Pesca rosinca: Diferència entre les revisions

Revisió de 22:22, 29 feb 2012

La pesca era un dels treball més important a Roses des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el conjunt megalític. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.

La pesca antiga

Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.

Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.

Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.

La pesca d’ara

Actualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Hi ha uns 21 vaixells i uns 15 bots petits. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.

La venda del peix

El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologia actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica.

Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmara. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. A l'iniciar-se la subhasta el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seuidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. La subhasta és produeix a la baixa, a partir d'un preu determinat segons l'espècie. vegada s'adquireix la mercaderia, la caixa de peix és propietat del el peix queda marcat pe i posa un paper amb l’espècie que és i el pes d’aquest. Tot seguit mitjançant una cinta les caixes van arribant fins al mig de la cinta on a es troba una tele, on hi apareix la informació del peix que es subhasta. On apareix un preu màxim pel producte i va baixant, quan els possibles compradors els hi interessa cliquen un botó i ja posseeixen aquella caixa o caixes. Després al final et donen una targeta amb el que has comprat, i tot seguit, vas a l’oficina on comproves el que has comprat i pagues.

En la venda del peix hi influeix la temporada, depèn de la temporada hi abunda una espècie més que l’altre, també s’hi té que tenir en conta la època de la ovulada ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix.

Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.

Els peixos que es venen més són els d’escata gran, com el gall de sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que tenen un preu molt barat. També es ven el llongol.

Peixos de les costes catalanes

Alguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç son: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, remol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc. També s’han vist balenes, tortugues i taurons.

Tècniques de la pesca

Tècniques actuals

• El palangre consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores
• L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
• La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
• L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
• La teranyina o tranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
• La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.

Tècniques perdudes:

• Els boleros són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
• El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calar durant unes tres hores i amb ell s'hi podia pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados... Avui en dia, encara l'utilitzen gent gran que segueix pescant.
• Les nanses és un ormeig de pescaque té forma cònica i hemiesfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d’embut per la qual entra el peix. L'altre és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors va mar endins i quan troba un lloc apropiat esca la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
• Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
• El gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
• La baquet consisteix en una pesca d'arrosegament.
• El rall és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
• Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
• L’art és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca grossa on hi cabien 20-30 homes, anaven al mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
• L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.

Casal dels pescadors

Al 1989 es va fundar el Casal dels Pescadors, és un edifici destinat als pescadors, que s’han jubilat, per a les seves dones. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferentes instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistències primàries (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.

Bibliografia

Webs: Web oficial de Roses: http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx

Llibres i articles consultats: ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo. La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig.

Altres: Complementat amb una entrevista a Esperança Fontdecaba, entre altres.