|
|
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|(AMR, Col·lecció Reixach]] | + | [[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]] |
| | [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]] | | [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]] |
| | | | |
| − | Les '''cases de la Perola''' són quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre aquestes hi destaca, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes. | + | Les '''cases de la Perola''' eren quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre elles, fins al moment de la seva demolició, hi destacava, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les [[xarxes]]. Actualment a la Perola queden 3 cases. |
| | | | |
| − | La barraca de [[la Perola]] és un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana dóna a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, actualment en té dues i també s’hi ha obert una finestra. Els murs estan construït amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda. | + | La barraca de [[la Perola]] era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda. |
| | | | |
| − | Actualment ja no s’hi tenyeixen xarxes a la Perola sinó que la barraca és una dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i la seu de l’escola de windsurf. | + | Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de [[windsurf]]. |
| | | | |
| − | Al costat de la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes. | + | Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes. |
| | | | |
| | Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port. | | Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port. |
| Línia 14: |
Línia 14: |
| | | | |
| | ==Notícies històriques== | | ==Notícies històriques== |
| − | La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”. | + | La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el [[gremi de pescadors de Roses]] on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”. |
| | | | |
| | El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem. | | El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem. |
Revisió de 10:25, 8 maig 2012
La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)
Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra
Les cases de la Perola eren quatre construccions de diferents cronologies i usos fetes sobre la platja del mateix nom. Entre elles, fins al moment de la seva demolició, hi destacava, per ser la més antiga, una barraca on antigament s’hi tenyien les xarxes. Actualment a la Perola queden 3 cases.
La barraca de la Perola era un edifici de planta quadrada cobert amb una teulada a un vessant. La façana donava a la platja i, tot i que originalment la casa només tenia una porta, després en va tenir dues i també s’hi va obrir una finestra. Els murs estaven construïts amb pedres de diverses formes i mides unides amb morter. En un moment indeterminat a aquest cos principal s’hi van unir dues estances independents, una a cada banda.
Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependència del Grup d’Esports Nàutics (GEN) i seu de l’escola de windsurf.
Al costat del lloc on s'ubicava la barraca hi ha tres cases que van ser construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïllades i amenaçades d’enderroc per no complir amb l’actual llei de costes.
Una d’aquestes cases, la del número 66, antigament havia funcionat com a drassana vinculada al port.
Notícies històriques[modifica]
La barraca de la Perola van ser construïda durant el segle XIX amb finalitats lligades a l’ofici de la pesca. A partir d’un document de l’Arxiu de la Confraria de Pescadors de Roses es coneix un establiment de l’any 1835 entre l’abat d’Amer i el gremi de pescadors de Roses on s’acorda la cessió d’un tros de terra per construir-hi una barraca per tenyir-hi les xarxes. En un registre de carrers de l’any 1873 s’esmenta l’existència de “una casa de tinte habitada en la Perola”.
El nom de la platja prové directament de l’ús que se’n feia ja que la Perola és el lloc on es tradicionalment es tenyien les xarxes. Aquest nom fa referència directa als bidons on es bullia l’aigua amb l’escorça de pi i el quitrà que s’utilitzaven per tenyir les xarxes de cotó o cànem.
Un cop finalitzat el procés les xarxes s’estenien a la platja.
Avinguda de Rhode s/n . 62-64-66
Nivell de protecció[modifica]
C. Protecció patrimonial.
Objectes de protecció:
- Aspecte original dels edificis
- Forma i volum dels edificis
- Obertures i elements constructius originals
- Tècnica constructiva i tipologia dels materials utilitzats.
- Comunicació amb la platja.
- Les obres en els edificis inclosos en la categoria C contemplaran com a primera opció la conservació de l’element.
- En cas d’eliminació de l’element s’haurà de documentar gràfica i fotogràficament.
