]
Tot i així la seva explotació és antiga. Es creu que aquesta marbrera seria la pedrera de Falconera que se cita en un document medieval on se suposa que seria propietat del monestir de Sant Pere de Roses i per tant, es possible que molts elements ornamentals i arquitectònics de marbre del monestir procedissin d'aquí [4].
El mas Romà
El mas o edificació es troba en un replà rocallós, sobre un penya-segat de la cala del Lledó. Encarada a sud, gaudia d'una magnífica visual. Actualment es troba en runes però per les parets que es conserven aquesta seria una edificació quadrangular, de dues plantes, construïda parcialment sobre la roca -sector NW- i part sobre un aterrassament artificial.
L'edifici probablement va ser construït per Joaquim Romà, amo de la pedrera, a meitat de segle XIX. August Pi-Sunyer hi fa referència a "La novel·la del besavi":
He anat a passar uns dies a la casa que ha bastit en Romà, prop de la seva pedrera. La casa s'aixeca sobre un penya-segat darrera la punta de Falconera, i a la gran alçada i a plom sobre el mar. És gran i acollidora, amb una eixida descoberta. Hi ha molts pins a la muntanya, dos xiprers, una parra, una font inesperada en aquell nivell i rocam. L'eixida és circular i la limita un banc d'obra de rajola. De la finestra de la cambra que ocupa en Francisco Sunyer, del llit estant, es veu la badia de Montjoi, la massa gegantina del Cap Norfeu i el mar infinit. En Romà ha adquirit la pedrera per via de la seva muller. Però és ell qui tingué la idea d'explotar-la. Els seus sogres no n'havien tret mai profit. [5]
La casa fou construïda amb blocs de pedra blanca marmòria provinents, amb tota seguretat, de la pedrera situada pocs metres més amunt.
L'embarcador
La rampa per on es transportava el marbre
En relació amb l'explotació de la pedrera i el trasllat del material es va construir diferents estructures que encara es conserven. Una d'elles va ser l'embarcador: una rampa feta de blocs de pedra sense treballar lligats amb morter de bona qualitat. Les peces de metall (rails, claus, vagonetes, etc.) van ser arrencades i venudes com a ferralla als anys 40 [6].
La rampa va ser construïda l'any 1912 per l'enginyer alemany Heinrich Zoeller, que havia comprat la pedrera dos anys abans juntament amb un soci anomenat Quintana [7]. Aquesta estructura va suposar una millora tècnica que permetia agilitzar el transport i reduir despeses.
L'embarcador va deixar d'utilitzar-se després de la construcció de la carretera de Montjoi, cap als anys 40, moment en què s'optà pet transport terrestre i per tant, l'abandó del moll de càrrega.
Notes
- ↑ Arnald Plujà menciona al seu Estudi del Cap de Creus (veure bibliografia) que aquesta marbrera es esmentada com una de les utilitzades per la construcció de Sant Pere de Rodes.
- ↑ Pascual Madoz va ser l'autor del Diccionario Geografico-Estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra ingent que es va publicar el 1849. Roses apareix al volum XIII
- ↑ Pascual Madoz, Diccionario Geografico-Estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XIII. Madrid: Imprenta Calle Jesús y María, 28. p.571
- ↑ Aquesta notícia la dona Arnal Plujà al seu estudi sobre el cap de Creus
- ↑ Referència extreta del llibre dels Masos de Roses de Joan Rabell (p.108)
- ↑ Lluís Buscató a l'article que dedica a aquesta estructura (veure bibliografia) menciona que un dels rails actualment és en una casa de Roses
- ↑ dades extretes de l'article de Lluís Buscató
Localització
Coordenades
Bibliografia
- Barris i Ruset, J.M. "Espies a la costa" a Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 347-348.
- Lluís Buscató, "La rampa de Zoeller, una interessant resta d'arqueologia industrial al terme municipal de Roses" a Programa de festa major de l’any 2000, pàg. 4 i 25
- Comisión Ejecutiva del Monumento a Güell y Ferrer, Primera exposición nacional de marmoles en Barcelona. Barcelona: Imprenta barcelonesa, 1883
- Embarcador del Lledó. A Memòria del Pla Especial del catàleg de Patrimoni. Edificis i béns d'interès. Novembre 2012, NP C 34, p. 57.
- Pascual Madoz, Diccionario Geografico-Estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XIII. Madrid: Imprenta Calle Jesús y María, 28. pp. 570-574
- Joan Rabell i Coll, Els masos de Roses. Girona: Joan Rabell i Coll, 1991.
- Mas Romà. A Relació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, POUM TOM II - Doc 6.2. Febrer del 2010, 8149, p.27
- Jaubert de Paçà, Recerques Històriques i Geogràfiques sobre la muntanya de Roses i el cap de Creus. Figueres: Roses publicacions municipals, 2010
- Arnald Plujà, Estudi del Cap de Creus. La costa. Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic. Girona: Arnald Plujà, 1996.
