|
|
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 27: |
Línia 27: |
| | *El rei Martí l’Humà esmenta en un document de principi del segle XV l’existència d’una església de sant Basili:“una esgleia que es damun Roses, apellada sant Basili...”. Entra dins el possible que les restes de l’edifici de la Rocaplana siguin l’església de la que parla el rei català. | | *El rei Martí l’Humà esmenta en un document de principi del segle XV l’existència d’una església de sant Basili:“una esgleia que es damun Roses, apellada sant Basili...”. Entra dins el possible que les restes de l’edifici de la Rocaplana siguin l’església de la que parla el rei català. |
| | | | |
| − | * L'historiador cadaquesenc Josep Rahola l'any 1952 va descobrir les restes i dos anys després el Dr. Oliva les visità. L'excavació d'aquest jaciment es realitzà l'any 1972 sota la supervisió del Dr. Oliva.
| + | * L'historiador cadaquesenc Josep Rahola l'any 1952 va descobrir les restes i dos anys després el Dr. Oliva les visità. L'excavació d'aquest jaciment es realitzà l'any 1972 sota la supervisió del Dr. Oliva. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | + | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| | | | |
| Línia 37: |
Línia 39: |
| | ==Nivell de Protecció== | | ==Nivell de Protecció== |
| | | | |
| − | B. Protecció bàsica
| + | *B. Protecció bàsica |
| − | Objectes de Protecció | + | *Objectes de Protecció |
| − | Parets i restes estructurals conservades que configures la part coneguda de l’edifici. | + | *Parets i restes estructurals conservades que configures la part coneguda de l’edifici. |
| − | Subsòl de l’àrea ocupada per l’edifici. | + | *Subsòl de l’àrea ocupada per l’edifici. |
| − | Tècnica constructiva emprada en algunes de les parets (Opus spicatum) | + | *Tècnica constructiva emprada en algunes de les parets (Opus spicatum) |
| − | Àrea de 50m2 al voltant de les restes conservades. | + | *Àrea de 50m2 al voltant de les restes conservades. |
| − | Integritat de les restes en relació a possibles ampliacions de la pista rural que hi ha a pocs metres. | + | *Integritat de les restes en relació a possibles ampliacions de la pista rural que hi ha a pocs metres. |
| | + | |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
Revisió de 13:11, 15 ago 2015
Vista de les restes de l'edifici, envoltades per el que havia de ser un tancat.
Planta de l'edifici publicada per Badia i Homs
L'edifici de la Rocaplana és un antic edifici religiós situat en el paratge del que pren el nom, al marge de la pista que condueix des del Pení a la Guardiola, molt a la vora de les Necròpolis del puig Alt.
La conservació d'aquest edifici és precària: les parets conserven poques filades però el perímetre es ressegueix sencer. Es tracta d’una construcció de planta rectangular gairebé quadrada (15x14 metres) compartimentada en tres naus de mida irregular. La més gran es troba en el costat sud i la capçalera, dividida en tres estances rectangulars, està orientada cap a l'est. La tipologia de la planta és arcaica i sovint es relaciona amb cronologies retirades, a l'entorn del segle VI/VII, aquesta podria estar relacionada amb els corrents monacals originaris d'Orient.
A efectes constructius, els murs són fets amb lloses de licorella disposades en sec. Molts sovint es veu com les filades estan fetes seguint la tècnica de l'opus spicatum. La conservació dels paraments és irregular sent el sector de llevant el que conserva els més alts, de 90 cm, mentre que a ponent queden dempeus uns 30 cm.
L'accés a l'edifici probablement es trobava a l’angle sud-est ja que durant les excavacions en el sector s’hi van identificar dues portes. No es descarta que l'església tingues altres accessos ja que els murs tenen poques filades i una entrada elevada no s’hi pot reconèixer. Els paviments eren fets de ceràmica col·locada sobre la roca, en alguns punts rebaixada.
Atribució dubtosa[modifica]
A partir dels darrers estudis sobre l'atribució del culte d'aquest cenobi es desprèn que aquest recinte seria dedicat a Sant Basili i no a Sant Tomàs, tal com s'havia pensat des que es va descobrir.
El que fonamenta aquesta nova atribució és un document de 1408, del rei Martí l'Humà, en que s'interessava pels vasos antics trobats vora l'església de Sant Basili. Aquests vasos probablement es correspondrien amb les urnes de la necròpolis que hi ha a pocs metre de l'edifici i per tant, el rei Martí es referiria a aquest cenobi quan parla de "una esgleia que es damun Roses, apellada sant Basili..."
Tanmateix, aquestes restes en un primer moment es van identificar com Sant Tomàs de Mont Pení, per trobar-se molt a la vora de la cruïlla de Sant Tomàs i per tractar-se de les runes d'un recinte alt-medieval. Actualment i partir d'aquest últim estudi, s'identifica Sant Tomàs com l'antiga atribució de l'església de Sant Sebastià, dins el terme de Cadaqués.
Notícies històriques[modifica]
- El rei Martí l’Humà esmenta en un document de principi del segle XV l’existència d’una església de sant Basili:“una esgleia que es damun Roses, apellada sant Basili...”. Entra dins el possible que les restes de l’edifici de la Rocaplana siguin l’església de la que parla el rei català.
- L'historiador cadaquesenc Josep Rahola l'any 1952 va descobrir les restes i dos anys després el Dr. Oliva les visità. L'excavació d'aquest jaciment es realitzà l'any 1972 sota la supervisió del Dr. Oliva.
Coordenades GPS x- 519060 y- 4679920
Nivell de Protecció[modifica]
- B. Protecció bàsica
- Objectes de Protecció
- Parets i restes estructurals conservades que configures la part coneguda de l’edifici.
- Subsòl de l’àrea ocupada per l’edifici.
- Tècnica constructiva emprada en algunes de les parets (Opus spicatum)
- Àrea de 50m2 al voltant de les restes conservades.
- Integritat de les restes en relació a possibles ampliacions de la pista rural que hi ha a pocs metres.
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BADIA, Joan. (1975). “Les restes Alt-medievals de Puig Alt (Roses)” a Revista de Gerona nº 70, pp. 27- 33.
- CARRERAS I VIGORÓS, Joaquim; i altres (1999). L’església de Sant Basili. Roses, Alt Empordà. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Núm. 32
- PONS I BRUN, Enriqueta, (1982) Roca Plana de Sant Tomás o puig Alt, Roses, Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1982, pàg. 195.
- PALOL, Pere DE. 1965. “Rosas, de la Antigüedad a la Edad Media” a Revista de Gerona, nº 31
- RAHOLA SASTRE, J. 1964. “Cadaqués antiguo –Rodalía” a Canigó. Setembre.
