|
|
Línia 1: |
Línia 1: |
− | == SITUACIÓ GEOGRÀFICA == | + | == evolucio historica == |
| | | |
| | | |
Línia 56: |
Línia 56: |
| pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i | | pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i |
| el puig d’en Rabau. | | el puig d’en Rabau. |
| + | |
| + | == geologia de roses == |
| | | |
| El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren | | El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren |
Revisió de 10:35, 11 nov 2011
evolucio historica
El terme municipal de Roses es troba una part a la península de Cap de Creus, que forma
l’extrem oriental del Pirineu, i l’altra zona forma part de la plana empordanesa.
La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la
Serra de Rodes integrades en el Massís de Cap de Creus.
La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent
mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació
d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme
esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada herciniana, varen
quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.
El terme municipal, de 45,87 km2 d’extensió, comprèn les terres del SO de la
península del Cap de Creus. El litoral de Roses va des de cala Joncols, al límit de Cadaquès,
fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló.
Aquest terme comprèn la vila de Roses, situada al fons de la badia que rep el mateix nom que
aquesta, on es passa de la costa baixa a un litoral abrupte.
L’espai urbà s’estén en totes direccions degut a la pressió turística, caracteritzat pel gran
nombre d’urbanitzacions, tant a la part costanera com a l’interior: Santa Margarida, Mas
Fumats, Santa Rosa de Puig Rom, els Grecs, el Mas Oliva, la Garriga, Canyelles petites,
Almadrava, Montjoi, Mas Boscà i Mas Mates.
Evolucio historica
La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base
per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus.
La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat
meridional del terme en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada
per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles)
activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neògena. Associades a aquesta etapa
hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses,
esdevingudes fa uns 10 milions d’anys.
Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els
materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La
depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i
el Baix Empordà.
La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de
peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions
gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Rodes, i de les
aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall
al•luvial.
El seu relleu és accidentat en bona part de muntanya, on els punts més destacats són: el Pení
(613m), el puig Alt (490m), el puig de l’Àliga (463m), el serrat de Can Berta (380m) i el cim de
Queralbs (659m). El sector situat a l’extrem sud occidental, forma part de la plana al•luvial
empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, en aquesta zona, pels
aiguamolls i estanyols del Salatar i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
El límit municipal de Roses segueix la línia de costa des de la badia de Joncols fins al Far de
Santa Margarita; des d’aquest punt, el límit s’introdueix cap a l’interior passant per l’estany de
Palau, seguint per un rec situat entre el rec de Queralbs i el rec del Salt de l’aigua, fins arribar
al puig de Queralbs; des d’aquest puig el límit passa per pel Coll de Sant Genís, pel serrat de
Can Berta i pel Coll de Perafita; finalment el límit es dirigeix cap a la badia de Jòncols deixant
pel camí la sureda d’en Xirau, el Pení, el puig dels Simonets i passa entre el Pla de la Guardia i
el puig d’en Rabau.
geologia de roses
El territori muntanyós es drenat per rierals encaixats en les valls estretes que configuren
l’articulació de la costa:
- La riera Ginjolers, travessa per la meitat del nucli de Roses.
- La riera de la Trencada, desemboquen a ponent de la vila.
- El rec Fondo, que desemboca entre les dues anteriors.
- La riera Quarantena o de la Quana, desemboca a llevant de la vila.
]