|
|
Sergi Arola Martínez i els postres Alt-Empordanesos: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (23 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | '''Sergi Arola Martínez''' (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner español conegut per haver estat alumne de famosos cuiners. | + | [[Categoria: Segle XX]] |
| | + | [[Categoria: Segle XXI]] |
| | + | [[Categoria: Turisme]] |
| | + | [[Categoria: Cuina]] |
| | + | [[Categoria: Innovació]] |
| | + | [[Categoria: Prosperitat]] |
| | + | |
| | + | '''Sergi Arola Martínez''' (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners. |
| | + | |
| | | | |
| | == Trajectòria == | | == Trajectòria == |
| | | | |
| − | La seva vocació a la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expresar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivençes a partir de la gastronomia, i quan és al seu restaurant es sent i fa sentir als seus clients com si fóssin a casa seva. | + | La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva. |
| − | Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diverssos restaurants, dels quals els més destacats han van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferràn Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París. | + | |
| − | Actualment, a part del seu restaurant a Madrid “Sergi Arola” el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Chile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suissa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi-Cool”, i també es dedica a asessorar diversses empreses. | + | Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “[[El Bulli]]”, a Roses, amb [[Ferran Adrià]], i “Pierre Gagnaire”, a París. |
| | + | Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses. |
| | + | |
| | | | |
| | == Postres == | | == Postres == |
| − | Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics i més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar-hi un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A la hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però la perfecció al inventar i fer-los. | + | |
| | + | Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los. |
| | | | |
| | | | |
| | === Postres que ha fet === | | === Postres que ha fet === |
| − | Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en soufles, o una “Tatin” clàssica de poma que sembla tenir molt èxit. | + | |
| | + | Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit. |
| | + | |
| | | | |
| | ==== Postres típics renovats ==== | | ==== Postres típics renovats ==== |
| − | El que fa per fabricar-ne de nous, és gafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius. | + | |
| | + | El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius. |
| | + | |
| | | | |
| | === Postres Alt Empordà === | | === Postres Alt Empordà === |
| | | | |
| | En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca. | | En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca. |
| | + | |
| | Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres. | | Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres. |
| | Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués. | | Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués. |
| | | | |
| − | ==== Bunyols de l'Empordà ====
| |
| | | | |
| − | L'origen dels bunyols o '' brunyols '' és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa. | + | ==== Bunyols de l'Empordà ==== |
| | + | [[Imatge:Brunyols.jpg|350px|thumb|dreta|Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro.]] |
| | + | L'origen dels bunyols o ''brunyols'' és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa. |
| | Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren. | | Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren. |
| | + | |
| | | | |
| | ==== Flaones de Figueres ==== | | ==== Flaones de Figueres ==== |
| | | | |
| | Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella. | | Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella. |
| | + | |
| | | | |
| | ==== Taps de Cadaqués ==== | | ==== Taps de Cadaqués ==== |
| | | | |
| − | Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava, que es fan des del segle XVIII a Cadaqués, aquest poble tanmateix es l'únic lloc on en podem trobar. | + | Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom. |
| − | El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom. | + | |
| | + | |
| | + | == Taps Cadaqués == |
| | + | |
| | + | === Orígens === |
| | + | |
| | + | Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris. |
| | + | |
| | | | |
| − | == Taps Cadaqués ==
| |
| − | === Historia ===
| |
| | === Recepta === | | === Recepta === |
| | | | |
| − | Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d’aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s’hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre. | + | Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre. |
Revisió de 14:02, 29 des 2011
Sergi Arola Martínez (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner espanyol conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.
La seva vocació per la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expressar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivències a partir de la gastronomia. Quan és al seu restaurant se sent i fa sentir als seus clients com si fossin a casa seva.
Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diversos restaurants, dels quals els més destacats van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferran Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París.
Actualment, a part del seu restaurant a Madrid, el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, Sergi Arola té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Xile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suïssa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a assessorar diverses empreses.
Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics, alguns més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A l'hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però també la perfecció al inventar i fer-los.
Postres que ha fet[modifica]
Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en suflés, o un pastís Tatin clàssic de poma que sembla tenir molt èxit.
Postres típics renovats[modifica]
El que fa per fabricar-ne de nous, és agafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.
Postres Alt Empordà[modifica]
En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca.
Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres.
Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.
Bunyols de l'Empordà[modifica]
 Plata de Brunyols, foto de Rafel Miro. L'origen dels bunyols o brunyols és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa.
Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.
Flaones de Figueres[modifica]
Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.
Taps de Cadaqués[modifica]
Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.
Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'on en són originaris.
Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d'aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s'hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre.
|
