|
|
Torre Calsina: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (11 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’una casa d’estiueig construïda modernament en el barri del Salatà. Actualment aquesta casa està abandonada i presenta un aspecte ruïnós. | + | [[Imatge:Torre_Calsina_20191128.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació]] |
| | + | La '''torre Calsina''' és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar<ref>VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar. |
| | | | |
| − | Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref> | + | Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la [[Torre Quimeta]]) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català [[François Aragó]], conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al [[Salatar]].<ref>BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854</ref> |
| | | | |
| | | | |
| | ==Notícies històriques== | | ==Notícies històriques== |
| − | La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més.
| |
| | | | |
| − | En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. | + | [[Imatge:Torre_calsina.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat]] |
| | + | La torre Calsina juntament amb la [[torre Quimeta]] estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl·lics que va viure la fortificació. |
| | | | |
| − | Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.
| + | Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar. |
| | | | |
| − | ==Notes== | + | ==Significació== |
| − | <references/>
| + | Les torres Quimeta i [[Torre Calsina|Calsina]] van ser escollides per la gestora cultural [[Milena Pi Reyes|Milena Pi]] com el seu [[Locus Amoenus]] i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021. |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| − | c/Joanot Martorell, 14
| + | Carrer de Francesc Eiximenis, núm. 8. |
| − | | + | |
| − | | + | |
| − | ===Mapa===
| + | |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.266115" lon="3.164677" width="350" height="350" controls="large">
| + | |
| − | 42.266002, 3.16495
| + | |
| − | Torre Quimeta
| + | |
| − | 42.266012, 3.16428
| + | |
| − | Torre Calsina
| + | |
| − | </googlemap>
| + | |
| − | | + | |
| | | | |
| | ==Nivell de protecció== | | ==Nivell de protecció== |
| Línia 35: |
Línia 26: |
| | *Accés des del carrer. | | *Accés des del carrer. |
| | | | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| Línia 43: |
Línia 36: |
| | [[Categoria: Segle XVIII]] | | [[Categoria: Segle XVIII]] |
| | [[Categoria: Conreus]] | | [[Categoria: Conreus]] |
| | + | [[Categoria: Locus Amoenus]] |
Revisió de 10:17, 20 ago 2021
 La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació La torre Calsina és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar[1]. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.
Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la Torre Quimeta) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.[2]
Notícies històriques[modifica]
 La Torre Calsina formava part d'un xalet abandonat La torre Calsina juntament amb la torre Quimeta estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Calsina com la Quimeta es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl·lics que va viure la fortificació.
Als anys seixanta va ser aprofitada en la construcció d'un xalet d'estiueig de planta baixa i pis. L'any 2013 va ser enderrocat el xalet i l'any 2015 va ser rehabilitada i al seu costat hi va ser edificat un edifici plurifamiliar.
Les torres Quimeta i Calsina van ser escollides per la gestora cultural Milena Pi com el seu Locus Amoenus i en va fer una visita comentada el 23 d'octubre de 2021.
Carrer de Francesc Eiximenis, núm. 8.
Nivell de protecció[modifica]
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- Forma i volum de la torre.
- Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
- Accés des del carrer.
- ↑ VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III
- ↑ BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854
Enllaços externs[modifica]
|
