La vila (s.XI-XVII)

Vista general de la vila medieval

Excavacions a la zona medieval el 2008

Carrer de la Creu, a la ciutat medieval

La fundació de la vila se situa al segle XI, a ponent del monestir benedictí. El primer nucli tenia unes 6 ha d’extensió, que es varen triplicar amb l’expansió demogràfica del XIII. La seva evolució va quedar truncada amb la construcció de la Ciutadella. Els setges militars dels segle XVII i XVIII varen provocar el seu progressiu despoblament.

Es tracta de la zona ocupada per l'antic poble de Roses. Amb aquesta denominació s'entén l'àrea que en principi estava delimitada per les muralles medievals, és a dir, el nucli urbà que té el seu origen en època medieval però que perdura fins a època moderna. Inclou tant la part intramurs com el barri que s'estenia davant de la façana de mar del recinte emmurallat.

Les excavacions arqueològiques han posat al descobert dues zones del casc urbà. L’àrea més extensa permet veure una part dels carrers empedrats de la Creu, de l’Hospital i d’en Ganyut així com les restes de les edificacions que configuraven aquest barri. Entre les parets s’observen pous, bases de llars de foc, dipòsits, canalitzacions, forns, i altres elements construïts. A migdia s'ha posat al descobert l'inici del carrer Major i un edifici format per tres àmbits: una cuina, una estança pavimentada amb rajoles i una altra, més grossa amb lloses de pissarra. Aquesta casa està construïda en part sobre la muralla medieval.

Les restes arquitectòniques presenten un aspecte d'arrasament uniforme; les parets es conserven amb uns 80 cm màxims d'alçada. Són visibles nombroses obertures d'accés als edificis, algunes de les quals fins i tot conserven elements metàl·lics de les portes, que permeten identificar diferents unitats d'hàbitat. Les cases solen tenir dues o tres estances. La majoria devien ser cases de planta baixa i pis, encara que només en determinats casos s'ha conservat la part inferior de l'escala.

Sovint, d'acord amb l'ús de l'espai, les estances tenien paviments de rajoles, de terra trepitjada o de lloses de pissarra. Els paraments interiors de les parets podien anar enlluïts amb morter. A l'interior dels edificis han estat localitzats pous, dipòsits, canalitzacions, llars de foc, forns, etc. Els carrers conserven en molt bon estat els paviments fets amb petites pedres disposades de cantell. L'empedrat presenta una superfície a dos vessants que desemboquen al centre del vial, marcat per un eix central fet amb pedres de mides més grosses.

Aquesta zona mostra l'evolució urbanística i social del nucli ocupacional antic de Roses, des de l'època medieval, passant pels efectes de la construcció de la Ciutadella fins a l'abandonament i reubicació en un altre lloc.

Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

• UTM: X= 514200 Y= 4679650
• GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
• Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

Mapa[modifica]

Bibliografia[modifica]

• D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33.
• D.a. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
• Díaz Romanyach, C. (1994) - "La vila fortificada de Roses al segle XVI", Programa de Festa Major, Roses.
• Palou, H. (1994) - "Els orígens urbanístics de la vila de Roses", Programa de Festa Major, Roses.
• Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona