|
|
Ciutadella: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| Línia 8: |
Línia 8: |
| | (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, | | (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, |
| | finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars. | | finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars. |
| | + | |
| | | | |
| | ==La fortalesa== | | ==La fortalesa== |
| Línia 18: |
Línia 19: |
| | | | |
| | El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació. | | El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació. |
| | + | |
| | + | En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==L'interior== |
| | + | A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Història== | | ==Història== |
| Línia 35: |
Línia 43: |
| | | | |
| | | | |
| | + | ==Vídeo d'excavacions a la Ciutadella== |
| | <dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer> | | <dhflashplayer>file=Excavacions-ciutadella.flv|width=330|height=260|path=http://rosespedia.cat/upload/c/cf/</dhflashplayer> |
| | | | |
| Línia 43: |
Línia 52: |
| | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E | | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E |
| | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 | | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 |
| | + | |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| Línia 49: |
Línia 59: |
| | Ciutadella de Roses | | Ciutadella de Roses |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | + | |
| | | | |
| | ==Propietat== | | ==Propietat== |
| | Ajuntament de Roses. | | Ajuntament de Roses. |
| | Dades Cadastrals: 42970-7 | | Dades Cadastrals: 42970-7 |
| | + | |
| | | | |
| | ==Règim del sòl== | | ==Règim del sòl== |
| | Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella. | | Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella. |
| | Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici | | Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici |
| | + | |
| | | | |
| | ==Ús original== | | ==Ús original== |
| | Nucli urbà fortificat. | | Nucli urbà fortificat. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Ús actual== | | ==Ús actual== |
| | Equipament cultural. | | Equipament cultural. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Estat de conservació== | | ==Estat de conservació== |
| | Bo. | | Bo. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Cronologia== | | ==Cronologia== |
| | Segle IV a.C. fins a segle XIX | | Segle IV a.C. fins a segle XIX |
| | + | |
| | | | |
| | ==Nivell de protecció== | | ==Nivell de protecció== |
| Línia 84: |
Línia 101: |
| | El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni | | El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni |
| | Cultural Català. | | Cultural Català. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | * Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot |
| | + | * De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses. |
| | + | * D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449. |
| | + | * De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148. |
| | + | * De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit). |
| | + | * Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses. |
| | + | * VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341. |
| | + | * Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206. |
| | + | * Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238. |
| | + | * Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31 |
| | + | * Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31 |
| | + | * BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029. |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 16:12, 4 maig 2009
La Ciutadella és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.
El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
La fortalesa
El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.
Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.
Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.
El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.
En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.
L'interior
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
Història
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.
Vídeo d'excavacions a la Ciutadella
Get the Flash Player to see this player.
Localització
Coordenades
- UTM: X=4679650 Y=514200
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
Mapa
Propietat
Ajuntament de Roses.
Dades Cadastrals: 42970-7
Règim del sòl
Sistemes d'equipaments comunitaris Pla Especial Urbanístic de la Ciutadella.
Jaciment arqueològic- Recinte fortificat- Edifici
Ús original
Nucli urbà fortificat.
Ús actual
Equipament cultural.
Estat de conservació
Bo.
Cronologia
Segle IV a.C. fins a segle XIX
Nivell de protecció
A: Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
- Entorn immediat a la fortificació.
- Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
- Subsòl de tot el recinte.
Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
El conjunt monumental de la Ciutadella està sotmés a un Pla Director aprovat el 27 de juliol de 1993, donant compliment a la Llei del Patrimoni
Cultural Català.
Bibliografia
- Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
- De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
- D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
- De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
- De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
- Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
- VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
- Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
- Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
- Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
Enllaços externs
|
