(15 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren)
Línia 13:
Línia 13:
<blockquote>La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.<ref>"Els fars de Catalunya". Marc Soler. Ed. La Magrana, 2007</ref></blockquote>
<blockquote>La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.<ref>"Els fars de Catalunya". Marc Soler. Ed. La Magrana, 2007</ref></blockquote>
+
+
+
+
==Notícies històriques==
+
Antigament el far es trobava allà on es troba el [[castell de la Trinitat]]. Un document de l’any 1362 i un gravat del segle XVI ho confirmen. En el primer s’esmenta un “podio de faro” o “puig des far” en aquest indret més elevat i el gravat representa una torre en el punt on ara s’alça el castell.
+
+
La construcció del far actual forma part d’un pla general d’enllumenat de costes i ports que es va dur a terme durant el regnat d’Isabel II. L’edifici data del 1847 encara que la construcció va finalitzar l’any 1864 i va funcionar per primer cop l’1 de setembre del mateix any.
+
+
La seva llum inicialment era d’oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s’utilitzà el petroli com a combustible. L’any 1921 se'n va fer l'electrificació<ref>"Far de Roses (far 31610/D) Roses". [http://www.enxarxat.cat/racodelfar/?cat=12 El racó del Far. Indrets sota la làmpada.]</ref>.
+
+
==Significació==
+
El 26 de setembre de 2020, el far de Roses va ser escollit pel fotògraf rosinc [[Robin Townsend Pi-Sunyer]] com el seu [[Locus Amoenus]], un espai que li aporta la visió necessària davant el món.
*Espai, delimitat per una paret de tanca, al voltant de l’edifici,
+
*Configuració tècnica del far.
+
+
==Enllaços externs==
+
* [http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/ElFar.aspx El Far de Roses] Ajuntament de Roses.
+
* [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4064 El Far de Roses]. Pobles de Catalunya.
+
* [http://www.enxarxat.cat/racodelfar/?cat=12 Racó del Far]. El far de Roses
+
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: Segle XIX]]
[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: La costa]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
[[Categoria: La badia i mar obert]]
+
[[Categoria: Locus Amoenus]]
Revisió de 08:26, 8 jul 2021
El far de Roses
Detall del far
Foto antiga del far
El far de Roses és a la punta de la Poncella, un paratge dominat pel puig Rom i l'antic castell de la Trinitat. Ocupa el terreny del que va havia estat un antic destacament militar de costa ara situat a 200 metres per sota el castell, la bateria de sant Antoni. Està a 23,70 metres sobre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.
El far de Roses es va inaugurar l'1 de setembre de 1864. La seva construcció es va aprovar per una Reial Ordre del 14 d'octubre del 1862, com consta a la memòria del "Proyecto de un faro de 4º orden para el golfo de Rosas". Les raons que aquest projecte addueix per l'emplaçament on es va construir el far són:
Del minucioso reconocimiento practicado en la localidad, resulta que el mejor sitio para el establecimiento del faro que nos ocupa se halla en el cabo o punta en que está situada la batería del fuerte de la Trinidad (...). Todas las embarcaciones con rumbo a Rosas no deben tener más cuidado que el de dirigirse a la luz para encontrarse al instante en la bahía. (...) Por el lado opuesto, o sea por el Sur, el extremo del golfo lo indican las islas Medas en las que debe colocarse un aparato de 6º orden, resultando un alumbrado perfecto para toda la costa que ambas luces comprenden pues sus alcances se cruzan y no puede ninguna embarcación ocupar puesto alguno intermedia en esta zona sin descubrirlas siempre. [1]
El mateix document proposava que, ja que els fars de les illes Medes i de Cadaqués donaven llums fixes i blanques, les del far de Roses fossin vermelles.
La preocupació per la higiene es fa del tot evident en l'ordenació arquitectònica de l'edifici. En efecte, encara es poden contemplar amb gran sorpresa del visitant tant el pati de la part posterior del far com la reixa de ferro, o una part important, que limitava originalment tot l'espai. En aquest espai exterior és on l'enginyer projecta instal.lar-hi, per mantenir la neteja de tot l'edifici així com per evitar el perill d'incendis, els quartons amb sostres a quatre vessants de totxana per als lleixius i les bugades, les comunes i la cisterna. També es preveu que les aigües residuals i les pluvials que no es necessitin per omplir la cisterna vagin a parar a un dipòsit d'aigües residuals. El terrat es prefereix amb un ampit de ferro que coroni la cornisa abans que un sostre de vessants perquè d'aquesta manera resultava més fàcil d'accedir-hi i fer-ne la neteja sovint. Actualment, l'ampit de ferro ha desaparegut, substituït per un mur d'obra. Al terrat s'hi accedia a través de la torre del far, que en relació amb la planta ocupa just el centre i que és quadrada en la part inferior fins a la coberta i, a continuació, de secció circular. Un dels elements distintius dels fars isabelins eren les escales de ferro fos o forjat.[2]
Antigament el far es trobava allà on es troba el castell de la Trinitat. Un document de l’any 1362 i un gravat del segle XVI ho confirmen. En el primer s’esmenta un “podio de faro” o “puig des far” en aquest indret més elevat i el gravat representa una torre en el punt on ara s’alça el castell.
La construcció del far actual forma part d’un pla general d’enllumenat de costes i ports que es va dur a terme durant el regnat d’Isabel II. L’edifici data del 1847 encara que la construcció va finalitzar l’any 1864 i va funcionar per primer cop l’1 de setembre del mateix any.
La seva llum inicialment era d’oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s’utilitzà el petroli com a combustible. L’any 1921 se'n va fer l'electrificació[3].
El 26 de setembre de 2020, el far de Roses va ser escollit pel fotògraf rosinc Robin Townsend Pi-Sunyer com el seu Locus Amoenus, un espai que li aporta la visió necessària davant el món.
