Botigues: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 14: Línia 14:
  
 
<references/>
 
<references/>
 +
 +
 +
[[Categoria: Segles XVI i XVII]]
 +
[[Categoria: El raval]]
 +
[[Categoria: Comerç]]
 +
[[Categoria: Paisatge urbà]]

Revisió de 18:29, 14 abr 2020

Detall de les botigues en un gravat de l'època
Esquema de les botigues. Marcel Pujol

Les botigues eren unes construccions extramurs propietat de comerciants, pescadors i, fins i tot, universitats o governs municipals, com en el cas de Roses. Eren edificacions destinades als negocis i oficis del mar, on es guardaven les mercaderies, les xarxes i els aparells nàutics.

Aquestes construccions generalment no eren habitades i eren merament magatzems destinats al comerç o la pesca. Amb la construcció de la Ciutadella, algunes botigues queden integrades dins de la plaça forta i d'altres desapareixen sota les muralles. A finals del segle XV va créixer un nou raval de botigues i, també, cases, sobretot de pescadors. Les cases se situaven al carrer denominat de l'Abat, orígen del futur carrer dels Forns després anomenat de la Trinitat. [1]

Ara bé, amb l'expulsió entre 1640-1641 de la població civil de Roses de la vila medieval i moderna, a banda de les cases preexistents, alguns habitants de Roses van decidir viure en aquestes botigues o barraques extramurs de la fortalesa. Aquest nucli creat en època medieval va servir com a base del nou raval fora de la plaça forta, que acabaria essent la nova vila de Roses després de la Guerra dels Segadors.

La botiga del carrer de la Trinitat[modifica]

Amb l'enderroc de les finques de can Mauri i d'un magatzem, situades al carrer de la Trinitat, van aparèixer un seguit de restes arqueològiques relacionades amb l'existència d'una construcció medieval i moderna. Dels treballs arqueològics en van sorgir un pany de paret d'una botiga de l'antic carrer del Forn i materials relacionats dels segles XV i XVI.[2]


Notes[modifica]

  1. Marcel Pujol Hamelink. La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de Roses (1304-1565). Roses. Col·lecció Papers de Recerca, 2, Ajuntament de Roses. 1997, p. 92-94.
  2. Memòria de l'excavació de les finques del carrer de la Trinitat, 27-29. 2018. (AMR, Fons Ajuntament de Roses, R120. Intervencions arqueològiques).