(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 4:
Línia 4:
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: Al mar]]
[[Categoria: El mar]]
[[Categoria: El mar]]
−
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]
+
[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]]
+
[[Imatge:ROS-42-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Escena de pesca/ Fons família Boix i Flaquer.]]
+
[[Imatge:ROS-16-0017.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors pujant les barques a la Perola a la fi de la jornada/Fons família Buscató Berta.]]
La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l'antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l'àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l'Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d'aquestes restes es poden trobar a la [[Edifici A (s. IV-VI)|Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l'activitat pesquera, on a creat un port natural.
La '''pesca''' era un dels treballs més important a [[Roses]] des de l'antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l'àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l'Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d'aquestes restes es poden trobar a la [[Edifici A (s. IV-VI)|Ciutadella]] o en el [[Parc Megalític]]. La geografia també ha facilitat l'activitat pesquera, on a creat un port natural.
Línia 24:
Línia 26:
==La pesca d’ara==
==La pesca d’ara==
−
Actualment el [[Port pesquer de Roses|port de Roses]] és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d'embarcacions.
+
Actualment <ref>Es refereix a dades de l'any 2011</ref> el [[Port pesquer|port de Roses]] és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d'embarcacions.
−
Les tècniques que s'apliquen són la [[pesca de marisqueig]], la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
+
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i cerca de bancs de peixos.
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i cerca de bancs de peixos.
Línia 34:
Línia 36:
==La venda del peix==
==La venda del peix==
+
+
[[Imatge:ROS-25-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Subhasta de peix a la plaça vella del peix/AMR. Fons Família Prats Basí]]
+
[[Imatge:ROS-6-0005.jpg|350px|thumb|dreta| Subhasta de peix a la Llotja/AMR. Fons Família Mira Vañó]]
El primer lloc on es [[Subhasta del peix|venia el peix]] era a la [[Plaça St. Pere|plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “LLotja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, que s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies, on la venda el peix a la confraria. Actualment la subhasta és electrònica.
El primer lloc on es [[Subhasta del peix|venia el peix]] era a la [[Plaça St. Pere|plaça Sant Pere]], després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “LLotja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, que s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies, on la venda el peix a la confraria. Actualment la subhasta és electrònica.
Línia 52:
Línia 57:
Alguns peixos que es capturen en aquestes coses i són aptes pel comerç: [[peix espasa emperador]], tonyina, [[bonítol]], verat, gall, [[llobarro]], lluç, maire, serviola, [[sardina]], seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, [[rèmol empetxinat]], [[Pagell ("Pagellus erythrinus")|pagell]], [[moll roquer]], [[bròtola]], [[Orada ("Sparus aurata")|orada]], mabre, [[Sard ("Diplodus sargus")|sard]], déntol, mero, [[congre]], [[anguila]], rap, sèpia, etc.
Alguns peixos que es capturen en aquestes coses i són aptes pel comerç: [[peix espasa emperador]], tonyina, [[bonítol]], verat, gall, [[llobarro]], lluç, maire, serviola, [[sardina]], seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, [[rèmol empetxinat]], [[Pagell ("Pagellus erythrinus")|pagell]], [[moll roquer]], [[bròtola]], [[Orada ("Sparus aurata")|orada]], mabre, [[Sard ("Diplodus sargus")|sard]], déntol, mero, [[congre]], [[anguila]], rap, sèpia, etc.
−
També s’han vist balenes, tortugues i taurons.
+
També s'han vist balenes, tortugues i taurons.
+
==Tècniques de la pesca==
==Tècniques de la pesca==
+
===Tècniques actuals===
===Tècniques actuals===
+
[[Imatge:ROS-37-0001.jpg|350px|thumb|dreta|Pere Palou pescant el palangre / Fons família Palou Soler.]]
+
[[Imatge:ROS-16-0009.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors sobre la teranyina Norfeu/ Fons família Buscató Berta]]
+
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
* El '''palangre''' consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
Línia 72:
Línia 82:
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
*La '''piscifactoria''' són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
*Els '''boleros''' són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
Línia 93:
Línia 105:
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. [[Almadrava|Canyelles grosses]] en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
*L''''almadrava''' consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. [[Almadrava|Canyelles grosses]] en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
−
*L’'''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
+
*L''''art''' és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
+
<videoflash>a9DJ5khDOtw</videoflash>
<videoflash>a9DJ5khDOtw</videoflash>
+
+
==Casal dels pescadors==
==Casal dels pescadors==
−
El [[Associació Casal dels Pescadors|Casal dels Pescadors]] es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com l'entrevistada, l'[[Esperança Fondecaba]]. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
+
El [[Associació Casal dels Pescadors|Casal dels Pescadors]] es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s'han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com l'entrevistada, l'[[Esperança Fondecaba]]. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d'assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
−
==Bibliografia==
+
==Notes==
+
<references/>
+
+
==Bibliografia==
[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]
[http://www.roses.cat/ca/Turisme/Oferta/AltresLlocs/PortPesquer.aspx Web oficial de Roses]
Revisió de 10:18, 21 abr 2016
Pesca de fa 20 anys.
Escena de pesca/ Fons família Boix i Flaquer.
Pescadors pujant les barques a la Perola a la fi de la jornada/Fons família Buscató Berta.
La pesca era un dels treballs més important a Roses des de l'antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l'àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l'Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d'aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el Parc Megalític. La geografia també ha facilitat l'activitat pesquera, on a creat un port natural.
Abans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i la vinya, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d'abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precàries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre.
Les barques d'abans no tenien motor, per tant s'havia de remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família.
Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguessin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien.
Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses.
Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones havien de remendar (cosir) les xarxes que s'havien fet malbé, perquè així l'endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent.
Actualment [1] el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d'embarcacions.
Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament.
Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i cerca de bancs de peixos.
Els pescadors han de complir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques, etc. Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques efectuades.
Subhasta de peix a la plaça vella del peix/AMR. Fons Família Prats Basí
Subhasta de peix a la Llotja/AMR. Fons Família Mira Vañó
El primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “LLotja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, que s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies, on la venda el peix a la confraria. Actualment la subhasta és electrònica.
Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa.
La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor es transcriu en una targeta que queda dipositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria.
En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que una altra. També s'ha de tenir en compte l'època de l'ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l'aspecte del peix.
Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants.
Els peixos que es venen més són els d'escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l'escòrpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats.
Pere Palou pescant el palangre / Fons família Palou Soler.
Pescadors sobre la teranyina Norfeu/ Fons família Buscató Berta
El palangre consta d'un cordill gruixut del qual penja una rastella de ramificacions de cordill prim que estan proveïdes d'hams. Aquest es cala i es deixa unes hores.
El tresmall consisteix en una xarxa formada de tres xarxes de malles diferents unides per les vores. Es calen durant unes tres hores i amb ell es poden pescar rogers, molls, pagells, sípies, llenguados...
L'encerclament és un art de pesca que es realitza de nit i consisteix en situar una barca petita amb un focus a l'aigua i amb un barca molt més gran, que amb l'ajut d'una xarxa encercla la més petita i així atreu i captura als peixos, que atrets per la llum del focus, van cap al parany.
La pesca de marisqueig és l'activitat extractiva dirigida a la captura d’una o diverses espècies de mol·luscs, crustacis, tunicats, equinoderms i altres invertebrats marins.
L'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.
La teranyina o tranyina és un art de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions (250 metres), de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa la sàgola que, en estirar-la, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta atrapat el peix, com per exemple anxoves, sardines, barats, surells...
La piscifactoria són unes instal·lacions on es crien els peixos amb finalitats comercials o de repoblació.
Els boleros són unes xarxes que consten de tres tires, a les vores surada i plom, i als extrems canyes. Pesquen tota mena de peix.
Les nanses és un ormeig de pesca que té forma cònica i hemisfèrica superiorment. Té dues obertures: l'inferior en forma d'embut per la qual entra el peix. L'altra és rodona i va amb una tapa que es per on es treu el peix pescat. El pescadors van mar endins i quan troba un lloc apropiat guarneix la nansa per atraure al peix i hom les tira al mar. Són llevades el dia següent, on normalment s'hi poden observar llagostes, boques...
Les gambines és un ormeig de pesca semblant a les nanses però en forma de poma. Es pot pescar qualsevol mena de peix. Era una de les tècniques més utilitzades a Roses.
El gànguil és un antic art de pesca per arrossegament que consisteix en una bossa de xarxa sostinguda per un cèrcol de ferro, emprat per a agafar gambes i peix petit.
La baqueta consisteix en una pesca d'arrossegament.
El rall és una xarxa de forma circular guarnida de ploms en tot el seu perímetre i proveïda, al centre, d’una corda, que serveix per a tancar-lo i cobrar-lo. El pescador va descalç per llocs pocs fons de les platges i quan veu una bandada de peix tira el rall al seu damunt empresonant-los i els arrossega fins la platja.
Les soltes és una xarxa que es cala verticalment en el mar, de malla diversa segons el peix que es vol pescar.
L'almadrava consistia en un laberint de xarxes utilitzades per capturar tonyines i bonítols. Canyelles grosses en tenia una, i així, posteriorment, va ser anomenada Almadrava.
L'art és una de les tècniques més grosses. Consistia en deixar una xarxa molt grossa amb l’ajuda d’una barca on hi cabien 20-30 homes en el mig del mar i llençaven la xarxa, la deixaven allà i tornaven a la costa. Allà varis homes agafaven la corda i començaven a estirar-la. Quan arribava la xarxa a la platja l’aixecaven i hi agafaven els peixos que havien quedat atrapats en ella.
El Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s'han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com l'entrevistada, l'Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d'assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
