(43 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
Línia 1:
−
[[Categoria: El medi marí | La badia i mar obert]]
+
[[Categoria: El medi marí]]
+
[[Categoria: La badia i mar obert]]
+
[[Categoria: Embarcadors i ports]]
+
[[Categoria: Al mar]]
+
[[Categoria: El mar]]
−
+
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]
−
La '''[[pesca]]''' era un dels treball més important a [[Roses]] des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la [[Ciutadella]] o en el [[conjunt megalític]]. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.
+
[[Imatge:ROS-42-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Escena de pesca/ Fons família Boix i Flaquer.]]
+
[[Imatge:ROS-16-0017.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors pujant les barques a la Perola a la fi de la jornada/Fons família Buscató Berta.]]
+
La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l'antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l'àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l'Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d'aquestes restes es poden trobar a la [[Edifici A (s. IV-VI)|Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l'activitat pesquera, on a creat un port natural.
==La pesca antiga==
==La pesca antiga==
−
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns [[cultius]], com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.
+
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com [[horts]], [[olivars]] i [[la vinya]], i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d'abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precàries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre.
−
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.
+
Les barques d'abans no tenien motor, per tant s'havia de remar, o com deien abans [[vogar]]. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família.
−
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.
+
Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.
+
+
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el [[El palangre|palangre]] i els boleros, però també s'utilitzaven [[els tresmalls]] i [[les nanses]].
+
+
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones havien de ''[[remendar]]'' (cosir) les [[xarxes]] que s'havien fet malbé, perquè així l'endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.
==La pesca d’ara==
==La pesca d’ara==
−
Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
+
Actualment <ref>Es refereix a dades de l'any 2011</ref> el [[Port pesquer|port de Roses]] és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d'embarcacions.
+
+
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
+
+
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i cerca de bancs de peixos.
+
+
Els pescadors han de complir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques, etc. Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques efectuades.
+
==La venda del peix==
==La venda del peix==
−
El primer lloc on es venia el peix era a la [[plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.
+
[[Imatge:ROS-25-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Subhasta de peix a la plaça vella del peix/AMR. Fons Família Prats Basí]]
+
[[Imatge:ROS-6-0005.jpg|350px|thumb|dreta| Subhasta de peix a la Llotja/AMR. Fons Família Mira Vañó]]
−
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran cobrar o pagar a l'oficina de la confraria.
+
El primer lloc on es [[Subhasta del peix|venia el peix]] era a la [[Plaça St. Pere|plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “LLotja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, que s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies, on la venda el peix a la confraria. Actualment la subhasta és electrònica.
−
En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.
+
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la [[sardina]], [[anxova]], surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa.
+
+
La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor es transcriu en una targeta que queda dipositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.
+
+
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que una altra. També s'ha de tenir en compte l'època de l'ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l'aspecte del peix.
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.
−
Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.
+
Els peixos que es venen més són els d'escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l'[[Escòrpora roja ("Scorpaena scrofa")|escòrpora]], les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, [[les gambes de Roses]], el [[Cargols marins|cargol]] de punxa, encara que el millor és la [[llagosta de Roses]]. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.
+
==Peixos de les costes catalanes==
==Peixos de les costes catalanes==
−
Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc.
+
Alguns peixos que es capturen en aquestes coses i són aptes pel comerç: [[peix espasa emperador]], tonyina, [[bonítol]], verat, gall, [[llobarro]], lluç, maire, serviola, [[sardina]], seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, [[rèmol empetxinat]], [[Pagell ("Pagellus erythrinus")|pagell]], [[moll roquer]], [[bròtola]], [[Orada ("Sparus aurata")|orada]], mabre, [[Sard ("Diplodus sargus")|sard]], déntol, mero, [[congre]], [[anguila]], rap, sèpia, etc.
−
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.
+
+
També s'han vist balenes, tortugues i taurons.
+
==Tècniques de la pesca==
==Tècniques de la pesca==
+
+
===Tècniques actuals===
===Tècniques actuals===
−
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores
+
[[Imatge:ROS-37-0001.jpg|350px|thumb|dreta|Pere Palou pescant el palangre / Fons família Palou Soler.]]
+
[[Imatge:ROS-16-0009.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors sobre la teranyina Norfeu/ Fons família Buscató Berta]]
+
+
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
+
+
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
+
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
*L''''encerclament''' és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
+
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
*La '''pesca de marisqueig''' és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
+
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
*L''''arrossegament''' és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
+
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
*La '''teranyina o tranyina''' és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
+
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
−
*El '''tresmall''' consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.
+
−
*Les '''nanses''' és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
+
*Les '''nanses''' és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d'embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
+
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
*Les '''gambines''' és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
+
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
*El '''gànguil''' és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
−
*La '''baquet''' consisteix en una pesca d'arrosegament.
+
+
*La '''baqueta''' consisteix en una pesca d'arrossegament.
+
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
*El '''rall''' és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
+
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
*Les '''soltes''' és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
−
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
+
−
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
+
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. [[Almadrava|Canyelles grosses]] en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
+
+
*L''''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
+
+
+
<videoflash>a9DJ5khDOtw</videoflash>
+
==Casal dels pescadors==
==Casal dels pescadors==
−
Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
+
El [[Associació Casal dels Pescadors|Casal dels Pescadors]] es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s'han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com l'entrevistada, l'[[Esperança Fondecaba]]. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d'assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
+
+
+
==Notes==
+
<references/>
==Bibliografia==
==Bibliografia==
−
Webs:
+
[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]
−
Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx
+
Llibres i articles consultats:
Llibres i articles consultats:
−
ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
+
*ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo.
−
La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.
+
*La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.
Altres:
Altres:
−
Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.
+
Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, [[Llambert Rom]], [[Pere Puerta]], entre altres.
Revisió de 10:18, 21 abr 2016
Pesca de fa 20 anys.
Escena de pesca/ Fons família Boix i Flaquer.
Pescadors pujant les barques a la Perola a la fi de la jornada/Fons família Buscató Berta.
La pesca era un dels treballs més important a Roses des de l'antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l'àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l'Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d'aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el Parc Megalític. La geografia també ha facilitat l'activitat pesquera, on a creat un port natural.
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i la vinya, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d'abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precàries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre.
Les barques d'abans no tenien motor, per tant s'havia de remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família.
Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones havien de remendar (cosir) les xarxes que s'havien fet malbé, perquè així l'endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.
Actualment [1] el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d'embarcacions.
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i cerca de bancs de peixos.
Els pescadors han de complir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques, etc. Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques efectuades.
Subhasta de peix a la plaça vella del peix/AMR. Fons Família Prats Basí
Subhasta de peix a la Llotja/AMR. Fons Família Mira Vañó
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “LLotja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, que s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies, on la venda el peix a la confraria. Actualment la subhasta és electrònica.
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa.
La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor es transcriu en una targeta que queda dipositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que una altra. També s'ha de tenir en compte l'època de l'ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l'aspecte del peix.
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.
Els peixos que es venen més són els d'escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l'escòrpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.
Pere Palou pescant el palangre / Fons família Palou Soler.
Pescadors sobre la teranyina Norfeu/ Fons família Buscató Berta
El palangre consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
La teranyina o tranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
Els boleros són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
Les nanses és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d'embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
El gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
La baqueta consisteix en una pesca d'arrossegament.
El rall és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
L'art és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s'han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com l'entrevistada, l'Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d'assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
