Mostra la font per a Ramón Gabás Zueras

[[Imatge: Ramon-Gabas-Zueras.jpg|350px|thumb|dreta| Ramón Gabás / Autora: Judith Ijsselstein]] 

<blockquote> <poem> Durant més de catorze anys, en Ramón '''va ser el conductor de la famosa [[guagua de Viñoles]]''' que feia el recorregut per les diferents urbanitzacions. El que més li agrada de Roses és l'[[Almadrava]] i [[Canyelles Petites]], fins i tot ara, després de tants anys portant mecànicament turistes i treballadors a les platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. 

En Ramón va néixer l’any 1924 a Plan, un petit poble de la vall de Gistau, a la província d'Osca, on el seu pare, que era carabiner, estava destinat; després van anar a Bielsa, entre altres pobles. Eren sis germans i va anar a l'escola fins al 1936. De la Guerra, recorda com els milicians anaven a buscar els mossens al poble. Després. Cap al 1938, en Ramón explica que durant la retirada, va haver d'incorporar-se a l'exèrcit amb catorze anys, perquè van mobilitzar la gent des dels catorze anys fins als quaranta. Va anar a l'anomenat Cuerpo Tren, on feien tasques de logística. Un dia, durant un servei en què havia de portar ferits a la frontera, va aprofitar per passar a la part francesa i unir-se a un grup; recorda que hi havia molta gent que marxava. Van passar la frontera i, després, van anar en tren fins a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a casa dels seus pares. 

Va començar a treballar d'aprenent a una fusteria, però als dinou anys va ingressar a la Guàrdia Civil, on va estar fins als 50 anys. Durant aquell temps, va estar a Madrid i a Badajoz, a la frontera portuguesa, on s'encarregaven de controlar el contraban, i, el 1953, va anar a la frontera entre Andorra i França. Recorda que mai no havia passat tanta fred, a vegades nevava fins a vuit dies seguits. Finalment, '''va venir a Roses el 1958'''. Es va casar i van tenir dos fills: un noi i una noia. 
A Roses va fer de xofer per al capità de la companyia; '''recorda que tot eren camps i vinyes, de carrers, només hi havia el carrer Major (Pi i Sunyer) i el carrer Trinitat'''. També recorda que a les muralles vivien moltes famílies, com els Heredia, els Funes, l'Alejo i també la famosa Fina.

Després de deixar el cos de la Guàrdia Civil, va estar uns anys de motorista a una barca, amb en Rateta. Finalment, va començar a treballar com a xofer per a l'empresa Viñolas; recorda especialment els estius, quan portava la guagua a Santa Margarida, al Puig Rom i a l'Almadrava. 

Sempre li ha agradat anar al camp i a la mar, per això, '''quan es va jubilar, es va comprar un bot petit i anava a pescar calamar'''. També es cuidava d'un hort a la zona dels aiguamolls de Palau, on anava cada dia. Ara fa un temps que ho ha deixat perquè no pot conduir, tot i que en conserva encara el permís i el seu Renault Clio. Acabem l'entrevista parlant de cotxes i de motors i confessa que '''el millor cotxe que ha tingut ha estat el Renault 4L perquè era molt còmode, mai no tenia cap avaria i no gastava gens.''' <ref>"La gent gran de Roses III (1923/1927)". Ajuntament de Roses. Novembre del 2013. p.46 </ref></poem></blockquote>


==Notes==
<references/>


[[Categoria: Segle XX]]
[[Categoria: La guerra]]
[[Categoria: El turisme]]
[[Categoria: Serveis i professions liberals]]
[[Categoria: Històries personals]]
[[Categoria: Rosinques i rosincs]]