|
|
| (32 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Sergi Arola Martínez, és un cuiner Català, de nacionalitat espanyola que va néixer a Barcelona el 4 de Març de 1968. Està casat amb Sara Fort, amb la qual té dos filles. | + | [[Categoria: Segle XX]] |
| − | Va ser alumne del català Ferran Adrià i del francès Pierre Gagnaire.
| + | [[Categoria: Segle XXI]] |
| − | Va dirigir el restaurant ‘’ la broche’’, un restaurant que es troba a l’Hotel Ángelen, Madrid, no obstant, a dia d’avui s’encarrega de la cuina de l’hotel Arts de Barcelona i del Gastro, el restaurant del que s’ocupen ell i la seva dona.
| + | [[Categoria: Turisme]] |
| − | El Gastro, és un restaurant situat a Madrid, on a part de restaurant, també s’hi pot trobar una secció de cocteleria. Aquest negoci el van iniciar Sergi Arola i la seva dona, per la mateixa data en la que van començar a dirigir La Broche, el 14 de febrer de 2008.
| + | [[Categoria: Cuina]] |
| | + | [[Categoria: Innovació]] |
| | + | [[Categoria: Prosperitat]] |
| | + | |
| | + | '''Sergi Arola Martínez''' (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners. |
| | + | |
| | | | |
| | == Trajectòria == | | == Trajectòria == |
| | + | |
| | + | La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva. |
| | + | |
| | + | Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “[[El Bulli]]”, a Roses, amb [[Ferran Adrià]], i “Pierre Gagnaire”, a París. |
| | + | Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses. |
| | + | |
| | | | |
| | == Postres == | | == Postres == |
| | + | |
| | + | Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los. |
| | + | |
| | | | |
| | === Postres que ha fet === | | === Postres que ha fet === |
| | + | |
| | + | Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit. |
| | + | |
| | + | |
| | ==== Postres típics renovats ==== | | ==== Postres típics renovats ==== |
| − | ==== Postres Alt Empordà ====
| + | |
| − | ===== Postres Roses ===== | + | El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius. |
| − | ===== Postres Cadaqués ===== | + | |
| − | == Taps Cadaqués == | + | |
| − | === Historia === | + | === Postres Alt Empordà === |
| | + | |
| | + | En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca. |
| | + | |
| | + | Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres. |
| | + | Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==== Bunyols de l'Empordà ==== |
| | + | [[Imatge:Brunyols.jpg|350px|thumb|dreta|Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro.]] |
| | + | L'origen dels bunyols o ''brunyols'' és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa. |
| | + | Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==== Flaones de Figueres ==== |
| | + | |
| | + | Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==== Taps de Cadaqués ==== |
| | + | |
| | + | Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom. |
| | + | |
| | + | |
| | + | == Taps Cadaqués == |
| | + | |
| | + | === Orígens === |
| | + | |
| | + | Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris. |
| | + | |
| | + | |
| | === Recepta === | | === Recepta === |
| | + | |
| | + | Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre. |
Revisió de 14:02, 29 des 2011
Sergi Arola Martínez (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.
La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva.
Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferran Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París.
Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses.
Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los.
Postres que ha fet[modifica]
Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit.
Postres típics renovats[modifica]
El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.
Postres Alt Empordà[modifica]
En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca.
Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres.
Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.
Bunyols de l'Empordà[modifica]
Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro.
L'origen dels bunyols o brunyols és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa.
Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.
Flaones de Figueres[modifica]
Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.
Taps de Cadaqués[modifica]
Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.
Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris.
Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre.
