Segona república: Diferència entre les revisionsDe Rosespedia
Revisió de 10:33, 27 març 2014 La segona república espanyola fou un període democràtic comptès entre 1931 i 1936 o, en defecte, 1939, any en què acabà la guerra civil amb la victòria dels sublevats. ContingutBreu resum històricProclamació, govern provisional i Constitució republicana (1931)Espanya havia viscut durant 7 anys (1923 - 1930) la dictadura de Primo de Rivera i la coneguda com a dictablanda de Dámaso Berenguer l'any següent. El monarca Alfons XIII, per a recuperar la legitimitat del seu regnat, va convocar eleccions municipals el 12 d'abril de 1931 a on guanyaren els partits republicans amb una majoria aclaparadora. Després d'analitzar la nova situació, el rei decidí abdicar i entregar - li de manera pacífica el poder al Comitè revolucionari. El 14 d'abril de 1931 fou proclamada oficialment la segona república espanyola, presidida per Alcalá - Zamora. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià. El 28 de juny d'aquell mateix any es convocaren eleccions a corts constituents, i de la nova composició parlamentària (amb majoria d'esquerres) en sorgí la nova constitució republicana el 8 de desembre de 1931, la primera constitució verdaderament democràtica de la història d'Espanya. Bienni progressista (1931 - 1933) El problema militar, per el qual els oficials i generals que no volien jurar fidelitat a la república podien retirar - se de l'exèrcit, a més de reduir mitjançant les jubilacions anticipades l'exagerat nombre d'oficials, la reforma agrària, que tenia com a finalitat crear una àmplia capa de petits i mitjans propietaris que posés fi a l'estructura latifundista, l'anomenat problema catalán, amb l'aprovació d'un Estatut d'autonomia l'any 1932 i el problema religiós, amb la separació efectiva d'Esglèsia i Estat i amb la implantació de la laïcitat a les escoles. Malgrat l'esperit reformista, la república tenia una forta oposició. D'una banda, dels reaccionaris (el general Sanjurjo intentà un fallit cop d'Estat l'any 1932) i d'altra banda el de les pròpies classes populars, que volien més reformes i més ràpid. Aquesta situació juntament amb l'accident de Casas Viejas feu caure el govern Azaña, que al 1933 convocà eleccions generals. Bienni negre (1933 - 1935)Les eleccions de 1933 foren guanyades per les dretes. El partit amb millors resultats va ser la formació de centre dreta Partido radical, d'Alejandro Lerroux. El govern Lerroux es dedicà a paralitzar i/o a desmantellar totes les reformes inciades per l'executiu anterior, fet que crear un gran malestar entre les classes populars. La gota que féu vessar el vas va ser quan Lerroux remodelà el seu govern a meitats de 1934, introduint - hi 3 ministres de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) de Gil Robles, fet que molestà enormement a les esquerres i que provocà una sublevació que portà als fets coneguts com a fets del 6 d'octubre, en què Astúries i Catalunya es declararen repúbliques federals. Sublevació que fou sufocada amb força pel govern espanyol, que empresonà a alguns membres de la Generalitat de Catalunya (entre ells el president, Lluís Companys). La tensió social i política (afegit a l'escàndol de corrupció de l'estraperlo) féu caure el govern Lerroux i es convocaren noves eleccions pel febrer de 1936. Eleccions de 1936 i cop d'Estat militar Les eleccions de 1936 es saldaren amb un resultat molt apretat. El centre pràcticament fou eliminat i es veié clarament la bipolarització del país entre la coalició de dretes (CEDA) i la recién creada agrupació d'esquerres (el Front Popular), que obtingueren quasi bé un empat tècnic. Tot i així, va ser el Front Popular qui formà govern i tornà a posar en marxa les reformes paralitzades per la dreta, això sí, radicalitzades. Es vivia un clima pre-bèl·lic de tensió social i política i aquesta situació (més l'assassinat de Calvo Sotelo, polític conservador) fou l'excusa per a què uns quants generals (Franco, Mola, Queipo de Llano, etc.) realitzéssin un cop d'Estat contra la legalitat republicana, que ens conduí a una guerra civil que durà tres anys i que posà punt i final a l'època d'esplendor democràtica tot instaurant una dictadura feixista que durà quatre dècades. La segona república a RosesA les 6 de la tarda del 14 d´abril de 1931, Salvador Marcó i Romañach (1899-1973), «en nombre propio y en representación de otros dos concejales republicanos elegidos por sufragio», proclamava la República Catalana des del balcó de l´Ajuntament de Roses, «y á tal efecto venia á implantarla». En primer lloc, es reflectia l´ambient entusiasta de la població davant el canvi de règim polític: «Despues de izadas las banderas Catalana y Republicana ante una multitud que expresaba el júbilo que sentía por tal motivo». Seguidament, Marcó llegí un pregó al públic assistent, en el qual es demanava «el concurso de todos los buenos ciudadanos para hacer causa común á fin de que no hubiera la menor alteración de orden público y dar de esta manera un buen ejemplo de civismo». Així mateix, hom convocà tota la població a participar, l´endemà a les onze, en una manifestació popular de suport a la naixent República, a imatge i semblança de com es féu a Figueres. El dia 15 d´abril, a més de celebrar la manifestació esmentada, es constituí una Junta Provisional Local, amb la finalitat de consolidar el nou règim polític. Aquesta junta estava integrada per republicans «històrics», alguns dels quals havien participat anteriorment en diverses iniciatives de caràcter social i cívic. Joan Pujol Denclar fou nomenat president i Salvador Marcó Romañach, Miquel Mallol Formatger, Honorat Flaquer Llorens, Josep Liu Casademont, Projecte Coll Barceló, Antoni Serra Comas, Josep Blanch Boix i Josep Godo Marcó en foren els vocals. Malgrat que hom sap que es presentaren dues llistes republicanes a les eleccions municipals de 12 d´abril -la de la Coalició Republicana Federal i la dels Republicans Socialistes-, sembla que el predomini d´Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i, tret de Projecte Coll, que era membre de la CNT, la resta sembla que eren militants d´ERC. La Junta republicana féu una altra crida a la ciutadania: «Esperem la col·laboració de tothom a fi i efecte de no trasbalsar en res la vida normal d´aquesta població, i donar la sensació de civisme requerit en aquestes circumstàncies que ens posarà al nivell de les poblacions més avançades», una precisió molt reveladora dels objectius últims de la República. Dos dies després, es designaven els càrrecs definitius del primer consistori republicà. Salvador Marcó Romanyach fou escollit alcalde, mentre que Joan Pujol Denclar i Miquel Mallol Formatger ocuparen la 1a i la 2a tinències d´alcaldia, respectivament; Honorat Flaquer Llorens fou nomenat regidor síndic i Josep Liu Casademont el seu suplent. Finalment, la resta de la junta provisional, integrada per Projecte Coll Barceló, Josep Blanch Boix, Josep Godo Marcó i Antoni Serra Comas foren designats regidors. A més, s´hi afegia, ara, Domènec Soler Romanaych que, juntament amb Projecte Coll, representaven la sensibilitat anarquista de la CNT. S´iniciava, doncs, el període republicà, convuls i incert, però, també, fascinant i engrescador. Roses, durant aquest període, assolí un cert nivell de benestar urbà que feia dècades que no es coneixia. La societat civil s´enriquí com mai i la florida d´associacions polítiques, culturals i esportives definiren el panorama social de la població (l'any 1935 es celebrà a la nostra vila, per exemple, un torneig internacional d'escacs. Tanmateix, les dificultats polítiques del període foren immenses. Només cal comprovar l´atzarós futur d´aquells republicans de 1931: alguns foren empresonats arran dels Fets d´Octubre de 1934 (Marcó i Liu), la Guerra Civil comportà l´exili (Marcó, Liu i Coll), la presó (Soler) o, pitjor encara, l´assassinat (Mallol) de molts d´aquells republicans de primera hora. La seva sort personal esdevé una bona mostra de la profunditat de l´enfrontament ideològic de l´etapa republicana i de la virulència política que se´n derivà. «Salut i República» era la forma com se saludaven les persones compromeses amb el nou projecte republicà i com finalitzaven les actes municipals a Roses. Bibliografia
| |||||||||||||||||||||||||||||
