|
|
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 4: |
Línia 4: |
| | [[Categoria: Vista]] | | [[Categoria: Vista]] |
| | [[Categoria: Excavacions]] | | [[Categoria: Excavacions]] |
| | + | |
| | + | [[Imatge:Roses PRdalt.JPG|350px|thumb|dreta|Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom]] |
| | | | |
| | La visual entre el [[Poblat del Puig Rom|poblat del puig Rom]] i el solar on es troba la vella [[Barri hel·lenístic (s. III aC)|colònia grega de Rhode]] i la ciutat tardoromana de Roda és perfecta. Des del puig Rom, els seus pobladors mantenien un contacte visual excel·lent amb el lloc que, molt probablement, havien ocupat uns anys abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom. | | La visual entre el [[Poblat del Puig Rom|poblat del puig Rom]] i el solar on es troba la vella [[Barri hel·lenístic (s. III aC)|colònia grega de Rhode]] i la ciutat tardoromana de Roda és perfecta. Des del puig Rom, els seus pobladors mantenien un contacte visual excel·lent amb el lloc que, molt probablement, havien ocupat uns anys abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom. |
| Línia 31: |
Línia 33: |
| | Poblat del Puig Rom | | Poblat del Puig Rom |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | + | |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| | * Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp. | | * Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp. |
| | * David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". | | * David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". |
Revisió de 11:50, 4 maig 2011
Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom
La visual entre el poblat del puig Rom i el solar on es troba la vella colònia grega de Rhode i la ciutat tardoromana de Roda és perfecta. Des del puig Rom, els seus pobladors mantenien un contacte visual excel·lent amb el lloc que, molt probablement, havien ocupat uns anys abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.
És probable, però, que els habitants del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fondejador natural. Aquí és on arribaven els productes del nord d’Àfrica i de la zona de la Septimània, regió occidental de l’antiga Gàl·lia Narbonensa que es trobava en poder dels visigots des del segle V dC.
També s’ha suposat que el solar de l’antiga ciutat hauria funcionat durant uns anys com a centre funerari i de culte. Malgrat que el lloc de la Ciutadella s’abandonà com a hàbitat, es coneix la continuïtat d’ús de la basílica emplaçada sobre el turó de Santa Maria i del cementiri del seu entorn. També en aquest temps es construí un nou edifici de culte, amb necròpolis annexa, a la zona del port. A favor d’aquesta hipòtesi, cal comentar la no troballa, fins al moment, d’edificis religiosos ni cementiri al puig Rom.
Coordenades Puig Rom[modifica]
- UTM: X=515730 Y=4678450
- GPS: 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
- Decimal: Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484
Coordenades Ciutadella[modifica]
- UTM: X= 514200 Y=4679650
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
- Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp.
- David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses".
