Casa Neus: Diferència entre les revisions

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 
(9 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
'''Casa Neus''' és una casa dins del nucli urbà, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, davant de [[Ciutadella]] i de la [[Plaça de les Botxes]], a la cantonada delimitada per l'Avinguda de Rhode i la Ronda Miquel Oliva Prat.
+
<div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:casaneus.jpg|350px|thumb|dreta|Façana principal de la casa Neus ]]
  
Immoble aïllat, envoltat de jardí, format per tres crugies adossades entre elles que li confereixen una planta més o menys rectangular. Exteriorment tot l'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, amb un fris ornamental amb la tècnica de l'esgrafiat i uns motius, de tonalitat més marronosa, que es concentren a les cantonades de les crugies (imitant els carreus convencionals) i també delimiten els marcs de les obertures.  
+
<div id="CA" style="display:inline;">La '''Casa Neus''' és un habitatge situat dins el nucli urbà de Roses, que està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba davant de la [[Ciutadella]] i de la [[Plaça de les Botxes]], a la cantonada delimitada per l'avinguda de Rhode i la Ronda Miquel Oliva Prat. L'immoble es bastí l'any 1932 sobre les restes del baluard de Santa Maria, enderrocat l'octubre de 1927, juntament amb les cases de les famílies [[Casa Escofet|Escofet]] i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.  
  
L'edifici principal consta de planta baixa i un pis, amb la façana orientada a mar i la coberta a quatre vessants de teula àrab. Destaca un cos semicircular avançat al menjador, amb finestrals, i un porxo cobert amb teulada a un vessant, damunt la porta d'accés a l'interior. Se li adossa una altra crugia vers el nord, d'una sola planta i altell, amb la coberta a dues vessants de teula i el carener paral·lel a la Ronda Miquel Oliva. Al mateix temps, una altra crugia d'una sola planta i de sostre pla, s'adossa a aquesta última. Les obertures presents a l'edificació són totes rectangulars, ja siguin portes o finestres, amb els muntants i les persianes pintats de color blau. Els ampits de les finestres estan revestits amb rajoles vidrades també de color blau. De la façana principal, destaquen les finestres del primer pis, amb l'ampit sobresortit decorat amb ceràmica blanca i blava, i el nom de la casa, "NEUS", al mig de les dues finestres d'aquesta. Un altre element decoratiu destacable són els respiradors de la coberta i l'òval ceràmic que corona la coberta, ambdós elements de ceràmica vidrada verda.
+
===Descripció===
  
== Referències==
+
És un immoble aïllat, envoltat de jardí, i format per tres crugies adossades entre elles que li confereixen una planta més o menys rectangular. Exteriorment tot l'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, amb un fris ornamental amb la tècnica de l'esgrafiat i uns motius, de tonalitat més marronosa, que es concentren a les cantonades de les crugies (imitant els carreus convencionals) i també delimiten els marcs de les obertures.[http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCUxK25ldXMl&codi=37673] L'habitatge s'inscriu en un corrent arquitectònic proper a l'estil alpí centroeuropeu, que recorda les estacions de vacances de Suïssa o Alemanya, i que es copià al nostre país en centres orientats a l'estiueig burgés com Amélie-Les-Bains Camprodon, on estiuejava la família Guillamet, o Sant Hilari Sacalm, Puigcerdà o la Seu d'Urgell.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCUxK25ldXMl&codi=37673
+
 
 +
L'edifici principal consta de planta baixa i un pis, amb la façana orientada a mar i la coberta a quatre vessants de teula àrab. Destaca un cos semicircular avançat al menjador, amb finestrals, i un porxo cobert amb teulada a un vessant, damunt la porta d'accés a l'interior. Se li adossa una altra crugia vers el nord, d'una sola planta i altell, amb la coberta a dues vessants de teula i el carener paral·lel a la Ronda Miquel Oliva. Al mateix temps, una altra crugia d'una sola planta i de sostre pla, s'adossa a aquesta última. Les obertures presents a l'edificació són totes rectangulars, ja siguin portes o finestres, amb els muntants i les persianes pintats de color blau. Els ampits de les finestres estan revestits amb rajoles vidriades també de color blau. De la façana principal, destaquen les finestres del primer pis, amb l'ampit sobresortit decorat amb ceràmica blanca i blava, i el nom de la casa, "NEUS", al mig de les dues finestres d'aquesta. Un altre element decoratiu destacable són els respiradors de la coberta i l'òval ceràmic que corona la coberta, ambdós elements de ceràmica vidrada verda.
 +
 
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
*http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCUxK25ldXMl&codi=37673
 +
 
 +
*Entrevista a Joaquim de Llovet Guillamet. 15 de febrer de 2018.</div>
 +
 
 +
 
 +
 
 +
 
 +
----
 +
<div id="ES" style="display:inline;">'''Casa Neus'''
 +
1932 / Novecentista /
 +
Emili Blanch Roig, arquitecto
 +
 
 +
 
 +
Vivienda de veraneo de estilo alpino que hizo construir en 1932, en uno de los solares que quedaron tras el derribo del antiguo baluarte de Santa María de la Ciutadella, el comerciante figuerense Joaquim Guillamet Casadevall y que posiblemente fue diseñada por el arquitecto racionalista Emili Blanch. Debe su nombre inscrito en la fachada a Neus Guillamet, la hija del promotor. Es una vivienda enmarcada en el movimiento de las ciudades jardín. El edificio principal consta de planta baja y piso, con una cubierta de teja árabe a cuatro aguas. Destaca el cuerpo semicircular avanzado del comedor, con ventanales, y el porche cubierto de acceso a la casa. Son destacables, además, el friso ornamental esgrafiado de la fachada y el uso medido de la cerámica vidriada. La vivienda, próxima al estilo alpino centroeuropeo, recuerda a las edificaciones de las estaciones de vacaciones suizas, alemanas o francesas (de hecho, los Guillamet veraneaban en Amélie-les-Bains) y responde totalmente al concepto urbanístico que se quería realizar con el proyecto de urbanización de la Ciutadella.</div>
 +
 
 +
 
 +
----
 +
<div id="EN" style="display:inline;">'''Casa Neus'''
 +
1932 / Noucentista /
 +
Emili Blanch Roig, architect
 +
 
 +
 
 +
A summer residence built in 1932 in the alpine style on one of the plots that resulted from the demolition of the old bastion of Santa Maria de la Ciutadella, for a merchant from Figueres, Joaquim Guillamet Casadevall and possibly designed by the rationalist architect Emili Blanch. It is so called because of the name, Neus Guillamet, the merchant’s daughter. inscribed on the façade. It is a house firmly within the Garden City movement. The main building has a ground and first floor, with a roof of arabian tiles on four sides. Notable is the semi-circular bay of the dining room, with large windows, and the covered entrance porch to the house. Other notable elements are the ornamental frieze of the façade and the measured use of glazed ceramics. Close to the central-European Alpine style, this house recalls the buildings of Swiss, German or French holiday resorts (the Guillamet family used to spend summers at Amélie-les-Bains) and was fully in line with the developmental concept intended for the Ciutadella urbanisation project.</div>
 +
 
 +
 
 +
----
 +
<div id="FR" style="display:inline;">'''Casa Neus'''
 +
1932 / Art nouveau /
 +
Emili Blanch Roig, architecte
 +
 
 +
 
 +
Maison de villégiature de style alpin, construite en 1932 sur l'une des parcelles résultant de la démolition de l'ancien bastion de Santa Maria à la Citadelle par le marchand de Figueres, Joaquim Guillamet Casadevall, et probablement conçue par l'architecte rationaliste Emili Blanch. Elle doit son nom à Neus Guillamet, fille du promoteur, lequel est inscrit sur la façade. La maison s’inscrit dans le mouvement des cités-jardins. Le bâtiment principal comprend un rez-de-chaussée et un étage, avec une toiture de tuile arabe sur quatre pentes. À souligner ici le corps semi-circulaire avancé de la salle à manger, avec ses baies vitrées, et le porche couvert d'accès à la maison. Les frises ornementales sgraffites de la façade et l'utilisation mesurée de la céramique émaillée sont également remarquables. Outre le style alpin d’Europe centrale, cette maison rappelle les constructions des stations de vacances suisses, allemandes ou françaises (en fait, les Guillamet passaient leurs étés à Amélie-les-Bains) et répond pleinement au projet urbain que visait la ville avec le projet d'aménagement de la Citadelle.
 +
</div>
 +
 
 +
 
 +
[[Categoria: Arquitectura]]
 +
[[Categoria: Civil]]
 +
[[Categoria: Vista]]
 +
[[Categoria: Curiositat]]
 +
[[Categoria: Segle XX]]

Revisió de 17:12, 13 maig 2020

CA | ES | EN | FR
Façana principal de la casa Neus
La Casa Neus és un habitatge situat dins el nucli urbà de Roses, que està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba davant de la Ciutadella i de la Plaça de les Botxes, a la cantonada delimitada per l'avinguda de Rhode i la Ronda Miquel Oliva Prat. L'immoble es bastí l'any 1932 sobre les restes del baluard de Santa Maria, enderrocat l'octubre de 1927, juntament amb les cases de les famílies Escofet i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.

Descripció[modifica]

És un immoble aïllat, envoltat de jardí, i format per tres crugies adossades entre elles que li confereixen una planta més o menys rectangular. Exteriorment tot l'edifici està arrebossat i pintat de color ocre, amb un fris ornamental amb la tècnica de l'esgrafiat i uns motius, de tonalitat més marronosa, que es concentren a les cantonades de les crugies (imitant els carreus convencionals) i també delimiten els marcs de les obertures.[1] L'habitatge s'inscriu en un corrent arquitectònic proper a l'estil alpí centroeuropeu, que recorda les estacions de vacances de Suïssa o Alemanya, i que es copià al nostre país en centres orientats a l'estiueig burgés com Amélie-Les-Bains Camprodon, on estiuejava la família Guillamet, o Sant Hilari Sacalm, Puigcerdà o la Seu d'Urgell.

L'edifici principal consta de planta baixa i un pis, amb la façana orientada a mar i la coberta a quatre vessants de teula àrab. Destaca un cos semicircular avançat al menjador, amb finestrals, i un porxo cobert amb teulada a un vessant, damunt la porta d'accés a l'interior. Se li adossa una altra crugia vers el nord, d'una sola planta i altell, amb la coberta a dues vessants de teula i el carener paral·lel a la Ronda Miquel Oliva. Al mateix temps, una altra crugia d'una sola planta i de sostre pla, s'adossa a aquesta última. Les obertures presents a l'edificació són totes rectangulars, ja siguin portes o finestres, amb els muntants i les persianes pintats de color blau. Els ampits de les finestres estan revestits amb rajoles vidriades també de color blau. De la façana principal, destaquen les finestres del primer pis, amb l'ampit sobresortit decorat amb ceràmica blanca i blava, i el nom de la casa, "NEUS", al mig de les dues finestres d'aquesta. Un altre element decoratiu destacable són els respiradors de la coberta i l'òval ceràmic que corona la coberta, ambdós elements de ceràmica vidrada verda.


Enllaços externs[modifica]

  • Entrevista a Joaquim de Llovet Guillamet. 15 de febrer de 2018.




Casa Neus

1932 / Novecentista / Emili Blanch Roig, arquitecto


Vivienda de veraneo de estilo alpino que hizo construir en 1932, en uno de los solares que quedaron tras el derribo del antiguo baluarte de Santa María de la Ciutadella, el comerciante figuerense Joaquim Guillamet Casadevall y que posiblemente fue diseñada por el arquitecto racionalista Emili Blanch. Debe su nombre inscrito en la fachada a Neus Guillamet, la hija del promotor. Es una vivienda enmarcada en el movimiento de las ciudades jardín. El edificio principal consta de planta baja y piso, con una cubierta de teja árabe a cuatro aguas. Destaca el cuerpo semicircular avanzado del comedor, con ventanales, y el porche cubierto de acceso a la casa. Son destacables, además, el friso ornamental esgrafiado de la fachada y el uso medido de la cerámica vidriada. La vivienda, próxima al estilo alpino centroeuropeo, recuerda a las edificaciones de las estaciones de vacaciones suizas, alemanas o francesas (de hecho, los Guillamet veraneaban en Amélie-les-Bains) y responde totalmente al concepto urbanístico que se quería realizar con el proyecto de urbanización de la Ciutadella.



Casa Neus

1932 / Noucentista / Emili Blanch Roig, architect


A summer residence built in 1932 in the alpine style on one of the plots that resulted from the demolition of the old bastion of Santa Maria de la Ciutadella, for a merchant from Figueres, Joaquim Guillamet Casadevall and possibly designed by the rationalist architect Emili Blanch. It is so called because of the name, Neus Guillamet, the merchant’s daughter. inscribed on the façade. It is a house firmly within the Garden City movement. The main building has a ground and first floor, with a roof of arabian tiles on four sides. Notable is the semi-circular bay of the dining room, with large windows, and the covered entrance porch to the house. Other notable elements are the ornamental frieze of the façade and the measured use of glazed ceramics. Close to the central-European Alpine style, this house recalls the buildings of Swiss, German or French holiday resorts (the Guillamet family used to spend summers at Amélie-les-Bains) and was fully in line with the developmental concept intended for the Ciutadella urbanisation project.



Casa Neus

1932 / Art nouveau / Emili Blanch Roig, architecte


Maison de villégiature de style alpin, construite en 1932 sur l'une des parcelles résultant de la démolition de l'ancien bastion de Santa Maria à la Citadelle par le marchand de Figueres, Joaquim Guillamet Casadevall, et probablement conçue par l'architecte rationaliste Emili Blanch. Elle doit son nom à Neus Guillamet, fille du promoteur, lequel est inscrit sur la façade. La maison s’inscrit dans le mouvement des cités-jardins. Le bâtiment principal comprend un rez-de-chaussée et un étage, avec une toiture de tuile arabe sur quatre pentes. À souligner ici le corps semi-circulaire avancé de la salle à manger, avec ses baies vitrées, et le porche couvert d'accès à la maison. Les frises ornementales sgraffites de la façade et l'utilisation mesurée de la céramique émaillée sont également remarquables. Outre le style alpin d’Europe centrale, cette maison rappelle les constructions des stations de vacances suisses, allemandes ou françaises (en fait, les Guillamet passaient leurs étés à Amélie-les-Bains) et répond pleinement au projet urbain que visait la ville avec le projet d'aménagement de la Citadelle.