Resultats de la cerca

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...cació també se'n van fer ressò. Aquí transcrivim l'article del diari ''la vanguardia'', de l'edició del diumenge 16 de juny de 1935, titulat ''otro

...així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i ...r colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

...part de la segona el peix es subhastava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Ro ...de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...ents del litoral de Roses i de les principals zones de pesca al voltant de la península del [[Cap de Creus]] i del [[Golf de Lleó]]. ...ns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona.

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

...itat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de lla * La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)

[[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

...[Clara Ballesta Espelt]] (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Categoria:Al mar]] de la història ja que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo

...st indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural. ...tel Marina es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.

[[Imatge:Roses PRdalt.JPG|350px|thumb|dreta|Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom]] ...arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.

[[Categoria: el medi marí]] ...rans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva vida amagant-se i poden créixer fins a un metre de llarg.

...ructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]]. ...dial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, me

...inació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

...e Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat, per terra, de la resta de l'Empordà, fins a finals del segle XIX. En el segle XX va començ ...loxera]] a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És on les persones majors es coneixen entre elles, comparteixen ...participa en diversos actes de les festes del [[Carnaval|Carnestoltes]] de la nostra vila. S'organitzen: campionats de parxís, petanca, mini-golf i fins

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]

La [[Costa Brava]] disposa d'una àmplia oferta d'activitats per a tot tipus d ...ersones), classes individuals (1 o 2 pers.) i classes mensuals (1 vegada a la setmana).

...gudes i emblemàtiques de Catalunya, tan per la seva biodiversitat com per la bona conservació del que en queda. L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’

[[Categoria:Al mar]] ...La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures originals es diferencien d’aquestes actua

[[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]

[[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]] ...Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]

...l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció: casa de colònies i després restaurant. Actualment fa la funció de restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveniments c

...ETA va cometre un atemptat a Roses''' fent explotar un cotxe que va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer polici ==17 de març==

[[Imatge:Sastre1.JPG|350px|thumb|dreta|Masia de la Torre del Sastre]] ...ra de Roses a [[Montjoi]], a l'altura del km 4. La masia està formada per la casa i una torre de defensa de planta circular. És dels segles XVI - XVII.

...les Bosch de la Trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Retrat de Carles Bosch de la Trinxeria]] [[Imatge: Records trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Portada de la reedició de "Records d'un excursionista]]

[[Imatge: Festa grega.jpg|350px|thumb|dreta|Arribada del vaixell a la pedrera nova/AMR]] ...assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.

...idació de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...i_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]] ...les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per en

...segle XX. La seva obra ofereix, principalment, una determinada visió de la societat del seu temps. ...de les postes de sol. Potser per això l'escriptor té dedicat un carrer a la part baixa del [[Puig Rom]], un dels millors llocs per captar les postes de

[[Imatge: Fotograma.jpeg|350px|thumb|dreta| Frame de la pel•lícula promocional que Tomàs Mallol fa de Roses]] ...apassionat del cinema però sobretot va ser conegut per ser l'artífex de la col·lecció de tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actual

...ries]] fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'[[Empordà]]. ...el corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

...e: Projecte_ferrocarril1900.jpg|350px|thumb|dreta| Portada del projecte de la línia de Ferrocarril Figueres-Roses /AMR]] ...on s'aprecia la ubicació de l'estació a l'entrada de Roses, al solar de la [[Ciutadella]]/AMR]]

...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...''' va ser construïda per l’arquitecte [[Joan Marés i Marés]] seguint la moda de l'època, en aquest cas d'estil neoclàssic. Estava situada a l'act

...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...lleja detall.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del coronament de la façana amb la data de construcció]]

....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] [[Imatge:Casa pererahola verge.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la Verge dins una fornícula decorada]]