|
|
| (8 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes. | + | [[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]] |
| | + | [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]] |
| | | | |
| − | La barraca de [[la Perola]] és un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana dóna a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, actualment en té dues i també s’hi ha obert una finestra. Els murs estan construït amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.
| + | Les '''cases de la Perola''' eren quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre elles, fins al moment de la seva demolició, hi destacava, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]]. Actualment a la Perola queden 3 cases. |
| | | | |
| − | Actualment ja no s’hi tenyeixen xarxes a la Perola sinó que la barraca és una dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i la seu de l’escola de windsurf.
| + | La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda. |
| | | | |
| − | Al costat de la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes. | + | Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de [[windsurf]]. |
| | + | |
| | + | Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes. |
| | | | |
| | Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port. | | Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port. |
| Línia 11: |
Línia 14: |
| | | | |
| | ==Notícies històriques== | | ==Notícies històriques== |
| − | La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”. | + | La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el [[gremi de pescadors de Roses]] on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”. |
| | | | |
| | El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem. | | El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem. |
| Línia 17: |
Línia 20: |
| | Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja. | | Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja. |
| | | | |
| − | [[Imatge:Creudencobertella1.jpg|350px|thumb|dreta|Part frontal del dolmen de la Creu d'en Cobertella]]
| |
| − | [[Imatge:Creudencobertella2.jpg|350px|thumb|dreta|El dolmen, de costat]]
| |
| − | [[Imatge:Creudencobertella3.jpg|350px|thumb|dreta|Part posterior del dolmen]]
| |
| − |
| |
| − | El '''dolmen de la Creu d'en Cobertella''' és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C.
| |
| − |
| |
| − | Està situat al [[paratge de la Casa Cremada]], és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la [[rec de la Quarantena]] pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el [[mas de la Creu d'en Cobertella]]
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda.
| |
| − |
| |
| − | Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 [[Francesc Riuró]] reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor.
| |
| − |
| |
| − | Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural.
| |
| − |
| |
| − | Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual.
| |
| − |
| |
| − | Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.
| |
| − |
| |
| − | ==Notícies històriques==
| |
| − | Era ja conegut a l'Edat Mitjana. Al segle XIII apareix documentat com "pedre Coperte", "petra Coperta" i "petra Cooperta". Al segle XIX, el dolmen formava part de la masia que s'hi construí al voltant. Rematat i completat amb parets de pedra seca es feia servir de corral o estable.
| |
| − |
| |
| − | L’any 1958 fou restaurat i es manté en bon estat tot i que al tractar-se d’una estructura molt pesada la seva estabilitat és fràgil. Per això s’han cercat els voltants per tal d’impedir que la gent i accedeixi i hi pugi al cim, tal com era habitual fins no fa massa temps.
| |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| Línia 49: |
Línia 29: |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| | + | <googlemap version="0.9" lat="42.259255" lon="3.180011" width="350" height="350" controls="large"> |
| | + | 42.258742, 3.18051 |
| | + | Barraca de la Perola |
| | + | </googlemap> |
| | + | |
| | | | |
| | ==Nivell de protecció== | | ==Nivell de protecció== |
Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de windsurf.
Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.
Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.
La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.
El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.
Avinguda de Rhode s/n . 62-64-66
C. Protecció patrimonial.
