Resultats de la cerca

...gov2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]] [[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]

[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR ...del pati d'armes de la fortificació renaixentista. Coincideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estig

[[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]] ...odhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'

[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

...Capellans Tercer - el 14 de setembre de 1866. Era fill de Pere Palmerola i de Magdalena Trulls. ...entre d'altres ciutats, morí al poble que el veié néixer el 31 de gener de 1931.

...e Turró treballant en la decoració de la [[Font d'en Xameques|font de la plaça Sant Pere]], ca. 1972./ AMR. Fons Maria Teresa i Ramon Caselles. Autor: Des ...futbol d'en “Xameca” / AMR. Autor: Francesc Guillamet. Fons Ajuntament de Roses]]

...uí''' el carnaval''' és diferent i especial. Es considera la festa major de l’hivern, o la veritable festa major i ara ja s’hi dediquen dos dies fe ...a vegada en l’ordre establert del món, en la submissió i la seriositat de la quaresma''.<ref>Darnton, R., ''The Great Cat Massacre and other Episodes

[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...p Ventura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardaní

...arrer sant Isidre]]. Aquesta estructura hidràulica va ser feta pels volts de l'any 1972 per [[Jaume Turró]], un pintor i artista local anomenat popular ...ínies d’un sol color que formen diverses formes geomètriques. La forma de la font és troncopiramidal, és a dir, sobre una base quadrada hi ha un co

[[Imatge:100 2071.jpg|350px|thumb|dreta|Església parroquial de Santa Maria de Roses]] ...de Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta.

...]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]] ...e l’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historic

[[Imatge:C_mallol.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Mallol]] [[Imatge: Panaderia_marina.jpg|350px|thumb|dreta|L'actual plaça Catalunya amb la casa Mallol en construcció / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonoller

[[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]] ...casa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...a finals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral.

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] [[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]]

...o.JPG|350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]] [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR ...naldins.JPG|350px|thumb|dreta|Pilars que soportaven el sostre de l'edifici de l'arsenal]]

...]] arribaren el 7 de novembre de 1808) i que conclou al 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder. ...al. Després de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de Rússia, Napoleó va decidir atacar els ports portuguesos.

...art del sistema de lectura pública de la Generalitat de Catalunya. El nom de la biblioteca homenatja a l'historiador i professor [[Jaume Vicens Vives]], [[Fitxer:bibliotecaentrada.jpg|350px|thumb|dreta|Entrada de la biblioteca]]

...doxalment, sobrevisqué a aquesta guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal tenir en compte que aquest cos armat català ...i que aquestes partides armades foren formalment dissoltes a començaments de 1641, reaparegueren amb posterioritat en nombrosos episodis bèl·lics (com

[[Fitxer:setgeciutadella2.jpg|350px|thumb|dreta|Setge de 1693]] ...uardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia auspiciada pels francesos.

...ach''' està situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment com [[carrer de Davant]] o Major. ...osteriorment es va anomenar casa Romanyach). Aquest està situat al costat de [[Ca l'Esparter]], [[Cal Baster]] ( la farmàcia). Més enllà hi havia [[C

[[Imatge:JUAPA.jpg|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça. ca. 1890. Joan Reixach Coral.]] [[Imatge:Meponeshperro.jpg|350px|thumb|dreta|Acte de la Festa Major cap a 1900. Benet Fonolleras Brunet.]]

...Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Municipal de Roses]]. ...a, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos".

Els hotels han estat presents a Roses des de fa molts anys. Els primers però són els següents: ...quest indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural.

...a i d'Espanya en la categoria de 125.c.c l'any 2010. És una ferma promesa de l'esport del motociclisme. ...e 70cc amb motocicletes "metrakit". El 2007 va ser el Campió de Catalunya de 125cc (anomenat PreGP125), repetint l'èxit el 2008. Aquell any va guanyar

...ció que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

[[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]] ...s s'ha considerat la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la Riera, se sap que es fa referència a aquesta.

[[Imatge:29129664.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del port de Roses, per Enric Brunet]] ...quer té una importància històrica en la vida econòmica de la població de Roses.

[[Imatge:vaixellantic.jpg|350px|thumb|dreta|Pesca de fa 20 anys.]] [[Imatge:ROS-42-0050.jpg|350px|thumb|dreta|Escena de pesca/ Fons família Boix i Flaquer.]]

...a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb ...monis orals coetanis de l'època coincideixen a afirmar que Marcó fou una de les claus polítiques per entendre la [[Segona república]] a Roses. Home d

...ardi_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]] [[Imatge:Estatua.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de l'estàtua del gravat de Tudurí /AMR]]

...alde de Roses i el segon diputat a Corts. Es casà a Girona el 2 de febrer de 1888 amb Antònia Mateu Matas i tingué 6 fills: Trinitat, [[Alfons Llorens ...comerciants atès que ja el seu avi i el seu pare es dedicaven al comerç de cabotatge i oceànic, sobretot amb Cuba. Fou un dels més importants comerc

...ria_marina.jpg|350px|thumb|dreta|La ''Panadería de la Marina'' a principi de segle / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonolleras]] ...barques Gardella i la senyora Teresa dels Bous/ AMR. Fons de la Panadería de Marina]]

...celona, la conselleria de finances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer ...ny 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.

[[Imatge:Casa pererahola.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] [[Imatge:Casa pererahola verge.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la Verge dins una fornícula decorada]]

[[Imatge: Josep_Maria_de_Sagarra.JPG|350px|thumb|dreta|Bust de Josep Maria de Sagarra a l'Institut del Teatre /Autor: Kippelboy]] ...Josep Maria de Sagarra dibuixat per Ricard Canals /Centre de Documentació de les Arts Escèniques]]

...> <poem> Avui dia, per tenir aigua corrent només hem d’obrir l’aixeta de casa, però a Roses, quan la Teresa era jove, no totes les cases en tenien. ...s a l’Enxanxe, recorda que encara havien de rentar la roba amb l’aigua de la font.

'''Àngel Burgas Trèmols''' (Figueres, 8 d'agost de 1965), és un escriptor empordanés. ...mare, Carme Trèmols, professora de dansa. És el primer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.

...ts. Ara, més de seixanta anys després, continuen estant l’un al costat de l’altra. Però la seva vida no sempre ha estat fàcil. Els pares de la Maria eren de Roses, però ella '''va néixer a l’Argentina''' l'any 1918, on tenien un

[[Imatge:Agermanament1.jpg|350px|thumb|dreta|Acte central de l'agermanament de Rodes i Roses l'any 2000/AMR]] ...rmanament2.jpg|350px|thumb|dreta|Actuació del cor a la cerimònia oficial de signatura /AMR]]

...ien la processó pel poble”. També de ben petita anava a la [[plaça de Catalunya]] a jugar amb les seves amigues, i quan va ser més gran a mirar les sardan ...ntinuar com a botiga de comestibles, però la feina de sastre es va deixar de fer.

...ust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] ...48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]]

...per això, ens podria explicar tantes anècdotes que farien les delícies de qualsevol sociòleg. ...la de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...n tresor del passat que ens continua parlant de la Roses de fa molts anys, de la seva història i del seu misteri. ...fins al 1957. El mas, propietat del senyor [[Joan Martí Fuster]], advocat de Barcelona.

...#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Canguero.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de can Guero]] ...nalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5.

...[[#FR|FR]]</div>[[Imatge:casaneus.jpg|350px|thumb|dreta|Façana principal de la casa Neus ]] ...[Casa Escofet|Escofet]] i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.

...ar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ...a l'est de la riera Ginjolers, i el barri de Roses, sobre la zona del Bol de la Somera, emplaçat entre l'esmentada riera i la Ciutadella.

...aume Seseras, un treballador natural de Viladamat, i Maria Teresa Vergés, de Roses, fou un enginyer rosinc establert a Barcelona. ...s i tot, d'habitatges. A nivell local, cal destacar el projecte de tramvia de Figueres a Roses (1873) i la portada d'aigües potables.

...1856 - Roses, 30 de setembre de 1923), fou un destacat propietari, capità de vaixell i important consignatari marítim local. ...([[Cadaqués]]). Es casà amb [[Antònia Brunet Prades]] ([[Barcelona]]), de qui tingué una filla, Anna. Una vegada vidu, es tornà a casar amb [[Rosar