|
|
| (46 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) |
| Línia 5: |
Línia 5: |
| | [[Categoria:Militar]] | | [[Categoria:Militar]] |
| | | | |
| | + | [[Imatge:Empordaonfire.jpg|720px|thumb| Vista de l'Empordà des del Pení. |
| | + | La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.]] |
| | | | |
| − | [[Imatge:Despres.jpg|250px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]] | + | [[Imatge:Peni_prats.jpg|350px|thumb|dreta| Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut]] |
| − | | + | [[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]] |
| | | | |
| | '''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. | | '''La base militar del Pení''' té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada. |
| | | | |
| | + | La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri. |
| | | | |
| | ==Història == | | ==Història == |
| | | | |
| − | [[Imatge:1.jpg|250px|thumb|dreta|Escut del Pení]] | + | [[Imatge:1.jpg|350px|thumb|dreta|Escut del Pení]] |
| | | | |
| − | [[Imatge:02.jpg|250px|thumb|dreta|Antigues instal·lacions del pení]] | + | La base de [[El Pení|Pení]] '''va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana'''. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent. |
| − | | + | |
| − | La base de Pení va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.
| + | |
| | | | |
| | Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes. | | Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes. |
| | | | |
| | L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol. | | L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol. |
| − |
| |
| | | | |
| | Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any. | | Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any. |
| Línia 32: |
Línia 32: |
| | Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips. | | Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips. |
| | | | |
| | + | Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS. |
| | + | Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci. |
| | | | |
| | ==Les boles del radar== | | ==Les boles del radar== |
| | | | |
| | + | [[Imatge:Boles.jpg|250px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]] |
| | + | [[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]] |
| | | | |
| − | [[Imatge:Boles.jpg|350px|thumb|esquerra|Les boles abans del canvi]]
| + | Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos. |
| | | | |
| − | Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop de la mateixa manera i aquest cop es va aconseguit acabar. Té una altura de aproximada d'un edifici de quatre pisos.
| + | Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon. |
| | | | |
| − | L'actual bola permet que qualsevol objecte que estigui pels aires dins l'abast del radar pugui ser identificat. | + | L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Curiositats== | | ==Curiositats== |
| | | | |
| − | [[Imatge:antena.jpg|250px|thumb|dreta|Antiga antena del Pení]]
| |
| | | | |
| − | [[Imatge:Paisatge.jpg|250px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]] | + | [[Imatge:Bola.jpg |350px|thumb|dreta|Funcionant les 24H els 365 días del any]] |
| | + | La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants. |
| | + | Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort. |
| | | | |
| | + | El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat. |
| | | | |
| − |
| |
| − | L'anemòmetre de la base militar del Pení està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va registrar vents de més de 200 km/h.
| |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització == | | ==Localització == |
| | | | |
| | + | [[Imatge:Paisatge.jpg|350px|thumb|dreta|Vistes des del Pení]] |
| | | | |
| − | La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaques, al puig [[El Pení|Pení]] s/n | + | La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig [[El Pení|Pení]] s/n |
| | | | |
| | | | |
| Línia 68: |
Línia 73: |
| | | | |
| | La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat. | | La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat. |
| | + | |
| | | | |
| | | | |
| | ===Fauna=== | | ===Fauna=== |
| | | | |
| − | La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]].
| + | [[Imatge:Salamandra.jpg|350px|thumb|dreta| Salamandra comuna]] |
| | | | |
| | + | La fauna típica del pení és l'[[àguila cuabarrada]], el [[falcó pelegrí]], el [[duc]], [[Gavià argentat ("Larus michahellis")|gavines]], el [[Mascarell ("Morus bassanus")|mascarell]], el [[Corb marí gros ("Phalacrocorax carbo")|corb marí]], les [[baladriga|baldrigues]], els [[Xatrac comú ("Sterna hirundo")|xatracs]], [[la reineta|reineta]], cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),[[Dragó comú ("Tarentola mauritanica")|dragó comú]], [[Salamandra comuna "Salamandra salamandra"|salamandra comuna]] i el [[Llangardaix comú ("Timon lepidus")|llangardaix comú]]. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Enllaços Externs== | | ==Enllaços Externs== |
| | | | |
| − | *[http://panical.org/wordpress/ Panical,Associació de veterans del Pení] | + | *[http://panical.org/wordpress/ Panical, Associació de veterans del Pení] |
| − | *[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exercit del aire] | + | *[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=3A69A2328123A050C12570DD0042A836&idRef=0180A231B7ACB0B4C125745900261BDE Exèrcit del aire] |
Revisió de 14:55, 21 abr 2023
Vista de l'Empordà des del Pení. La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades.
Base aèria americana del Puig Pení /AMR. Fons Família Prats Basí Autor: Desconegut
La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.
La base militar del Pení té com a funció principal la defensa aèria. Els esquadrons de vigilància aèria (Eva´s) són les unitats responsables de l'obtenció, procés i transmissió de dades del radar de la base. Aquestes posteriorment seran explotades pel grup de comandament i control aeri, per així permetre el compliment de la missió assignada.
La seva altre funció és la de proporcionar les dades del avions civils en vol entre aeroports als sistemes de control de tràfic aeri.
La base de Pení va ser inaugurada pel personal de la USAF l'any 1959 com a unitat conjunta hispano-nordamericana. En aquest primer any es varen enviar a l'EVA-4 caps, oficials i suboficials, però davant de la manca d'instal·lacions es va construir una altra base Aèria, la de Reus, amb un tinent del servei de terra, un tinent mèdic i alguns suboficials, així com seixanta soldats. Durant l'estiu de 1959 es va destinar un tinent coronel a Pení i així va comença a funcionar la base aèria com una unitat independent.
Els primers controladors d'intercepció aèria van recaure a capitans, amb títols obtinguts a l'escola de transmissions de l'E.A., segons un certificat obtingut el 30 de maig de 1960. Aquests van iniciar el seu entrenament i integració a la base amb els equips americans, amb els que desenvolupaven activitats conjuntes.
L'1 de juliol de 1962 es va formar el primer equip de treball completament espanyol, que posteriorment es va ampliar tres: Alfa,Bravo i Charlie. Definitivament, l'any 1954 la unitat nord-americana es va desactivar i les instal·lacions i equips van quedar a càrrec del personal militar espanyol.
Com altres unitats similars, a la gama de comandament i control aquesta unitat té unes característiques especials que la converteixen en una unitat de primera línia de combat i manté la seva capacitat de vigilància 24h els 365 dies de l'any.
Aquest esperit de combat implica una disponibilitat permanent del personal i un estil de vida que impregna la forma de ser i de pensar de tots els destinats en la unitat.
L'entrenament personal dels soldats es valora anualment a través de rigoroses avaluacions on també s'inspeccionen els equips, l'organització i l'entrenament que obliguen a les unitats i al seu personal a mantenir un nivell tècnic i de treball molt exigent.
Des de l'any 1996 la unitat ha estat sotmesa a una gran transformació que l'ha portat a la modernització del seus equips, substituint els elements analògics per components d'estat sòlid a fi de poder allargar la vida dels equips.
Cal recordar que quan es va fer la base era el començament de la guerra freda entre EEUU i la URSS, neixen com a defensa avançada davant un atac nuclear de la URSS.
Això queda reflectit al escut de la base: Un avió roig sobre un fong atòmic en forma de calavera i dos estelles blanques, els míssils que el destrueixen abans no ho faci.
Les boles del radar[modifica]
Les boles abans del canvi
Les dues immenses boles que identificaven la fesomia de la base militar aèria EVA-4 han estat substituïdes durant l'any 2011 per una de sola però més gran. Tanmateix, arribar a l'aspecte actual no ha estat gens fàcil perquè la bola ha estat construïda dos cops. En un primer intent es va construir peça a peça, però quan es va superar quasi la meitat de l'estructura un forta tramuntana la va enderrocar. Després es va tornar a construir un altre cop peça a peça però aquesta vegada sobre una bastida semiesfèrica i aquest cop es va aconseguit acabar. Té l'altura aproximada d'un edifici de quatre pisos.
Cal assenyalar que tot el nou sistema instal·lat és de disseny i fabricació nacional, comparable amb els sistemes mes avançats arreu del mon.
L'actual bola és transparent a les ones de radio i per tant permet que qualsevol objecte que estigui pels aires, dins l'abast del radar, pugui ser identificat i situat amb precisió, tant en elevació com sobre el mapa.
Funcionant les 24H els 365 días del any
La base aèria del Pení està catalogada per l'exercit de l'aire com "de clima extrem", degut als fortíssims vents regnants.
Tant es així que l'anemòmetre de la estació meteorològica està fabricat per suportar els vents de l'Antàrtida però ja ha volat més d'una vegada. Un dels cops, abans de volar, l'anemòmetre va enregistrar vents de més de 200 km/h, vents típics d'un huracà fort.
El radar del Pení, juntament amb la resta de radars del seu sistema, es va fer servir durant molt temps per ajudar a fer les prediccions meteorològiques, fins que es va substituir pels satel·lits meteosat.
La base militar Aèria del Pení es localitza dins del terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà. Es troba en la carretera de Roses a Cadaqués, al puig Pení s/n
El relleu i el clima del cim, fortament influenciat per la Tramuntana, fa que la vegetació que creix al voltant de la base militar sigui sobretot espontània.
Els alzinars i les suredes conformen la vegetació predominant però a indrets més enlairats, més humits i plujosos, s'hi fan boscos caducifolis, com rouredes i fagedes.
La sureda ocupa amplies extensions de la muntanya mitjana i baixa, afavorida per l'home per a l'obtenció del suro. La devaluació del suro i els incendis forestals han fet que les suredes es mantinguin en mal estat.
La fauna típica del pení és l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, gavines, el mascarell, el corb marí, les baldrigues, els xatracs, reineta, cargol Mastigophallus rangianus (espècie endèmica),dragó comú, salamandra comuna i el llangardaix comú.
Enllaços Externs[modifica]
