Barri dels pescadors: Diferència entre les revisionsDe Rosespedia
Revisió de 09:14, 29 ago 2018
ContingutEls problemes de l'habitatgeLa construcció d'aquests habitatges era el resultat de la planificació de la dictadura per dotar d'habitatges econòmics a sectors de la població amb o sense recursos. El mateix Fuero del Trabajo de 1938 reflectia que s'havia de facilitar o ajudar a aconseguir un habitatge digne als que no el tinguessin. Una de les tantes eines propagandístiques per vendre les bondats d'un règim totalitari que tenia asfixiades les classes populars. La primera fase del grup pertany als habitatges planificats en el Segundo Plan de la Vivienda del quinquenni 1954-1959. En el cas de Roses va comptar amb el suport de la confraria de pescadors rosincs i el seu patró major, Agustí Buscarons, així com la intermediació de Vicente Aldeguer Jaén, Ajudant de Marina de Roses. Volien solucionar el problema de l'habitatge en el sector més important de la població rosinca, el pesquer. Hi havia una part de les famílies de pescadors que vivien en unes condicions deplorables, o bé, no tenien un habitatge de propietat. La iniciativa pretenia dotar d'un nou parc d'habitatges a un preu assequible per aquestes classes baixes. En el cas de Roses, el 1946 un 70% de la població es dedicava a activitats pesqueres. Projectes no realitzatsA conseqüència del Plan Nacional de Mejoramiento de la Vivienda en los Poblados de Pescadores, es plantejava la construcció d'un poblat de pescadors a Roses amb cent deu habitatges de planta baixa, amb una zona de serveis i una urbanització curosa. Els arquitectes del projecte redactat el 1945 van ser Ricard Giralt Casadesús i Joan Margarit Serradell. S'hi projectava també la construcció d'una plaça que fos el centre social del barri, amb una escola de pesca, la Comandància de Marina, un Pòsit, una llotja i un monument a la pesca. Es proposava la urbanització fins a la riera de la Cuana on s'hi ubicarien els calafats i els magatzems de pesca. Així com una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme sobre la pedrera. Un projecte molt ambiciós que va quedar en l'oblit i que va ser substituït per projectes de poca qualitat arquitectònica i amb una visió menys social de l'urbanisme. La construcció del grupEls dos projectes de les cases dels pescadors de Roses, conegudes com el Grup Lutgardo López, foren redactats per José María Bascones, cap de l'oficina d'arquitectura de l'ISM. A principi de desembre de 1959 es va acabar la construcció de la primera fase de cinquanta habitatges amb un pressupost de 4.282.284, 45 pessetes. El 6 de desembre es van fer els actes d'inauguració i benedicció, que portarien el nom del difunt ex cap provincial del Sindicat de Pesca, el militar Lutgardo López. A tal efecte, la néta de l'homenatjat va descobrir una làpida per recordar-lo. Quatre anys després s'acabava de redactar el projecte per a l'ampliació del grup amb cinquanta habitatges més, redactat pel mateix José María Bascones, aquest cop signat també per l'arquitecte Antonio de Sotomayor. Els tràmits van ser llargs i la construcció no es va començar fins el 1969. Un projecte que no s'hagués pogut dur a terme sense la col·laboració de la confraria local. La inauguració de la segona fase va anar a càrrec del subsecretari del Ministeri de Treball José Utrera Molina el 3 de març de 1970, el qual va entregar els títols de les cases. Els carrersEn el grup d'habitatges dels pescadors hi ha quatre carrers. El principal, el carrer de Lutgardo López, únic vial de Roses que encara té la rèmora del passat feixista de la dictadura franquista. Va ser un capità d'embarcació i jefe o cap provincial del Sindicat de Pesca. Als anys vint havia estat cap de fragata i director de l'Escola Aeronàutica i als quaranta capità de navili, Comandant de Marina de Barcelona i impulsor de l'Escuela de Flechas Navales José Antonio del Buque Baleares de Barcelona. Així mateix, també hi ha el carrer Llevant, d'una simbologia important per al món del mar, i els carrers amb el nom d'un ofici de marcat caràcter femení, el de les Remendadores. Referències
|