|
|
| (9 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig de Pení i el puig Rodó, a uns 100 metres al nordoest del pas del Llop. | + | [[Imatge:Pedra_puig_alt.jpg|350px|thumb|dreta|Roca gravada amb cassoletes i reguerons al puig Alt]] |
| | + | |
| | + | |
| | + | Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig [[el Pení]] i el [[puig Alt]], a uns 100 metres al nordoest del [[pas del Llop]]. Data del 4000-2000 a.C. |
| | | | |
| | Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds. | | Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds. |
| | | | |
| − | A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. I també tot al voltant d'aquest llosa hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuides de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades. | + | A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. La zona que envolta la roca, dins el mateix turó, hi ha gran quantitat de petites cassoletes aïllades disperses. Al voltant de la llosa també hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuïdes de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades. |
| | | | |
| | El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample. | | El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample. |
| | | | |
| − | Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllaçen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó) | + | Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllacen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó) |
| | | | |
| | La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998. | | La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998. |
| Línia 15: |
Línia 18: |
| | | | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | *''' UTM''': X=4680100 Y=519150 | + | *''' UTM''': X= 519150 Y=4680100 |
| | * '''GPS''': 42° 16.372' N 3° 13.934' E | | * '''GPS''': 42° 16.372' N 3° 13.934' E |
| | * '''Decimal''': Lat.42.27287453683145 Lon. 3.23222570963671 | | * '''Decimal''': Lat.42.27287453683145 Lon. 3.23222570963671 |
| | | | |
| | + | ===Mapa=== |
| | | | |
| − | ===Mapa===
| + | <googlemap version="0.9" lat="42.27634" lon="3.230742" width="350" height="350" controls="large"> |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.27287453683145" lon="3.23222570963671" width="350" height="350" controls="large"> | + | 42.275118, 3.230667 |
| − | 42.27287453683145, 3.23222570963671 | + | Roca del puig Alt |
| − | Roca de Puig Alt | + | |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | + | |
| | | | |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| | Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats. | | Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats. |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Propietat==
| |
| − | Propietat privada. Dades cadastrals: 500006
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Règim del sòl==
| |
| − | Parc Natural del Cap de Creus-Parc Natural. Lloc de representació gràfica.
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Ús original==
| |
| − | Indeterminat
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Ús actual==
| |
| − | En desús
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Estat de conservació==
| |
| − | Bo
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | ==Cronologia==
| |
| − | 4.000-2.000 aC.
| |
| | | | |
| | | | |
| Línia 65: |
Línia 45: |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítis de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. | + | * "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002. |
| | | | |
| | [[Categoria:Prehistòria]] | | [[Categoria:Prehistòria]] |
Revisió de 12:24, 8 ago 2015
Roca gravada amb cassoletes i reguerons al puig Alt
Aflorament natural d'esquist que forma una superfície d'una mica més d'un metre quadrat amb un lleu pendent. Està situada en un terreny planer entre el puig el Pení i el puig Alt, a uns 100 metres al nordoest del pas del Llop. Data del 4000-2000 a.C.
Aquesta llosa de pissarra de superfície llisa presenta unes inscultures gravades en forma de creu, reguerons i cassoletes de diferents mides que formen unes alineacions més o menys regulars. També se n'observen dues en forma d' U. Al costat de tramuntana de la composició es localitzen sis petites cassoletes. Els gravats es disposen al voltant d'un gran reticulat central que queda encerclat per signes cruciformes i cassoletes aïllades. En total són 14 cassoletes aïllades i 45 cruciformes simples. No són gravats gaire profunds.
A uns 20 metres a ponent, en un altre aflorament, hi ha una gran cassoleta circular. La zona que envolta la roca, dins el mateix turó, hi ha gran quantitat de petites cassoletes aïllades disperses. Al voltant de la llosa també hi ha altres cavitats de mides i formes heterogènies distribuïdes de forma irregular que podrien tenir un origen natural però retocades.
El conjunt, de grans dimensions, té forma rectangular i fa uns 5 metres de llarg per 3 d'ample.
Són manifestacions pròpies de la cultura megalítica que enllacen amb la zona megalítica de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó)
La roca fou descoberta pel geòleg Carles Roqué el 1998.
- UTM: X= 519150 Y=4680100
- GPS: 42° 16.372' N 3° 13.934' E
- Decimal: Lat.42.27287453683145 Lon. 3.23222570963671
Per la carretera de Roses a Cadaqués i al Port de la Selva cal desviar-se a la dreta per una pista que, en direcció sud, ens porta al Puig Alt al cap de 1.875 metres. Es deixa el cotxe en un revolt, a les envistes del puig, arran de la necròpolis tumulària del Bronze Final. Uns 150 metres a l'est d'aquestes tombes trobem una gran llosa de pissarra, on hi ha els gravats.
Nivell de protecció[modifica]
A. Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Suport petri de l'element.
- Representacions gràfiques sobre la pedra.
- Entorn de l'element amb un radi de 30 m en totes direccions.
- Altres possibles manifestacions rupestres (cassoletes) distribuïdes en altres afloraments rocosos del voltant.
- "Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus". Josep Tarrús i Galter. Diputació de Girona, 2002.
