|
|
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) |
Línia 7: |
Línia 7: |
| Diverses fonts orals<ref>Bàsicament, [[Josep Romañach Barceló]] i [[Vicens Juanola Viñas]]</ref> situen a Joan Pujol en l'òrbita del republicanisme, tanmateix no se sap ben bé la formació política, que bé podria ser el partit radical de l'Alexandre Lerroux o bé el Partit Catalanista Republicà. Inicià la seva participació al consistori amb la proclamació de la Segona República. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: | | Diverses fonts orals<ref>Bàsicament, [[Josep Romañach Barceló]] i [[Vicens Juanola Viñas]]</ref> situen a Joan Pujol en l'òrbita del republicanisme, tanmateix no se sap ben bé la formació política, que bé podria ser el partit radical de l'Alexandre Lerroux o bé el Partit Catalanista Republicà. Inicià la seva participació al consistori amb la proclamació de la Segona República. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: |
| | | |
− | <blockquote><poem> De bon començament, integrà la Junta Provisional Local, com a president provisional, que ocupà l'Ajuntament el 15/4/1931 –fins al 17/4/1931-. Fou 1r tinent d´alcalde (17/4/1931-5/6/1931) en el primer Ajuntament republicà, abans de les eleccions del 31/5/1931, en què passà a ésser regidor 1r (5/6/1931-19/9/1932). Immediatament, fou nomenat membre de la Comissió d´Investigació de la documentació i dels acords de l´anterior dictadura (6/6/1931). El vaivé polític causat per la manca de majories estables i clares el col•locà com a alcalde entre el 19/9/1932 <ref> Provisional fins que en la sessió del 8/10/1932, en tercera votació, és nomenat definitivament.</ref> i el 19/12/1932, data en què presentà la dimissió, que li fou acceptada. Acabà la legislatura, i la seva presència en l´Ajuntament de Roses, com a regidor 1r (2/1/1933-1/2/1934). <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 47 i 48 </ref> </poem></blockquote> | + | <blockquote><poem> De bon començament, integrà la Junta Provisional Local, com a president provisional, que ocupà l'Ajuntament el 15/4/1931 –fins al 17/4/1931-. Fou 1r tinent d´alcalde (17/4/1931-5/6/1931) en el primer Ajuntament republicà, abans de les eleccions del 31/5/1931, en què passà a ésser regidor 1r (5/6/1931-19/9/1932). Immediatament, fou nomenat membre de la Comissió d'Investigació de la documentació i dels acords de l'anterior dictadura (6/6/1931). El vaivé polític causat per la manca de majories estables i clares el col·locà com a alcalde entre el 19/9/1932 <ref>Provisional fins que en la sessió del 8/10/1932, en tercera votació, és nomenat definitivament.</ref> i el 19/12/1932, data en què presentà la dimissió, que li fou acceptada. Acabà la legislatura, i la seva presència en l'Ajuntament de Roses, com a regidor 1r (2/1/1933-1/2/1934). <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 47 i 48 </ref> </poem></blockquote> |
| | | |
− | Durant la [[Guerra Civil]] s'hagué d'amagar més d'una vegada al [[mas Marés]]. | + | Durant la [[Guerra Civil]] s'hagué d'amagar més d'una vegada al [[Mas Marès]]. |
| | | |
| Morí a Roses el 15 de març de 1946. | | Morí a Roses el 15 de març de 1946. |
Revisió de 08:48, 30 set 2014
Joan Pujol Denclar va néixer a Roses el 19 de desembre de 1881. Fill de Narcís Pujol Gelabert(Roses, 1856) i Pilar Denclar Mainegre (Roses 1860), era anomenat com el de Cal Boucher. Els seus avis paterns eren Pau Pujol i Teresa Gelabert, de Roses i els matern Joan Denclar i Dolors Mainegre, natural de Vilajuïga. Es casà a Roses amb la rosinca Teresa Mallol Vicens (1882) i va tenir dos fills: en Narcís (1908) i en Joan (1913).
A nivell professional fou comerciant i entre els negocis que desenvolupà s'hi troba el comerç amb Barcelona i Gènova de productes com els salaons (sardines, anxova, arengades), l'oli, el vi i la mel.
Diverses fonts orals[1] situen a Joan Pujol en l'òrbita del republicanisme, tanmateix no se sap ben bé la formació política, que bé podria ser el partit radical de l'Alexandre Lerroux o bé el Partit Catalanista Republicà. Inicià la seva participació al consistori amb la proclamació de la Segona República. Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:
De bon començament, integrà la Junta Provisional Local, com a president provisional, que ocupà l'Ajuntament el 15/4/1931 –fins al 17/4/1931-. Fou 1r tinent d´alcalde (17/4/1931-5/6/1931) en el primer Ajuntament republicà, abans de les eleccions del 31/5/1931, en què passà a ésser regidor 1r (5/6/1931-19/9/1932). Immediatament, fou nomenat membre de la Comissió d'Investigació de la documentació i dels acords de l'anterior dictadura (6/6/1931). El vaivé polític causat per la manca de majories estables i clares el col·locà com a alcalde entre el 19/9/1932 [2] i el 19/12/1932, data en què presentà la dimissió, que li fou acceptada. Acabà la legislatura, i la seva presència en l'Ajuntament de Roses, com a regidor 1r (2/1/1933-1/2/1934). [3]
Durant la Guerra Civil s'hagué d'amagar més d'una vegada al Mas Marès.
Morí a Roses el 15 de març de 1946.
- ↑ Bàsicament, Josep Romañach Barceló i Vicens Juanola Viñas
- ↑ Provisional fins que en la sessió del 8/10/1932, en tercera votació, és nomenat definitivament.
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 47 i 48
- Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit