(31 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
Línia 1:
−
La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el [[Passeig Marítim]] i l'[[avinguda de Rhode]], que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el [[baluart de Santa Maria]] de la [[Ciutadella de Roses]].
[[Imatge: ROS-2-0052.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de l'entrada de Roses a principi de segle XX/AMR- Col·lecció Reixach]]
+
[[Imatge: ROS-18-0004.jpg|350px|thumb|dreta|Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/AMR. Col·lecció L'Abans, fons Magda Pujol Escayola]]
+
+
<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el [[Passeig Marítim]] i l'[[avinguda de Rhode]], que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el [[baluart de Santa Maria]] de la [[Ciutadella de Roses]].
===Denominació===
===Denominació===
Línia 11:
Línia 24:
L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.
L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.
+
[[Imatge: ROS-25-0045.jpg|350px|thumb|dreta| Vista de la [[platja del Rastrell]] i el xiringuito d'en Dolfo/AMR. Autor: MC. Col·lecció L'Abans, fons família Prats - Basí]]
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb [[Rosa Corcoll Mayos]].
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb [[Rosa Corcoll Mayos]].
L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.
L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.
−
A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant el primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, [[Elena Ruiz Narbaiza]]. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores ha estat la seu de la Creu Roja.
+
A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant els primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, [[Elena Ruiz Narbaiza]]. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores va ser seu dels serveis de socorrisme fins l'estiu de 2015, ja que l'any 2016 va ser enderrocada.
Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada ''Banyistes'', obra d'Elena Ruiz Narbaiza.
Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada ''Banyistes'', obra d'Elena Ruiz Narbaiza.
===Significació===
===Significació===
+
+
La plaça de les Botxes forma part del projecte [[Locus Amoenus]]. D'aquesta manera, el dia 16 d'abril de 2016, l'escriptor figuerenc i rosinc [[Àngel Burgas Trèmols]] va triar aquest espai com el seu lloc preferit. Escrivia:
+
+
<blockquote>Els espais propers en els quals hem viscut tota la vida i que identifiquem com a escenaris d’experiències, d’alegries o dolors, apareixen sovint en les nostres obres de creació. De vegades amb un realisme al detall, d’altres amb la consistència espontània i canviant d’un somni.
+
He viscut molts mesos de la meva vida a Roses, i la població treu el cap a la meva literatura des del primer llibre de relats (Show, Proa 1999). Algun cop ha estat decorat indestriable de l’obra (L’Habitació d’en Beckwitt, Empúries 2006), i gairebé sempre la plaça de les Botxes, i especialment la visió de la badia i la muntanya del Puig Rom des d’aquest punt, hi són descrites acompanyant les evolucions físiques o emocionals dels meus protagonistes. La proximitat de la casa de la mare a l’Avinguda de Rhode 69 n’és la causa. És per això que per a mi s’ha convertit en un lloc mític, mig real i mig imaginari, mig físic i mig fantasiós, carregat de tot allò viscut i tot allò inventat, desitjat, temut o imaginat. Quantes vegades durant les meves visites a l’Empordà no m’hauré apropat, encara que fos només un moment, a retrobar-me a mi mateix en aquest punt estratègic! I de tant en tant costa uns segons destriar què és real i que es mentida de tots els records que em vénen al cap quan evoco la plaça de les Botxes o el passeig de Roses: no sé si són fruits de la meva experiència o de la meva imaginació. I vet aquí la màgia i el caràcter mític, d’un racó, malgrat tot ben real, de la població alt empordanesa.
+
L’imaginari d’un poble el formen també les seves ficcions. Per això és important per a mi ser conscient que, modestament, he introduït alguns indrets de Roses en la meva literatura.</blockquote>
+
+
Però inversament a com refereix Àngel Burgas, la plaça de les Botxes, esdevinguda material literari, també transita entre la realitat de la seva presència en l'obra novel·lada i la imaginació d'una plaça difusa, sense límits marcats i, per tant, fictícia. Els pobles també es formen amb realitats inventades i ficcions urbanes.
+
+
+
<videoflash>-8Xl7hZlYgQ</videoflash>
+
+
===Localització===
+
Plaça de les Botxes, entre l'avinguda de Rhode i el passeig Marítim.
Línia 28:
Línia 56:
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.
+
+
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, Juny 1990, Projecte de construcció i decoració del local destinat a oficines del Patronat Municipal de Turisme, situat a la plaça de les Botxes, segons el projecte redactat per Elena Ruiz Narbaiza.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.
−
CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.
+
CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.</div>
+
+
+
+
----
+
<div id="ES" style="display:inline;">'''Plaza de les Botxes'''
+
+
s. XX
+
+
+
Espacio urbano articulado entre el paseo marítimo y la avenida de Rhode, justo delante de la antigua avenida del Parc. Toma su nombre del juego de las bochas (botxes, en catalán) que jugaban los turistas en este lugar a partir de la década de 1960, aunque también es conocida popularmente como la plaza de les Palmeres, plantadas en 1975. Anteriormente, en este lugar se ubicaron las casetas de baño, el astillero de Pau Pujol y, posteriormente, el chiringuito d’en Dolfo. Es un espacio presente en la obra literaria del escritor rosense de adopción Àngel Burgas. En el centro de la plaza están las esculturas de bronce de un ingeniero y un capataz que dirigen las obras de la Ciutadella, obra de Ramón López Ayats. Delante de la playa está la escultura Banyistes, obra de Elena Ruiz Narbaiza, que invita a los turistas a disfrutar de las vistas de la bahía de Roses y del Puig Rom</div>
+
+
+
----
+
<div id="EN" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''
+
+
20th Century
+
+
+
An urban space between the Passeig Marítim and Avinguda de Rhode just in front of the old Avinguda del Parc. It takes its name from the game of ‘botxes’ or boules that tourists played here from the start of the 1960s, although it is also popularly known as the Plaça de les Palmeres for the palm trees planted in 1975. Previously, it had been the site of the bath house, the Pau Pujol shipyard and, later, the Dolfo beach bar. It is an area represented in the literary work (falta el nom de la novel·la) of the adopted Roses writer, Àngel Burgas. In the middle of the square are the bronze sculptures, by Ramon López Ayats, of an engineer and a foreman who directed the works of the Ciutadella. In front of the beach, there is the Banyistes (Bathers) sculpture, by Elena Ruiz Narbaiza, which invites tourists to enjoy the views of Puig Rom and the Bay of Roses.</div>
+
+
+
----
+
<div id="FR" style="display:inline;">'''Plaça de les Botxes'''
+
+
XXe s.
+
+
+
Espace urbain articulé entre la promenade du front de mer et l'avenue de Rhode, juste en face de l'ancienne avenue du Parc. La place doit son nom au jeu des botxes (boules en bois) auquel jouaient les touristes à cet endroit à partir des années 1960, bien qu’elle soit aussi populairement connue sous le nom de Plaça de les Palmeres, en référence aux palmiers plantés en 1975. Auparavant, il y avait ici les cabines de bain, le chantier naval de Pau Pujol et, plus tard, le bar de plage d’En Dolfo. C'est un lieu présent dans l'œuvre littéraire de l'écrivain Àngel Burgas, enfant adoptif de la ville de Roses. Au beau milieu de la place se trouvent les sculptures en bronze d'un ingénieur et d'un contremaître qui dirigèrent les travaux de la Citadelle, œuvre de Ramon López Ayats. Devant la plage se dresse la sculpture Banyistes, d'Elena Ruiz Narbaiza, qui invite les touristes à contempler les vues sur la baie de Roses et le Puig Rom.</div>
Vista de l'entrada de Roses a principi de segle XX/AMR- Col·lecció Reixach
Ramon Pujol a la platja de l'entrada de Roses, a l'altura de l'actual plaça de les Botxes/AMR. Col·lecció L'Abans, fons Magda Pujol Escayola
La plaça de les Botxes és un espai urbà situat entre el Passeig Marítim i l'avinguda de Rhode, que enllaça sense solució de continuïtat amb la carretera C-68, de Roses a Figueres, l'antiga C-260 de Roses a Besalú. Es troba abans d'arribar al primer xalet que afronta amb l'esmentat Passeig Marítim, en el queixal que es forma, just al davant dels xalet situats on hi havia el baluart de Santa Maria de la Ciutadella de Roses.
Fins a l'aprovació de l'actual nomenclàtor municipal, l'any 2008, l'espai que ocupa la plaça de les Botxes no havia tingut una denominació oficial. A mitjan dècada de 1970 era anomenat, encara, com la "placeta" o la "plazuela" que donava "entrada a la playa". És evident, doncs, que a nivell oficial aquesta zona no tenia nom. Tampoc a nivell popular tenia un nom fossilitzat únic. Així, el geni popular ja li havia atorgat, almenys, dues denominacions que encara avui dia són utilitzades. D'una banda, se l'anomena plaça de les Palmeres a causa de la presència d'aquesta espècie arbòria, plantada durant la reforma de l'espai efectuada l'any 1975. I en segon lloc, de manera espontània se l'ha batejat com a plaça de les Botxes, segurament per l'ús lúdicoesportiu que els turistes francesos en feien jugant a la petanca.
L'espai urbà que actualment es coneix com a plaça de les Botxes ha estat utilitzat durant molt de temps per a diferents activitats econòmiques, essent sempre un mirall de les principals orientacions de la vida econòmica de la població. Així, des de de l'any 1880 ja s'hi havien instal·lat en aquest sector les casetes de bany, destinades a oferir un nou servei a les classes benestants locals, però sobretot forasteres, que utilitzaven la platja per a uns usos recreatius absolutament nous. Més tard, durant les primeres dècades del segle XX, Pau Pujol hi tenia establerta la seva drassana, en l'espai delimitat per la platja del Rastrell i la carretera comarcal de Roses a Besalú.
Aquest espai es va anar urbanitzant progressivament. La seva delimitació física es precisà molt millor a partir de començament de la dècada de 1950, quan es construïren els primers xalets al Rastrell, que separaren físicament l'avinguda de Rhode de la platja. Al darrera d'aquest procés urbanitzador hi havia l'empresa Masdal SA o, si es vol, els seus socis principals, els hereus d'Adolf Mas Yebra, Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó que, juntament amb altres propietaris, tramitaren l'any 1952 la delimitació de la zona marítimoterrestre davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Obres Públiques i l'Ajudantia de Marina de Roses. Es consumava l'ocupació de la primera línia costanera en el tram comprès entre el rec d'en Forquilla i la riera de la Trencada, una operació urbanística que salvava el desastre econòmic que suposaven els successius intents d'enderrocar la Ciutadella i construir-hi.
L'espai lliure situat a llevant d'aquestes edificacions, clarament orientades al turisme, s'anava conformant, lentament, en una plaça, informal i sense nom, encara.
Vista de la platja del Rastrell i el xiringuito d'en Dolfo/AMR. Autor: MC. Col·lecció L'Abans, fons família Prats - Basí
La irrupció del turisme de masses provocà la desaparició de l'activitat naviliera i la seva substitució per un xiringuito de platja. Efectivament, el setembre de 1956, el senyor Martí Dalmau sol·licità la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola, segons el projecte redactat per l'arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra Matas. Malgrat no aparèixer directament en el projecte d'obres, també hi havia implicada en el negoci la senyora Montserrat Cardelús i Dalfó, perquè era copropietària en la iniciativa urbanística. A més, era l'esposa de Pere Bretcha i Galí, president aleshores de la Diputació de Girona. Tots plegats eren els socis de la societat Masdal SA, propietària dels terrenys de la Ciutadella. Administrativament les obres sol·licitades foren denegades perquè es trobaven en terreny de domini públic. Sigui com sigui, s'arribà a bastir un xiringuito, força provisional i precari, que fou conegut com el Xiringuito d'en Dolfo. Aquest establiment, que estigué en funcionament durant 18 anys, fou regentat per l'Adolfo Ortíz Hernández, un antic agent de policia que s'afincà a Roses a causa del seu matrimoni amb Rosa Corcoll Mayos.
L'any 1975 l'Ajuntament de Roses impulsà les obres d'urbanització de tot un sector, que comprenia entre altres espais els carrers de les caravel·les La Pinta, La Niña i la Santa Maria i la "placeta de entrada a la playa", com s'ha avançat abans, una manera d'anomenar aquest espai que clarament remet a la seva manca de denominació oficial. D'aquesta manera es va pavimentar, s'encintà el seu perímetre amb una vorada i es dotà de clavegueram tot l'àmbit de la intervenció.
A començament de la dècada de 1980 s'instal·là una petita oficina de turisme a prop de la plaça de les Botxes, que atenia els visitants a l'entrada de la vila. Aquesta oficina d'informació turística va ser, durant els primers anys, una simple oficina mòbil instal·lada en una rulot. Més endavant, l'any 1990, es construí una moderna oficina al bell mig de la plaça segons un projecte de la dissenyadora navarresa, establerta a Roses, Elena Ruiz Narbaiza. El seu disseny destacava el teulat en forma de diverses veles tensades pel vent. Aquest equipament municipal estigué operatiu fins a l'any 1994, el moment previ a la darrera transformació urbana de la plaça. Des d'aleshores va ser seu dels serveis de socorrisme fins l'estiu de 2015, ja que l'any 2016 va ser enderrocada.
Finalment, l'aspecte actual de la plaça de les Botxes es deu a l'execució del projecte de Passeig Marítim l'any 1995. La unificació de materials i del mobiliari públic amb la resta del Passeig Marítim ha provocat que la plaça quedi integrada amb la resta d'aquesta via peatonal, tot perdent, potser, una mica el caràcter d'espai diferenciat. En el Passeig Marítim, a l'extrem, doncs, de la plaça de les Botxes, hi ha instal·lada, des de l'any 1995, l'escultura anomenada Banyistes, obra d'Elena Ruiz Narbaiza.
La plaça de les Botxes forma part del projecte Locus Amoenus. D'aquesta manera, el dia 16 d'abril de 2016, l'escriptor figuerenc i rosinc Àngel Burgas Trèmols va triar aquest espai com el seu lloc preferit. Escrivia:
Els espais propers en els quals hem viscut tota la vida i que identifiquem com a escenaris d’experiències, d’alegries o dolors, apareixen sovint en les nostres obres de creació. De vegades amb un realisme al detall, d’altres amb la consistència espontània i canviant d’un somni.
He viscut molts mesos de la meva vida a Roses, i la població treu el cap a la meva literatura des del primer llibre de relats (Show, Proa 1999). Algun cop ha estat decorat indestriable de l’obra (L’Habitació d’en Beckwitt, Empúries 2006), i gairebé sempre la plaça de les Botxes, i especialment la visió de la badia i la muntanya del Puig Rom des d’aquest punt, hi són descrites acompanyant les evolucions físiques o emocionals dels meus protagonistes. La proximitat de la casa de la mare a l’Avinguda de Rhode 69 n’és la causa. És per això que per a mi s’ha convertit en un lloc mític, mig real i mig imaginari, mig físic i mig fantasiós, carregat de tot allò viscut i tot allò inventat, desitjat, temut o imaginat. Quantes vegades durant les meves visites a l’Empordà no m’hauré apropat, encara que fos només un moment, a retrobar-me a mi mateix en aquest punt estratègic! I de tant en tant costa uns segons destriar què és real i que es mentida de tots els records que em vénen al cap quan evoco la plaça de les Botxes o el passeig de Roses: no sé si són fruits de la meva experiència o de la meva imaginació. I vet aquí la màgia i el caràcter mític, d’un racó, malgrat tot ben real, de la població alt empordanesa.
L’imaginari d’un poble el formen també les seves ficcions. Per això és important per a mi ser conscient que, modestament, he introduït alguns indrets de Roses en la meva literatura.
Però inversament a com refereix Àngel Burgas, la plaça de les Botxes, esdevinguda material literari, també transita entre la realitat de la seva presència en l'obra novel·lada i la imaginació d'una plaça difusa, sense límits marcats i, per tant, fictícia. Els pobles també es formen amb realitats inventades i ficcions urbanes.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, 1975, Documentació relativa a les obres d'urbanització, pavimentació i clavagueram del passeig Marítim, plaça de les Botxes i carrers de la caravel·la Pinta, de la caravel·la la Niña i de la caravel·la la Santa Maria, promogudes per l'Ajuntament de Roses.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.2.1. Projectes d'Urbanització, exp. 461/1994, Projecte d'urbanització del Passeig Marítim de Roses, redactat pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, primera fase.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.4. Obres de caràcter municipal. Edificis municipals, Juny 1990, Projecte de construcció i decoració del local destinat a oficines del Patronat Municipal de Turisme, situat a la plaça de les Botxes, segons el projecte redactat per Elena Ruiz Narbaiza.
CAT AMR 1.1. Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Obres Majors, exp. 2/1956, Els senyors Martí Dalmau Mercader i Montserrat Cardelús Dalfó sol·liciten la construcció d'un bar amb terrassa i pèrgola a la platja de Roses.
CAT AMR 13.14. Vicente Aldeguer Jaén (1886-1970), 1952, Expedient amb els informes i antecedents de l'Ajudantia Militar de Marina de Roses referents als xalets que es construïen a les finques propietat de Mas Yebra i Martí Dalmau Mercader a la zona de salvament marítim en el tram comprès entre el rec d'En Forquilla i la riera de la Trencada.
Plaza de les Botxes
s. XX
Espacio urbano articulado entre el paseo marítimo y la avenida de Rhode, justo delante de la antigua avenida del Parc. Toma su nombre del juego de las bochas (botxes, en catalán) que jugaban los turistas en este lugar a partir de la década de 1960, aunque también es conocida popularmente como la plaza de les Palmeres, plantadas en 1975. Anteriormente, en este lugar se ubicaron las casetas de baño, el astillero de Pau Pujol y, posteriormente, el chiringuito d’en Dolfo. Es un espacio presente en la obra literaria del escritor rosense de adopción Àngel Burgas. En el centro de la plaza están las esculturas de bronce de un ingeniero y un capataz que dirigen las obras de la Ciutadella, obra de Ramón López Ayats. Delante de la playa está la escultura Banyistes, obra de Elena Ruiz Narbaiza, que invita a los turistas a disfrutar de las vistas de la bahía de Roses y del Puig Rom
Plaça de les Botxes
20th Century
An urban space between the Passeig Marítim and Avinguda de Rhode just in front of the old Avinguda del Parc. It takes its name from the game of ‘botxes’ or boules that tourists played here from the start of the 1960s, although it is also popularly known as the Plaça de les Palmeres for the palm trees planted in 1975. Previously, it had been the site of the bath house, the Pau Pujol shipyard and, later, the Dolfo beach bar. It is an area represented in the literary work (falta el nom de la novel·la) of the adopted Roses writer, Àngel Burgas. In the middle of the square are the bronze sculptures, by Ramon López Ayats, of an engineer and a foreman who directed the works of the Ciutadella. In front of the beach, there is the Banyistes (Bathers) sculpture, by Elena Ruiz Narbaiza, which invites tourists to enjoy the views of Puig Rom and the Bay of Roses.
Plaça de les Botxes
XXe s.
Espace urbain articulé entre la promenade du front de mer et l'avenue de Rhode, juste en face de l'ancienne avenue du Parc. La place doit son nom au jeu des botxes (boules en bois) auquel jouaient les touristes à cet endroit à partir des années 1960, bien qu’elle soit aussi populairement connue sous le nom de Plaça de les Palmeres, en référence aux palmiers plantés en 1975. Auparavant, il y avait ici les cabines de bain, le chantier naval de Pau Pujol et, plus tard, le bar de plage d’En Dolfo. C'est un lieu présent dans l'œuvre littéraire de l'écrivain Àngel Burgas, enfant adoptif de la ville de Roses. Au beau milieu de la place se trouvent les sculptures en bronze d'un ingénieur et d'un contremaître qui dirigèrent les travaux de la Citadelle, œuvre de Ramon López Ayats. Devant la plage se dresse la sculpture Banyistes, d'Elena Ruiz Narbaiza, qui invite les touristes à contempler les vues sur la baie de Roses et le Puig Rom.
