Casa Romanyach: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 1: Línia 1:
Si bé existia des d’abans de l’any 1824 una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat l’any 1894 per [[Francesc Romanyach Berta|Francesc “Panxo” Romanyach Berta]], un indià enriquit amb negocis d’adrogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, esdevé un document recurrent  i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. La casa Romanyach va ser la seu de l’Ajuntament de Roses des de 1939.
+
[[Imatge:AMR_desc_familia_BrunetSerra.jpg|350px|thumb|dreta|La casa Romanyac. Foto:AMR. Autor desconegut. Fons família Brunet Serra]]
 +
 
 +
Si bé existia des d’abans de l’any 1824 una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat l’any 1894 per [[Francesc Romanyach Berta|Francesc “Panxo” Romanyach Berta]], un indià enriquit amb negocis d’adrogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, esdevé un document recurrent  i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses.  
 +
 
 +
La''' casa Romanyach''' va ser la seu de l’[[Ajuntament de Roses]] des de 1939 fins al seu trasllat a la [[Casa Mallol]], lloc que encara ocupa.
  
 
[[Category: Segle XX]]
 
[[Category: Segle XX]]

Revisió de 19:48, 18 jul 2011

La casa Romanyac. Foto:AMR. Autor desconegut. Fons família Brunet Serra

Si bé existia des d’abans de l’any 1824 una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat l’any 1894 per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis d’adrogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses.

La casa Romanyach va ser la seu de l’Ajuntament de Roses des de 1939 fins al seu trasllat a la Casa Mallol, lloc que encara ocupa.