|
|
Línia 2: |
Línia 2: |
| [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]] | | [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]] |
| | | |
− | Zona d'enterrament situada a l’entorn de l’antiga basílica, a la [[Ciutadella]]. La àrea ocupada per aquesta necròpolis del segle IV al VII es va veure afectada per les diferents construccions que es varen aixecar en aquest sector (l'església, la [[muralles medievals (Ciutadella)|muralla medieval]] i les seves valls, els edificis moderns, etc.). Actualment, resta, com a espai amb possibilitats arqueològiques, l'esplanada situada a llevant de la capçalera de l'església, i en direcció a tramuntana. | + | Zona d'enterrament situada a l’entorn de l’antiga basílica, a la [[Ciutadella]]. La àrea ocupada per aquesta necròpolis del segle IV al VII es va veure afectada per les diferents construccions que es varen aixecar en aquest sector (l'església, la [[muralles medievals (Ciutadella)|muralla medieval]] i les seves valls, els edificis moderns, etc.). Actualment, resta, com a espai amb possibilitats arqueològiques, l'esplanada situada a llevant de la capçalera de l'església, i en direcció a [[tramuntana]]. |
| | | |
| Les tombes es localitzen aproximadament a un metre de profunditat respecte el nivell del pas actual. Les tombes són de tipologia molt variada: àmfores, caixes d'obra, sarcòfags de pedra sorrenca amb tapa a doble vessant i acròteris a les cantonades, de teules, de lloses de pisarra, etc. En conjunt, s'observa una orientació en sentit E-W. | | Les tombes es localitzen aproximadament a un metre de profunditat respecte el nivell del pas actual. Les tombes són de tipologia molt variada: àmfores, caixes d'obra, sarcòfags de pedra sorrenca amb tapa a doble vessant i acròteris a les cantonades, de teules, de lloses de pisarra, etc. En conjunt, s'observa una orientació en sentit E-W. |
Revisió de 12:32, 27 des 2011
Zona d'enterrament situada a l’entorn de l’antiga basílica, a la Ciutadella. La àrea ocupada per aquesta necròpolis del segle IV al VII es va veure afectada per les diferents construccions que es varen aixecar en aquest sector (l'església, la muralla medieval i les seves valls, els edificis moderns, etc.). Actualment, resta, com a espai amb possibilitats arqueològiques, l'esplanada situada a llevant de la capçalera de l'església, i en direcció a tramuntana.
Les tombes es localitzen aproximadament a un metre de profunditat respecte el nivell del pas actual. Les tombes són de tipologia molt variada: àmfores, caixes d'obra, sarcòfags de pedra sorrenca amb tapa a doble vessant i acròteris a les cantonades, de teules, de lloses de pisarra, etc. En conjunt, s'observa una orientació en sentit E-W.
En aquesta zona s'ha localitzat l'àrea principal d'una necròpolis en relació amb una basílica situada sota l'església de Santa Maria.
En nivells inferiors, per sota de la necròpolis, es documenta la fase de la fundació grega del jaciment de Rhode.
Localització
Coordenades
- UTM: X= 514200 Y= 4679650
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
Mapa
Bibliografia
- D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.22-23.
- Nolla, JMª (1997) - "Roses a l'antiguitat tardana. El cementiri de santa Maria", A.I.E.E., núm.30, p.107-146.
- Oliva, M. (1965) - "Historia de las excavaciones de Rosas", Revista de Gerona, 31, p.67-78.
- Riuró, F., Cufí, F. (1961-1962) - "Prospecciones arqueológicas en Rosas (Gerona)", A.I.E.G., XV, p. 203-224.
- Pericot, L. (1952) - "Labor de la Comisaría de Excavaciones Arqueológicas en Gerona, durante los años 1942 a 1948", Informes y Menorias de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas, núm.27, Madrid, p.135-145.
Palol, P. de (1950)- "Fíbulas y broches de época visigoda", Archivo Español de Arqueologia, nº78, CSIC Instituto Diego Velázquez, Madrid, p.75.