El corall blanc o corall fred és un tipus de corall molt rar a la Mediterrània, que es troba a gran profunditat. El juliol de 2006, el vaixell oceanogràfic del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), García del Cid, va descobrir un banc de corall blanc del tipus Lophelia pertusa, de 100 metres d'extensió, al fons marí del Cap de Creus[1]. Aquest corall es donava pràcticament per extingit al Mediterrani, ja que fins ara només s'havia detectat al sud d'Itàlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Mediterrani i, segons els científics, podria tenir un milió d'anys de vida.
En aquella investigació, segons va comentar el passat juliol Josep Maria Gili, també es van descobrir dues espècies de coralls blancs de profunditat "estranys" en el Mediterrani: el Dendropylia cornigera i la Madrepora oculata. En la investigació també hi va prendre part la biòloga de l´entitat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.
La importància dels coralls es considera fonamental pel congost del cap de Creus perquè són bioconstructors fonamentals en aquest sistema submarí, oferint estructures tridimensionals que constitueixen el refugi d´espècies, algunes de gran interès comercial com la llagosta, la gamba, el pop o el congre. Les larves dels peixos i crustacis creixen i s´alimenten sobre les branques del corall blanc, lluny del sediment del fons marí i on fàcilment aconsegueixen aliment directament de la columna de l´aigua. [2]
El corall blanc descobert al Cap de Creus és a uns 300 metres de profunditat i està força malmès, segons els científics, a causa de la gran quantitat de cables que hi ha al fons marí, procedents de la pesca.
Després de les primeres immersions a les profunditats del Cap de Creus els investigadors del CSIC han pogut determinar que els boscos de corall blanc del canó estan força malmesos. Aquest fet està provocat per les restes de cablejat que s´utilitza en les tècniques de pesca per palangre i que resten en el fons marí.
(L'investigador) Gili es va mostrar sorprès per la gran quantitat de cables acumulats en el fons marí i assegurava que els està resultant extremadament perillós fer les immersions programades amb el submarí pel perill que això comporta. «Cada immersió és un patir i ho fem perquè volem, però no estem tranquils fins que pugem a la supefície», apuntava el científic del CSIC. En aquest sentit Gili assegurava que és «impossible» portar a terme una neteja del fons marí per tal d´alliberar el canó de les restes de palangre, ja que es tracten de profunditats al voltant dels 400 metres i que, a més, resultaria extremadament car. «En aquest cas la sol·lució passaria per fer una major protecció, no cal prohibir la pesca però si que s´hauria de reduir molt a les zones on encara hi queda corall», va argumentar.[3]
Els científics reiteren que només augmentant la protecció de la zona es podrien recuperar els coralls blancs, que tot i així necessitarien dècades per fer-ho. A més, aquests coralls són especialment sensibles al canvi climàtic que, segons els científics, pot tenir greus conseqüències per a totes les colònies de corall del cap de Creus, fins arribar a la seva desaparició.
Notes
- ↑ DEEP CORAL. Juliol 2006
- ↑ Detecten al cap de Creus bancs de corall que podrien tenir un milió d´anys de vida. "Diari de Girona" (08/06/07)
- ↑ Investigadors del CSIC apunten que el corall blanc del Cap de Creus està força malmès. "Diari de Girona" (13/09/07)
Enllaços externs
