|
|
Barri dels pescadors: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | | Línia 4: |
Línia 4: |
| | [[Categoria:Al mar]] | | [[Categoria:Al mar]] |
| | | | |
| − | Són un grup de cent habitatges de protecció social per pescadors obra de l'arquitecte José María Bascones i construïts per l'Institut Social de la Marina (ISM) en dues fases, una primera amb cinquanta pisos acabada el 1959 i una segona el 1970 amb l'altre meitat del grup. El conjunt està delimitat per l'avinguda de Rhode, els habitatges contigus de l'avinguda de Jaume I, el carrer dels Pescadors i l'Escola Narcís Monturiol.
| + | <div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div> |
| | + | |
| | + | <div id="CA" style="display:inline;"> |
| | + | Les ''cases dels pescadors'' són un grup de cent habitatges de protecció social per pescadors obra de l'arquitecte José María Bascones i construïts per l'Institut Social de la Marina (ISM) en dues fases, una primera amb cinquanta pisos acabada el 1959 i una segona el 1970 amb l'altre meitat del grup. El conjunt està delimitat per l'avinguda de Rhode, els habitatges contigus de l'avinguda de Jaume I, el carrer dels Pescadors i l'Escola Narcís Monturiol. |
| | | | |
| | ===Els problemes de l'habitatge=== | | ===Els problemes de l'habitatge=== |
| − | La construcció d'aquests habitatges era el resultat de la planificació de la dictadura per dotar d'habitatges econòmics a sectors de la població amb o sense recursos. El mateix Fuero del Trabajo de 1938 reflectia que s'havia de facilitar o ajudar a aconseguir un habitatge digne als que no el tinguessin. Una de les tantes eines propagandístiques per vendre les bondats d'un règim totalitari que tenia asfixiades les classes populars. La primera fase del grup pertany als habitatges planificats en el Segundo Plan de la Vivienda del quinquenni 1954-1959. | + | La construcció d'aquests habitatges era el resultat de la planificació de la dictadura per dotar d'habitatges econòmics a sectors de la població amb o sense recursos. El mateix ''Fuero del Trabajo'' de 1938 reflectia que s'havia de facilitar o ajudar a aconseguir un habitatge digne als que no el tinguessin. Una de les tantes eines propagandístiques per vendre les bondats d'un règim totalitari que tenia asfixiades les classes populars. La primera fase del grup pertany als habitatges planificats en el ''Segundo Plan de la Vivienda'' del quinquenni 1954-1959. |
| | | | |
| | En el cas de Roses va comptar amb el suport de la confraria de pescadors rosincs i el seu patró major, Agustí Buscarons, així com la intermediació de [[Vicente Aldeguer Jaén]], Ajudant de Marina de Roses. Volien solucionar el problema de l'habitatge en el sector més important de la població rosinca, el pesquer. Hi havia una part de les famílies de pescadors que vivien en unes condicions deplorables, o bé, no tenien un habitatge de propietat. La iniciativa pretenia dotar d'un nou parc d'habitatges a un preu assequible per aquestes classes baixes. En el cas de Roses, el 1946 un 70% de la població es dedicava a activitats pesqueres. | | En el cas de Roses va comptar amb el suport de la confraria de pescadors rosincs i el seu patró major, Agustí Buscarons, així com la intermediació de [[Vicente Aldeguer Jaén]], Ajudant de Marina de Roses. Volien solucionar el problema de l'habitatge en el sector més important de la població rosinca, el pesquer. Hi havia una part de les famílies de pescadors que vivien en unes condicions deplorables, o bé, no tenien un habitatge de propietat. La iniciativa pretenia dotar d'un nou parc d'habitatges a un preu assequible per aquestes classes baixes. En el cas de Roses, el 1946 un 70% de la població es dedicava a activitats pesqueres. |
| | | | |
| | ===Projectes no realitzats=== | | ===Projectes no realitzats=== |
| − | A conseqüència del Plan Nacional de Mejoramiento de la Vivienda en los Poblados de Pescadores, es plantejava la construcció d'un poblat de pescadors a Roses amb cent deu habitatges de planta baixa, amb una zona de serveis i una urbanització curosa. Els arquitectes del projecte redactat el 1945 van ser Ricard Giralt Casadesús i Joan Margarit Serradell. S'hi projectava també la construcció d'una plaça que fos el centre social del barri, amb una escola de pesca, la Comandància de Marina, un Pòsit, una llotja i un monument a la pesca. Es proposava la urbanització fins a la [[riera de la Cuana]] on s'hi ubicarien els calafats i els magatzems de pesca. Així com una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme sobre la pedrera. Un projecte molt ambiciós que va quedar en l'oblit i que va ser substituït per projectes de poca qualitat arquitectònica i amb una visió menys social de l'urbanisme. | + | A conseqüència del ''Plan Nacional de Mejoramiento de la Vivienda en los Poblados de Pescadores'', es plantejava la construcció d'un poblat de pescadors a Roses amb cent deu habitatges de planta baixa, amb una zona de serveis i una urbanització curosa. Els arquitectes del projecte redactat el 1945 van ser Ricard Giralt Casadesús i Joan Margarit Serradell. S'hi projectava també la construcció d'una plaça que fos el centre social del barri, amb una escola de pesca, la Comandància de Marina, un Pòsit, una llotja i un monument a la pesca. Es proposava la urbanització fins a la [[riera de la Cuana]] on s'hi ubicarien els calafats i els magatzems de pesca. Així com una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme sobre la pedrera. Un projecte molt ambiciós que va quedar en l'oblit i que va ser substituït per projectes de poca qualitat arquitectònica i amb una visió menys social de l'urbanisme. |
| | | | |
| | ===La construcció del grup=== | | ===La construcció del grup=== |
| − | Els dos projectes de les cases dels pescadors de Roses, conegudes com el Grup Lutgardo López, foren redactats per José María Bascones, cap de l'oficina d'arquitectura de l'ISM. A principi de desembre de 1959 es va acabar la construcció de la primera fase de cinquanta habitatges amb un pressupost de 4.282.284, 45 pessetes. El 6 de desembre es van fer els actes d'inauguració i benedicció, que portarien el nom del difunt ex cap provincial del Sindicat de Pesca, el militar Lutgardo López. A tal efecte, la néta de l'homenatjat va descobrir una làpida per recordar-lo. | + | Els dos projectes de les cases dels pescadors de Roses, conegudes com el ''Grup Lutgardo López'', foren redactats per José María Bascones, cap de l'oficina d'arquitectura de l'ISM. A principi de desembre de 1959 es va acabar la construcció de la primera fase de cinquanta habitatges amb un pressupost de 4.282.284, 45 pessetes. El 6 de desembre es van fer els actes d'inauguració i benedicció, que portarien el nom del difunt ex cap provincial del Sindicat de Pesca, el militar Lutgardo López. A tal efecte, la néta de l'homenatjat va descobrir una làpida per recordar-lo. |
| | | | |
| | Quatre anys després s'acabava de redactar el projecte per a l'ampliació del grup amb cinquanta habitatges més, redactat pel mateix José María Bascones, aquest cop signat també per l'arquitecte Antonio de Sotomayor. Els tràmits van ser llargs i la construcció no es va començar fins el 1969. Un projecte que no s'hagués pogut dur a terme sense la col·laboració de la confraria local. La inauguració de la segona fase va anar a càrrec del subsecretari del Ministeri de Treball José Utrera Molina el 3 de març de 1970, el qual va entregar els títols de les cases. | | Quatre anys després s'acabava de redactar el projecte per a l'ampliació del grup amb cinquanta habitatges més, redactat pel mateix José María Bascones, aquest cop signat també per l'arquitecte Antonio de Sotomayor. Els tràmits van ser llargs i la construcció no es va començar fins el 1969. Un projecte que no s'hagués pogut dur a terme sense la col·laboració de la confraria local. La inauguració de la segona fase va anar a càrrec del subsecretari del Ministeri de Treball José Utrera Molina el 3 de març de 1970, el qual va entregar els títols de les cases. |
| | | | |
| | ===Els carrers=== | | ===Els carrers=== |
| − | En el grup d'habitatges dels pescadors hi ha quatre carrers. El principal, el carrer de Lutgardo López, únic vial de Roses que encara té la rèmora del passat feixista de la dictadura franquista. Va ser un capità d'embarcació i jefe o cap provincial del Sindicat de Pesca. Als anys vint havia estat cap de fragata i director de l'Escola Aeronàutica i als quaranta capità de navili, Comandant de Marina de Barcelona i impulsor de l'Escuela de Flechas Navales José Antonio del Buque Baleares de Barcelona. | + | En el grup d'habitatges dels pescadors hi ha quatre carrers. El principal, el carrer de Lutgardo López, únic vial de Roses que encara té la rèmora del passat feixista de la dictadura franquista. Va ser un capità d'embarcació i jefe o cap provincial del Sindicat de Pesca. Als anys vint havia estat cap de fragata i director de l'Escola Aeronàutica i als quaranta capità de navili, Comandant de Marina de Barcelona i impulsor de l'''Escuela de Flechas Navales'' José Antonio del ''Buque Baleares'' de Barcelona. |
| − | Així mateix, també hi ha el carrer Llevant, d'una simbologia important per al món del mar, i els carrers amb el nom de dos oficis de marcat caràcter femení, el de les Apariadores i el de les Remendadores. | + | Així mateix, també hi ha el carrer Llevant, d'una simbologia important per al món del mar, i els carrers amb el nom d'un ofici de marcat caràcter femení, el de les Remendadores. |
| | | | |
| | ===Referències=== | | ===Referències=== |
| Línia 29: |
Línia 32: |
| | *Entrevista a Agustí Buscarons, Canigó, 01/04/1967, p. 37. | | *Entrevista a Agustí Buscarons, Canigó, 01/04/1967, p. 37. |
| | *Inauguració de la segona fase: Los Sitios, 1/03/1970, p. 1. | | *Inauguració de la segona fase: Los Sitios, 1/03/1970, p. 1. |
| − | *Josep Maria Barris, «Roses» a Rosa Maria Gil; Josep Mariné (coord.), Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines, Girona, Diputació de Girona, 2003. | + | *Josep Maria Barris, «Roses» a Rosa Maria Gil; Josep Mariné (coord.), Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines, Girona, Diputació de Girona, 2003.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | |
| | + | <div id="ES" style="display:inline;">'''Barri dels pescadors''' |
| | + | 1959-1970 / |
| | + | José María Bascones, Antonio de Sotomayor, arquitectos |
| | + | |
| | + | |
| | + | Grupo de viviendas de protección oficial construidas por el Instituto Social de la Marina, con el apoyo y el impulso de la Cofradía de Pescadores de Roses, en dos fases, entre 1959 y 1970. Muy lejos de las innovadoras propuestas iniciales de poblado de pescadores diseñadas en los años cuarenta por los arquitectos Ricard Giralt i Casadesús y Joan Margarit Serradell, las casas de los pescadores son de un estilo austero y sencillo. Ambas promociones debían resolver el grave problema de la vivienda de los pescadores rosenses. Sin embargo, el proyecto definitivo solo previó la construcción de un centenar de viviendas en varios bloques de pisos, de una altura variable entre las dos y las cuatro plantas, sin los equipamientos sociales y comerciales necesarios. Finalmente, el conjunto recibió el nombre de Lutgardo López, militar franquista que había sido comandante de Marina en Barcelona y jefe provincial del Sindicato de la Pesca. Pero, con acierto, el genio local se deshizo del nombre oficial y utiliza en la actualidad la denominación popular de Barri dels Pescadors.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | |
| | + | <div id="EN" style="display:inline;">'''Barri dels pescadors''' |
| | + | 1959-1970 / |
| | + | José María Bascones, Antonio de Sotomayor, architects |
| | + | |
| | + | |
| | + | A social housing complex built by the Institut Social de la Marina (Social Marine Institute), with the support and promotion of the Confraria de Pescadors de Roses (Roses Fishermen's Guild), in two phases, between 1959 and 1970. Far removed from the initial innovative proposals for the fishing village, designed in the1940s by the architects Ricard Giralt i Casadesús and Joan Margarit Serradell, the fishermen's houses are in austere and simple style. The two developments were intended to solve the serious housing problem for the Roses’ fishermen. However, the final project only foresaw the construction of a hundred dwellings in a number of blocks of flats of varying heights between two and the four floors, and without the social and commercial facilities that were needed. Finally, the group was given the name Lutgardo López, a Francoist who had been a naval commander in Barcelona and a provincial head of the Fishing Union. Quite rightly, however, the locals disavowed the official name and it was popularly known as the Barri dels Pescadors.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | |
| | + | <div id="FR" style="display:inline;">'''Barri dels pescadors''' |
| | + | 1959-1970 / |
| | + | José María Bascones, Antonio de Sotomayor, architectes |
| | + | |
| | + | |
| | + | Groupe de logements sociaux construits par l'Institut Social de la Marine, avec le soutien et sous l’impulsion de la Confrérie des Pêcheurs de Roses, en deux phases, entre 1959 et 1970. Loin des propositions initiales novatrices du village de pêcheurs conçu dans les années 1940 par les architectes Ricard Giralt i Casadesús et Joan Margarit Serradell, les maisons de pêcheurs sont simples et austères. Les deux promotions devaient résoudre le grave problème de logement des pêcheurs à Roses. Cependant, le projet final ne prévoyait que la construction d'une centaine de logements sur plusieurs bâtiments, de hauteurs variables entre deux et quatre étages, sans les installations sociales et commerciales nécessaires. Finalement, l'ensemble reçut le nom de Lutgardo López, militaire franquiste qui avait été commandant de la Marine à Barcelone et chef provincial du Syndicat de la Pêche. Toutefois, de manière très à propos, le fort caractère local fit supprimer le nom officiel et on utilisa la dénomination populaire de Barri dels Pescadors. |
| | + | </div> |
Revisió de 17:07, 13 maig 2020
Les cases dels pescadors són un grup de cent habitatges de protecció social per pescadors obra de l'arquitecte José María Bascones i construïts per l'Institut Social de la Marina (ISM) en dues fases, una primera amb cinquanta pisos acabada el 1959 i una segona el 1970 amb l'altre meitat del grup. El conjunt està delimitat per l'avinguda de Rhode, els habitatges contigus de l'avinguda de Jaume I, el carrer dels Pescadors i l'Escola Narcís Monturiol.
Els problemes de l'habitatge[modifica]
La construcció d'aquests habitatges era el resultat de la planificació de la dictadura per dotar d'habitatges econòmics a sectors de la població amb o sense recursos. El mateix Fuero del Trabajo de 1938 reflectia que s'havia de facilitar o ajudar a aconseguir un habitatge digne als que no el tinguessin. Una de les tantes eines propagandístiques per vendre les bondats d'un règim totalitari que tenia asfixiades les classes populars. La primera fase del grup pertany als habitatges planificats en el Segundo Plan de la Vivienda del quinquenni 1954-1959.
En el cas de Roses va comptar amb el suport de la confraria de pescadors rosincs i el seu patró major, Agustí Buscarons, així com la intermediació de Vicente Aldeguer Jaén, Ajudant de Marina de Roses. Volien solucionar el problema de l'habitatge en el sector més important de la població rosinca, el pesquer. Hi havia una part de les famílies de pescadors que vivien en unes condicions deplorables, o bé, no tenien un habitatge de propietat. La iniciativa pretenia dotar d'un nou parc d'habitatges a un preu assequible per aquestes classes baixes. En el cas de Roses, el 1946 un 70% de la població es dedicava a activitats pesqueres.
Projectes no realitzats[modifica]
A conseqüència del Plan Nacional de Mejoramiento de la Vivienda en los Poblados de Pescadores, es plantejava la construcció d'un poblat de pescadors a Roses amb cent deu habitatges de planta baixa, amb una zona de serveis i una urbanització curosa. Els arquitectes del projecte redactat el 1945 van ser Ricard Giralt Casadesús i Joan Margarit Serradell. S'hi projectava també la construcció d'una plaça que fos el centre social del barri, amb una escola de pesca, la Comandància de Marina, un Pòsit, una llotja i un monument a la pesca. Es proposava la urbanització fins a la riera de la Cuana on s'hi ubicarien els calafats i els magatzems de pesca. Així com una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme sobre la pedrera. Un projecte molt ambiciós que va quedar en l'oblit i que va ser substituït per projectes de poca qualitat arquitectònica i amb una visió menys social de l'urbanisme.
La construcció del grup[modifica]
Els dos projectes de les cases dels pescadors de Roses, conegudes com el Grup Lutgardo López, foren redactats per José María Bascones, cap de l'oficina d'arquitectura de l'ISM. A principi de desembre de 1959 es va acabar la construcció de la primera fase de cinquanta habitatges amb un pressupost de 4.282.284, 45 pessetes. El 6 de desembre es van fer els actes d'inauguració i benedicció, que portarien el nom del difunt ex cap provincial del Sindicat de Pesca, el militar Lutgardo López. A tal efecte, la néta de l'homenatjat va descobrir una làpida per recordar-lo.
Quatre anys després s'acabava de redactar el projecte per a l'ampliació del grup amb cinquanta habitatges més, redactat pel mateix José María Bascones, aquest cop signat també per l'arquitecte Antonio de Sotomayor. Els tràmits van ser llargs i la construcció no es va començar fins el 1969. Un projecte que no s'hagués pogut dur a terme sense la col·laboració de la confraria local. La inauguració de la segona fase va anar a càrrec del subsecretari del Ministeri de Treball José Utrera Molina el 3 de març de 1970, el qual va entregar els títols de les cases.
En el grup d'habitatges dels pescadors hi ha quatre carrers. El principal, el carrer de Lutgardo López, únic vial de Roses que encara té la rèmora del passat feixista de la dictadura franquista. Va ser un capità d'embarcació i jefe o cap provincial del Sindicat de Pesca. Als anys vint havia estat cap de fragata i director de l'Escola Aeronàutica i als quaranta capità de navili, Comandant de Marina de Barcelona i impulsor de l'Escuela de Flechas Navales José Antonio del Buque Baleares de Barcelona.
Així mateix, també hi ha el carrer Llevant, d'una simbologia important per al món del mar, i els carrers amb el nom d'un ofici de marcat caràcter femení, el de les Remendadores.
- Reglamento para la aplicación de la Ley sobre Viviendas de Protección Oficial, texto refundido aprobado por Decretos 2131/1936, de 24 de julio, y 3964/1964, de 3 de diciembre. BOE, núm. 216, de 7 de setembre de 1968, p. 13024 a 13050.
- Maria Esther Almarcha, Arquitectura y urbanismo rural durante el periodo de la autarquía en Castilla-La Mancha. Direcciçón General de Regiones desvastadas y reparaciones e Instituto Nacional de Colonización, Tesi doctoral, Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 1997.
- Inauguració de la primera fase: Los Sitios, 09/12/1959, p. 6.
- Entrevista a Agustí Buscarons, Canigó, 01/04/1967, p. 37.
- Inauguració de la segona fase: Los Sitios, 1/03/1970, p. 1.
- Josep Maria Barris, «Roses» a Rosa Maria Gil; Josep Mariné (coord.), Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques gironines, Girona, Diputació de Girona, 2003.
Barri dels pescadors
1959-1970 /
José María Bascones, Antonio de Sotomayor, arquitectos
Grupo de viviendas de protección oficial construidas por el Instituto Social de la Marina, con el apoyo y el impulso de la Cofradía de Pescadores de Roses, en dos fases, entre 1959 y 1970. Muy lejos de las innovadoras propuestas iniciales de poblado de pescadores diseñadas en los años cuarenta por los arquitectos Ricard Giralt i Casadesús y Joan Margarit Serradell, las casas de los pescadores son de un estilo austero y sencillo. Ambas promociones debían resolver el grave problema de la vivienda de los pescadores rosenses. Sin embargo, el proyecto definitivo solo previó la construcción de un centenar de viviendas en varios bloques de pisos, de una altura variable entre las dos y las cuatro plantas, sin los equipamientos sociales y comerciales necesarios. Finalmente, el conjunto recibió el nombre de Lutgardo López, militar franquista que había sido comandante de Marina en Barcelona y jefe provincial del Sindicato de la Pesca. Pero, con acierto, el genio local se deshizo del nombre oficial y utiliza en la actualidad la denominación popular de Barri dels Pescadors.
Barri dels pescadors
1959-1970 /
José María Bascones, Antonio de Sotomayor, architects
A social housing complex built by the Institut Social de la Marina (Social Marine Institute), with the support and promotion of the Confraria de Pescadors de Roses (Roses Fishermen's Guild), in two phases, between 1959 and 1970. Far removed from the initial innovative proposals for the fishing village, designed in the1940s by the architects Ricard Giralt i Casadesús and Joan Margarit Serradell, the fishermen's houses are in austere and simple style. The two developments were intended to solve the serious housing problem for the Roses’ fishermen. However, the final project only foresaw the construction of a hundred dwellings in a number of blocks of flats of varying heights between two and the four floors, and without the social and commercial facilities that were needed. Finally, the group was given the name Lutgardo López, a Francoist who had been a naval commander in Barcelona and a provincial head of the Fishing Union. Quite rightly, however, the locals disavowed the official name and it was popularly known as the Barri dels Pescadors.
Barri dels pescadors
1959-1970 /
José María Bascones, Antonio de Sotomayor, architectes
Groupe de logements sociaux construits par l'Institut Social de la Marine, avec le soutien et sous l’impulsion de la Confrérie des Pêcheurs de Roses, en deux phases, entre 1959 et 1970. Loin des propositions initiales novatrices du village de pêcheurs conçu dans les années 1940 par les architectes Ricard Giralt i Casadesús et Joan Margarit Serradell, les maisons de pêcheurs sont simples et austères. Les deux promotions devaient résoudre le grave problème de logement des pêcheurs à Roses. Cependant, le projet final ne prévoyait que la construction d'une centaine de logements sur plusieurs bâtiments, de hauteurs variables entre deux et quatre étages, sans les installations sociales et commerciales nécessaires. Finalement, l'ensemble reçut le nom de Lutgardo López, militaire franquiste qui avait été commandant de la Marine à Barcelone et chef provincial du Syndicat de la Pêche. Toutefois, de manière très à propos, le fort caractère local fit supprimer le nom officiel et on utilisa la dénomination populaire de Barri dels Pescadors.
|
