|
|
Castell de la Trinitat: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (29 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Segles XVI i XVII]] | | [[Categoria: Segles XVI i XVII]] |
| | + | [[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] |
| | + | [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]] |
| | + | |
| | | | |
| | Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port. | | Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port. |
| | | | |
| − | És un dels primeres exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.
| + | El '''castell de la Trinitat''' de Roses és una fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser construït. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya i junt amb [[Ciutadella|la plaça forta]] formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior. |
| | | | |
| − | <blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (argelins) va ésser la seva missión fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote> | + | <blockquote>Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.<ref>"Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4</ref></blockquote> |
| | | | |
| − | El 1814 va ser volat pels anglesos, que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses. | + | El 1814 va ser volat per les tropes angleses -comandades per Lord Cochrane- i les espanyoles, que no podien protegir la guarnició que defensava el castell de l'atac de les tropes franceses. |
| | | | |
| | | | |
| | ==La defensa== | | ==La defensa== |
| − | És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector noroest que forma una altra punta. | + | [[Imatge:trinitat2.jpg|350px|thumb|dreta|Mur del castell]] |
| | + | És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector nord-oest que forma una altra punta. |
| | | | |
| − | Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudoest del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa. | + | Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de [[tramuntana]] es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa. |
| | | | |
| | Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat. | | Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat. |
| Línia 19: |
Línia 23: |
| | | | |
| | ==L'interior== | | ==L'interior== |
| | + | [[Imatge:trinitat3.jpg|350px|thumb|dreta|Interior]] |
| | + | [[Imatge:trinitat4.jpg|350px|thumb|dreta|Accés a cambra del castell]] |
| | + | |
| | + | |
| | Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent. | | Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent. |
| | | | |
| | A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais. | | A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais. |
| | | | |
| − | Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances. | + | Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de [[tramuntana]] hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances. |
| | | | |
| | + | |
| | + | == El projecte de Pizaño i desenvolupaments == |
| | + | |
| | + | Segons l'historiador Pablo de la Fuente <blockquote> La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de'' aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín'' [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa. [...] |
| | + | |
| | + | Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del [[comtat d'Empúries]] acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. <ref>De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267</ref></blockquote> |
| | | | |
| | ==Notes== | | ==Notes== |
| Línia 31: |
Línia 45: |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | + | [[Imatge:trinitat5.jpg|350px|thumb|dreta|Detall dels murs del castell]] |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | * '''UTM''': X=4677450 Y=515270 | + | |
| | + | * '''UTM''': X= 515270 Y= 4677450 |
| | *''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E | | *''' GPS''': 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E |
| | * '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765 | | * '''Decimal''': Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765 |
| | | | |
| | + | ===Situació=== |
| | | | |
| − | ===Mapa===
| |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.249093701134804" lon="3.1851046827260765" width="350" height="350" controls="large">
| |
| − | 42.249093701134804, 3.1851046827260765
| |
| − | Castell de la Trinitat
| |
| − | </googlemap>
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Situació==
| |
| | Punta Poncella | | Punta Poncella |
| | | | |
| Línia 50: |
Línia 59: |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| | Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre. | | Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre. |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Propietat==
| |
| − | Ajuntament de Roses. Dades Cadastrals: 56850
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Règim del sòl==
| |
| − | Sistemes d'espais lliures
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Tipologia==
| |
| − | Edifici fortificat
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Ús original==
| |
| − | Castell
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Ús actual==
| |
| − | Equipament cultural (futur)
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Estat de conservació==
| |
| − | Mitjà
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Cronologia==
| |
| − | S.XVI - XIX
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Nivell de protecció==
| |
| − | A. Protecció integral.
| |
| | | | |
| | | | |
| | ==Objectes de protecció== | | ==Objectes de protecció== |
| | + | [[Imatge:trinitat6.jpg|350px|thumb|dreta|Inscripcions a les parets]] |
| | Volum, planta i alçat del castell. | | Volum, planta i alçat del castell. |
| | | | |
| | Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc. | | Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc. |
| | | | |
| − | Entorn del castell coindidint amb les vessants del puig. | + | Entorn del castell coincidint amb les vessants del puig. |
| | | | |
| | Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada. | | Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada. |
| Línia 96: |
Línia 74: |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| | * "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999. | | * "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999. |
| | + | * De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. |
| | + | |
| | + | ==Enllaços== |
| | + | |
| | + | http://trinitat.rosesavui.com |
Revisió de 10:20, 20 oct 2020
 Imatge aèria del Castell de la Trinitat
Castell situat al sector sud de la badia de Roses, en un punt elevat al vessant sud del puig Rom i que acaba a la punta de la Poncella. Va substituir una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port.
El castell de la Trinitat de Roses és una fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser construït. És una de les fortaleses més importants construïdes a Catalunya i junt amb la plaça forta formaven un conjunt defensiu fonamental per a l’estratègia mediterrània i europea. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves on s’experimentà la nova arquitectura militar.És un dels primeres exemples de fortalesa de costa. El 1544 es van començar les obres de la seva construcció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.
Entra en combat per primera vegada l'any 1564 fent fugir dos vaixells pirates. Enfrontar-se als pirates de Barberia (algerians) va ésser la seva missió fins a la segona meitat del segle XVII, en què les guerres amb França feren d'ell, junt amb la Ciutadella, peces cobejades per la seva situació estratègica. L'any 1645 fou pres per primera vegada, quan la seva guarnició es va rendir a l'exèrcit francès del comte Duplesis. Però el seu fet d'armes més important es registra en la Guerra Gran, quan resistí el setge dels republicans francesos, amb la Ciutadella, setge que comença a finals de novembre de 1794. Sobre d'ell dispararen centenars de bales i bombes, especialment de les bateries que tenien instal.lades al Puig-Rom. A principis de gener de 1795, amb bretxa oberta a les seves gruixudes muralles, la guarnició l'abandonà a la nit, després d'inutilitzar l'artilleria. Reparat després d'aquesta contesa, fou ocupat pels napoleònics en la Guerra de la Independència, i per aquesta raó va ésser canonejat diverses vegades per la marina anglesa.[1]
El 1814 va ser volat per les tropes angleses -comandades per Lord Cochrane- i les espanyoles, que no podien protegir la guarnició que defensava el castell de l'atac de les tropes franceses.
És un castell en forma d'estrella de quatre puntes, que reben els noms, segons l'orientació, de Roses, de sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. La planta estrellada es completa amb una estructura de defensa de la porta situada al sector nord-oest que forma una altra punta.
Actualment es conserva gran part dels murs perimetrals. Al sector de tramuntana es conserva, en gran alçada, el revellí que protegia la porta i que està format per una punta o un espai obert situat a davant de la porta interior, un reducte o una construcció que dóna a l'exterior i al qual s'accedeix des de la punta per una escala que només conserva els primeres esglaons, i, finalment, un esperó que abraça els dos elements abans esmentats i que forma una mena de passadís, paral·lel al parament sudo-est del castell, amb parets que trenquen el recorregut lineal. En aquesta part es conserven restes del paviment empedrat i altres estructures que completaven la defensa.
Des de l'exterior es poden veure les troneres obertes als angles que formen les puntes de l'estrella. També es conserva, a una altura considerable del pany de muralla de llevant, una obertura que donava probablement a una garita de la que es conserva el basament en forma de cargol cònic. Les cantonades externes de les puntes estan construïdes amb carreus treballats amb forma corba que tenen un gruix igual. El perfil de les muralles és atalussat.
 Accés a cambra del castell
Per accedir a l'interior del castell s'han de traspassar tres portes. La primera i més exterior és la del revellí. La intermèdia és la que dóna a l'espai obert de la punta; és una porta d'arc de mig punt fet amb carreus regulars que ha estat reconstruït parcialment amb obra de rajola. Finalment, hi ha la porta principal del castell que presenta les mateixes característiques estilístiques que la precedent.
A l'interior del castell les estructures estan completament enrunades. No es conserva res de l'estructura original; tot està cobert de grans blocs de parament procedents de la voladura del castell, fet pel qual no es recomana visitar-lo amb grups escolars. A les parets es veuen senyals dels nivells de sòl, de les voltes, etc. que permeten fer-se una idea de la distribució d'espais.
Originàriament el castell estava estructurat en tres plataformes de superfície decreixent en alçada. El primer nivell era un espai destinat a l'allotjament del presidi o guarnició habitual de soldats, cisternes, latrines, etc. A sobre, a l'altura de la porta d'entrada hi havia una gran plataforma que ocupava la meitat de migdia i on s'instal·lava l'armament que tenia sortida a través de troneres descobertes. En aquest mateix nivell però del cantó de tramuntana hi havia els elements defensius de la porta, una presó i les dependències dels comandaments. A la terrassa superior, la de menor superfície, hi havia l'església i altres estances.
El projecte de Pizaño i desenvolupaments[modifica]
Segons l'historiador Pablo de la Fuente La primera font que concreta alguns punts relatius al projecte és una carta del duc d'Alba de data 21 de maig de 1543, recollida per Sojo, en la qual se suggereix la possibilitat de aforrar aquella torre de la montaña y hacer en ella un revellín [...] Dins d'un període en què Piñazo treballarà activament en la Frontera de Perpinyà, exposarà al duc d'Alba, ja que no serà fins mesos més tard quan l'enginyer elabori i trameti al “Consejo de Estado”, el plànol de la futura fortificació, encara que no serà l'únic enginyer que intervindrà en la construcció de l'esmentada fortalesa. [...]
Un dels principals problemes que planteja aquesta interpretació és l'absència física de la torre. A més, sabem per un memorial de greuges de l'any 1558 que la Procuració general del comtat d'Empúries acusa el Virrei de “ derrocar la torra de mar del port de Roses”, la qual cosa posa en qüestió l'argumentació sobre la possible reutilització de la torre. [2]
- ↑ "Castells Medievals". Ferran del Campo i Jordà. Guies del Patrimoni Comarcal, 4
- ↑ De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998. pp.266 i 267
 Detall dels murs del castell
- UTM: X= 515270 Y= 4677450
- GPS: 42° 14' 56.74" N 3° 11' 6.38" E
- Decimal: Lat. 42.249093701134804 Lon. 3.1851046827260765
Punta Poncella
Sortir de Roses per la carretera principal, vora la mar, en direcció al far. Sobre mateix d'aquest es veuen les ruïnes del castell, una gran construcció que no es correspon amb un castell medieval típic, sinó amb un fort preparat per a armes de gran calibre.
Objectes de protecció[modifica]
 Inscripcions a les parets Volum, planta i alçat del castell.
Estructures conservades:murs perimetrals, de distribució interior vertical, de compartimentació interna horitzontal, cisterna, etc.
Entorn del castell coincidint amb les vessants del puig.
Àrea de protecció i separació de la zona urbanitzada.
- "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999.
- De la Fuente, Pablo. "Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna". Col·lecció Papers de Recerca, 3. Figueres: Brau Edicions i Ajuntament de Roses, 1998.
http://trinitat.rosesavui.com
|
