|
|
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge:Placajosep_sabate.jpg|350px|thumb|dreta|Placa antiga del carrer Josep Sabater]]
| |
| | | | |
| | + | [[Imatge:Josep_Sabate_Caldero.jpg|350px|thumb|dreta|Josep Sabaté Calderó. AMR. Fons Josep Sabaté Calderó]] |
| | | | |
| − | '''Josep Sabater i Calderó''' (1884 - 1926) es convertí en l'alcalde de Roses més jove del s.XX i és l'únic que té dedicat un carrer. Fou un '''destacat aficionat a l'arqueologia''', en un moment en el qual aquesta mena de devocions eren poc esteses. | + | |
| | + | '''Josep Sabaté Calderó''' (1884 - 1926) es convertí en l'alcalde de Roses més jove del s.XX i és l'únic que té dedicat un carrer. Fou un '''destacat aficionat a l'arqueologia''', en un moment en el qual aquesta mena de devocions eren poc esteses. |
| | Descobrí el [[Dolmen del Turó de l'Home]], un megàlit situat al sud-oest del serrat de la [[Torre del Sastre]], i fou, a més, un dels promotors de les primeres prospeccions arqueològiques que s'efectuaren a Roses, l'any 1916. | | Descobrí el [[Dolmen del Turó de l'Home]], un megàlit situat al sud-oest del serrat de la [[Torre del Sastre]], i fou, a més, un dels promotors de les primeres prospeccions arqueològiques que s'efectuaren a Roses, l'any 1916. |
| | | | |
| Línia 8: |
Línia 9: |
| | ==Biografia== | | ==Biografia== |
| | | | |
| − | Nascut a Roses el 25 d'abril de 1884, Josep Sabater fou un membre significatiu de la tradicional classe comerciant rosinca, dedicat al tràfic de sal, una activitat que ja havia practicat el seu pare, el tortosí Josep Sabater Curto (la família hagué de marxar de Tortosa arran de la tercera [[Carlinades|carlinada]]. | + | Nascut a Roses el 25 d'abril de 1884, Josep Sabaté fou un membre significatiu de la tradicional classe comerciant rosinca, dedicat al tràfic de sal, una activitat que ja havia practicat el seu pare, el tortosí Josep Sabaté Curto (la família hagué de marxar de Tortosa arran de la tercera [[Carlinades|carlinada]]. |
| | | | |
| − | Més enllà dels negocis de caràcter comercial, Sabater estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i, una vegada advocat, presentà servei com a funcionari de l'Ajuntament de Badalona, governat - durant la dictadura de Primo de Rivera - per un oncle seu, Pere Sabater Curto, un polític de marcat caràcter nepotista. Morí en aquella ciutat l'any 1926; després d'haver exercit d'advocat i d'haver estat alcalde de Roses entre 1914 i 1918 i entre 1920 i 1922. | + | Més enllà dels negocis de caràcter comercial, Sabaté estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i, una vegada advocat, presentà servei com a funcionari de l'Ajuntament de Badalona, governat - durant la dictadura de Primo de Rivera - per un oncle seu, Pere Sabaté Curto, un polític de marcat caràcter nepotista. Morí en aquella ciutat el 29 de desembre de 1926; després d'haver exercit d'advocat i d'haver estat alcalde de Roses entre 1914 i 1918 i entre 1920 i 1922. |
| | | | |
| − | A proposta del regidor [[Joan Denclar Marés|Joan Denclar]] se li dedicà un carrer a la població el 13 de juny de 1931. Curiosament, ha estat '''l'únic carrer que mai ha patit un canvi de nom''' derivat de les circumstàncies dels successius règims polítics. | + | [[Imatge:Placajosep_sabate.jpg|350px|thumb|dreta|Placa antiga del carrer Josep Sabater]] |
| | + | A proposta del regidor [[Joan Denclar Marés|Joan Denclar]] se li dedicà un carrer a la població el 13 de juny de 1931. Curiosament, ha estat '''l'únic carrer que mai ha patit un canvi de nom''' derivat de les circumstàncies dels successius règims polítics. El mes d'octubre de 2017 l'Ajuntament va aprovar recuperar la grafia original del cognom Sabaté, deixant enrere la el cognom normalitzat anys abans de Sabater. |
| | | | |
| | | | |
| | ==Activitat Política== | | ==Activitat Política== |
| | | | |
| − | L'activitat política de Josep Sabater s'inicià amb les eleccions municipals de 13 de novembre de 1913 i exercí el càrrec d'alcalde entre l'1 de gener entre 1914 i l'1 de gener de 1918. Es convertí, d'aquesta manera, en l'alcalde més jove del segle, amb 29 anys. | + | L'activitat política de Josep Sabaté s'inicià amb les eleccions municipals de 13 de novembre de 1913 i exercí el càrrec d'alcalde entre l'1 de gener entre 1914 i l'1 de gener de 1918. Es convertí, d'aquesta manera, en l'alcalde més jove del segle, amb 29 anys. |
| | | | |
| | Fou designat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la junta d'inspecció, vigilància i administració de les obres de la presó de [[Figueres]]. | | Fou designat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la junta d'inspecció, vigilància i administració de les obres de la presó de [[Figueres]]. |
| Línia 31: |
Línia 33: |
| | Enmig d'aquesta tensió d'interessos contraposats, durant el mandat de Sabater s'efectuaren les primeres prospeccions a la Ciutadella de Roses. | | Enmig d'aquesta tensió d'interessos contraposats, durant el mandat de Sabater s'efectuaren les primeres prospeccions a la Ciutadella de Roses. |
| | | | |
| − | Josep Sabater apareix, però, presoner d'una gran contradicció, que només fou superada setanta anys després: des d'una visió fonamentalment decimonònica del patrimoni arqueològic, participa de l'ampli moviment noucentista de recuperació de l'antiguitat clàssica de Catalunya, mentre que assumia plenament el procés urbà d'enderroc de muralles que s'havia efectuat en multitud de ciutats catalanes com a avantsala d'un projecte de ciutat nova i moderna. | + | Josep Sabaté apareix, però, presoner d'una gran contradicció, que només fou superada setanta anys després: des d'una visió fonamentalment decimonònica del patrimoni arqueològic, participa de l'ampli moviment noucentista de recuperació de l'antiguitat clàssica de Catalunya, mentre que assumia plenament el procés urbà d'enderroc de muralles que s'havia efectuat en multitud de ciutats catalanes com a avantsala d'un projecte de ciutat nova i moderna. |
| | | | |
| | | | |
| Línia 37: |
Línia 39: |
| | | | |
| | * Barris, Josep Mª (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', Publicacions municipals (Roses) | | * Barris, Josep Mª (2008): ''Roses o a la recerca de la zona grisa'', Publicacions municipals (Roses) |
| | + | *''El Eco de Badalona'', núm. 01, 1 de gener de 1927. |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 14:38, 7 feb 2022
Josep Sabaté Calderó. AMR. Fons Josep Sabaté Calderó
Josep Sabaté Calderó (1884 - 1926) es convertí en l'alcalde de Roses més jove del s.XX i és l'únic que té dedicat un carrer. Fou un destacat aficionat a l'arqueologia, en un moment en el qual aquesta mena de devocions eren poc esteses.
Descobrí el Dolmen del Turó de l'Home, un megàlit situat al sud-oest del serrat de la Torre del Sastre, i fou, a més, un dels promotors de les primeres prospeccions arqueològiques que s'efectuaren a Roses, l'any 1916.
Nascut a Roses el 25 d'abril de 1884, Josep Sabaté fou un membre significatiu de la tradicional classe comerciant rosinca, dedicat al tràfic de sal, una activitat que ja havia practicat el seu pare, el tortosí Josep Sabaté Curto (la família hagué de marxar de Tortosa arran de la tercera carlinada.
Més enllà dels negocis de caràcter comercial, Sabaté estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona i, una vegada advocat, presentà servei com a funcionari de l'Ajuntament de Badalona, governat - durant la dictadura de Primo de Rivera - per un oncle seu, Pere Sabaté Curto, un polític de marcat caràcter nepotista. Morí en aquella ciutat el 29 de desembre de 1926; després d'haver exercit d'advocat i d'haver estat alcalde de Roses entre 1914 i 1918 i entre 1920 i 1922.
Placa antiga del carrer Josep Sabater
A proposta del regidor Joan Denclar se li dedicà un carrer a la població el 13 de juny de 1931. Curiosament, ha estat l'únic carrer que mai ha patit un canvi de nom derivat de les circumstàncies dels successius règims polítics. El mes d'octubre de 2017 l'Ajuntament va aprovar recuperar la grafia original del cognom Sabaté, deixant enrere la el cognom normalitzat anys abans de Sabater.
Activitat Política[modifica]
L'activitat política de Josep Sabaté s'inicià amb les eleccions municipals de 13 de novembre de 1913 i exercí el càrrec d'alcalde entre l'1 de gener entre 1914 i l'1 de gener de 1918. Es convertí, d'aquesta manera, en l'alcalde més jove del segle, amb 29 anys.
Fou designat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la junta d'inspecció, vigilància i administració de les obres de la presó de Figueres.
Després d'un bienni allunyat de l'activitat política, es tornà a presentar a les eleccions el 8 de febrer de 1920. Formava part d'un grup polític majoritari, l'existència del qual es desprèn de l'elecció dels càrrecs municipals, que estava compost, a més d'ell mateix, per Jacint Seseras Birba, Isidre Pujol Cortada, Bonaventura Buscarons Suquet, Joan Guitart Guitart i Joan Flaquer Sanés.
Sembla que aquest grup polític podria pertànyer a la Lliga Regionalista, atès que en la sessió de 3 de juliol de 1920 acordaren adherir - se als acords presos per les quatre diputacions relatius al traspàs de serveis a la Mancomunitat de Catalunya. En tot cas, tornà a ser alcalde dos anys més, entre l'1 d'abril de 1920 i l'1 d'abril de 1922, i acabà la seva participació política com a regidor cinquè fins al 3 de setembre de 1923.
El 12 de gener de 1915 es promulgava la norma que cedia la propietat de la Ciutadella de Roses a l'Ajuntament de la vila. Juntament amb la pretensió d'enderrocar les muralles i procedir a la urbanització a la urbanització d'un eixample que havia de transformar Roses en una moderna i cosmopolita estació d'estiueig, emergia un incipient corrent, nascut de la difusió del pensament noucentista que maldava per posar en valor el patrimoni cultural que, en bona part encara ignot, s'intuïa que hi havia.
Enmig d'aquesta tensió d'interessos contraposats, durant el mandat de Sabater s'efectuaren les primeres prospeccions a la Ciutadella de Roses.
Josep Sabaté apareix, però, presoner d'una gran contradicció, que només fou superada setanta anys després: des d'una visió fonamentalment decimonònica del patrimoni arqueològic, participa de l'ampli moviment noucentista de recuperació de l'antiguitat clàssica de Catalunya, mentre que assumia plenament el procés urbà d'enderroc de muralles que s'havia efectuat en multitud de ciutats catalanes com a avantsala d'un projecte de ciutat nova i moderna.
- Barris, Josep Mª (2008): Roses o a la recerca de la zona grisa, Publicacions municipals (Roses)
- El Eco de Badalona, núm. 01, 1 de gener de 1927.
