(6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 4:
Línia 4:
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: El nou eixample]]
[[Categoria: El nou eixample]]
+
[[Categoria: Locus Amoenus]]
+
<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
<div id="CA" style="display:inline;">La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
Línia 11:
Línia 13:
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.
−
El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així matiex, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
+
El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així mateix, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
Línia 23:
Línia 25:
Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
−
La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'orígen de la seva família, fins el 1823 quan marxen a Figueres.
+
La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins al 1823 quan marxen a Figueres.
+
+
===Significació===
+
+
El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el [[Locus Amoenus]], organitzat per l'[[Arxiu Municipal de Roses (AMR)]], triat per l'historiador de l'art [[Toni Martínez Martínez]]. De fet, li interessava la zona de creixement del [[barri de Roses]], que l'anomena el barri del "Matadero" i del qual en recorda, en reivindica, el següent:
+
+
<blockquote>Hi ha noms que per si sols ja mereixerien una novel·la. Aquest és el cas del ''Matadero'', el meu barri. Quan en vam proposar fer el meu[[ Locus Amoenus]], vaig pensar de seguida en la [[plaça de Pep Ventura]], la plaça del barri. Potser perquè amb el pas del temps un es dóna compte que hi ha coses a la vida que marquen i el barri, als anys 80, era una d’elles.
+
+
La [[plaça de Pep Ventura]], articulava el ''Matadero'', un barri en constant construcció, a mig fer, ple de solars que esperaven el seu moment per ser construïts, de famílies amb fills i somnis per alimentar; immigrants la gran majoria, que buscaven en aquest eixample del poble un espai per viure, per arrelar-se. La Roses del ''Matarero'', dels anys 70 i 80, no va aparèixer mai a les postals, ni als souvenirs, ni a les rutes literàries, però soterradament explica una part de la nostra història recent, potser no la més bonica, però que és la meva.</blockquote>
La plaça de Pep Ventura és un indret urbanitzat el 1977 de l'eixample situat a l'oest del nucli històric, entre el barri de Roses i la Ciutadella, sorgit als anys seixanta del segle XX. Es troba delimitada pels carrers de Madrid, de Granada i del president Lluís Companys.
L'any 1976, quan el franquisme donava les seves darreres passes, l'Ajuntament va promoure la construcció d'una plaça dedicada al músic empordanès per commemorar, el 1977, el 160è aniversari del seu naixement. L'encàrrec va ser elaborat per l'arquitecte tècnic Agustí Donat, que el mes de juliol ja tenia enllestit el projecte. Un mes després, enmig del bulliciós agost rosinc, la corporació va presentar el projecte definitiu, que seria aprovat en la sessió del Ple de l'1 d'octubre del mateix any. El pressupost de l'obra era d'1.124.816 pessetes. L'1 de desembre, després de la pertinent exposició pública, va ser aprovat definitivament. Ja s'havien fet tots els tràmits burocràtics per dedicar un espai a l'avi Pep.
El rosinc Agustí Donat va projectar una plaça amb dues plataformes anivellades que permetien superar el desnivell del terreny. Al bell mig hi situava una font amb un relleu de Pep Ventura realitzat per l'escultor figuerenc Artur Novoa. L'aigua seria abastida des de l'antiga mina de can Ponac. Així mateix, per ressaltar la catalanitat universal del personatge i el seu paper renovador de la sardana, el paviment havia de tenir "alegorías de la sardana, como homenaje al nombre que se le da a la plaza, para así resaltar su nombre y carácter de la misma". Amb aquesta idea es pavimentà un fragment de la plaça amb els colors de la senyera catalana, un símbol dels canvis que s'estaven produint el 1976.
El dia 21 de desembre de 1976, l'Ajuntament de Roses convidava els paletes i constructors locals a prendre part en el concurs per adjudicar les obres de la plaça Pep Ventura. El termini per rebre les ofertes acabava el dia 15 de gener de 1977 i, finalment, s'adjudicà al contractista d'obres Francesc Huguet, segons l'acord de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 25 de gener. Huguet es comprometé a fer les obres per un preu de remat de 1.158.816 pessetes, que fou la millor oferta econòmica, malgrat que, curiosament, era superior al preu inicial. Sens dubte, la inflació galopant derivada de la crisi petroliera provocava augments continus dels preus, avui gairebé impensables.
La importància de la figura d'en Pep Ventura en l'imaginari empordanès i rosinc potser pot explicar el perquè és l'única persona que té dedicats dos espais de la via pública a la nostra vila: la plaça i el carrer de Pep Ventura, situats l’un al costat de l'altre.
Ventura va ser un personatge que va revolucionar el món de la música i de la sardana; autor de Per tu ploro, entre moltes altres sardanes; un geni que s’homenatja, dos segles després del seu naixement, per posar en valor una figura que va deixar una forta empremta durant la seva vida (1817-1875), i durant les dècades posteriors, de la mà dels seus seguidors, deixebles i companys.
La seva dilatada trajectòria és prou coneguda per al gran públic, però els seus orígens, sovint, han generat dubtes als estudiosos de la seva biografia. Tot i néixer a Alcalà la Real perquè el seu pare hi estava destinat, els seus primers anys de vida els va passar a Roses, lloc d'origen de la seva família, fins al 1823 quan marxen a Figueres.
El dia 15 de maig de 2021, aquesta plaça fou el Locus Amoenus, organitzat per l'Arxiu Municipal de Roses (AMR), triat per l'historiador de l'art Toni Martínez Martínez. De fet, li interessava la zona de creixement del barri de Roses, que l'anomena el barri del "Matadero" i del qual en recorda, en reivindica, el següent:
Hi ha noms que per si sols ja mereixerien una novel·la. Aquest és el cas del Matadero, el meu barri. Quan en vam proposar fer el meu Locus Amoenus, vaig pensar de seguida en la plaça de Pep Ventura, la plaça del barri. Potser perquè amb el pas del temps un es dóna compte que hi ha coses a la vida que marquen i el barri, als anys 80, era una d’elles.
La plaça de Pep Ventura, articulava el Matadero, un barri en constant construcció, a mig fer, ple de solars que esperaven el seu moment per ser construïts, de famílies amb fills i somnis per alimentar; immigrants la gran majoria, que buscaven en aquest eixample del poble un espai per viure, per arrelar-se. La Roses del Matarero, dels anys 70 i 80, no va aparèixer mai a les postals, ni als souvenirs, ni a les rutes literàries, però soterradament explica una part de la nostra història recent, potser no la més bonica, però que és la meva.
Es el lugar de encuentro del barrio formado en los años 1960 y 1970 entre la Ciutadella y el desaparecido matadero municipal. Con motivo del 160 aniversario del nacimiento del músico Pep Ventura (1817-1875), ampurdanés y rosense universal, pero también andaluz de nacimiento, renovador de la sardana, en 1977 el Ayuntamiento urbanizó la plaza para homenajearlo y, al mismo tiempo, construir puentes culturales con la inmigración que hizo crecer este barrio. En ella se construyó, siguiendo el desnivel del terreno, un conjunto o lugar de memoria formado por una fuente coronada con la inscripción «Roses a Pep Ventura» y un bajo relieve de la efigie del músico hecho por el escultor figuerense Artur Novoa, así como una bandera en el pavimento central de la plaza, un elemento significativo en un momento político de reivindicación de la cultura catalana y de sus expresiones artísticas.
It is the meeting place of the neighbourhood, created in the1960s and 1970s, between the Ciutadella and the now demolished municipal slaughterhouse. In 1977, on the 160th anniversary of the birth of the all-embracing musician, Pep Ventura (1817-1875) - who, although Andalusian by birth, was from Empordà and Roses, and who revived the Sardana - the Town Council developed the square both to pay homage to the musician and, at the same time, to build of cultural bridges with the immigrants who had begun to occupy this neighbourhood. Following slope of the land, a complex or place of memory was built, formed by a fountain crowned by the inscription "Roses a Pep Ventura” (Roses to Pep Ventura) and a bas-relief of the musician's effigy, made by the Figueres sculptor Artur Novoa, as well as a flag on the pavement in the centre of the square, a significant element in a political moment of vindication of Catalan culture and of its artistic expression.
Place Pep Ventura
1977 /
Agustí Donat Romañach, ingénieur en bâtiment
C'est le lieu de rencontre du quartier créé dans les années 1960-1970 entre la Citadelle et l'abattoir municipal aujourd'hui disparu. En 1977, à l'occasion du 160ème anniversaire de la naissance du musicien Pep Ventura (1817-1875), enfant universel de l'Empordà et de Roses, bien qu’andalou de naissance, et rénovateur de la sardane, la municipalité fit aménager la place en son honneur et, dans le même temps, bâtit des ponts culturels avec l'immigration qui fit grandir ce quartier. On y construisit, suivant le dénivelé du terrain, un ensemble ou lieu de mémoire composé d’une fontaine surmontée de l’inscription « Roses à Pep Ventura » et d’un bas-relief à l’effigie du musicien, réalisé par le sculpteur Artur Novoa, natif de Figueres, ainsi que d’un drapeau catalan dressé sur le revêtement central de la place, élément important à un moment de revendication politique de la culture catalane et de ses expressions artistiques.
