Base militar Aèria del Pení: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 6: Línia 6:
  
  
[[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]
+
[[Imatge:Despres.jpg|250px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]
  
  

Revisió de 11:33, 25 maig 2012

La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.


La base militar del Pení té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada.


Història

Escut del Pení

La base de Pení va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.

Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.

L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.


Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any. Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.

L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.

Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.


Les boles del radar

Les boles abans del canvi
Antiga antena del Pení


Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop de la mateixa manera i aquest cop es va aconseguit acabar. Té una altura de aproximada d'un edifici de quatre pisos.

L'actual bola permet que qualsevol objecte que estigui pels aires dins l'abast del radar pugui ser identificat.

Curiositats

L'anemòmetre de la base militar del Pení està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va registrar vents de més de 200 km/h.


Localització

Vistes des del Pení

La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaques, al puig Pení s/n


Vegetació

El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la Tramuntana, fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània.

Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes.

La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.


Fauna

La fauna típica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú i el llangardaix comú.


Enllaços Externs