Sergi Arola Martínez i els postres Alt-Empordanesos

Sergi Arola Martínez (3 d’abril de 1968 a Barcelona) és un cuiner español conegut per haver estat alumne de famosos cuiners.

Trajectòria

La seva vocació a la cuina va començar des de que era petit, ja que era un noi maniàtic i amb gustos delicats i no menjava gairebé res excepte el que ell mateix es cuinava. El fa sentir a gust expresar els seus sentiments, la seva creativitat i les seves vivençes a partir de la gastronomia, i quan és al seu restaurant es sent i fa sentir als seus clients com si fóssin a casa seva. Va començar a la seva majoria d’edat dedicant-se a la cuina treballant en diverssos restaurants, dels quals els més destacats han van estar “El Bulli”, a Roses, amb Ferràn Adrià, i “Pierre Gagnaire”, a París. Actualment, a part del seu restaurant a Madrid “Sergi Arola” el qual dirigeix la seva esposa Sara Fort, té restaurants a Sao Paulo, Santiago de Chile, Lisboa i Barcelona, amb tres projectes nous a París, Bombaii i Suissa prevists per obrir l’any que ve. Té dos restaurants més informals a Madrid i a Roses anomenats “Vi Cool”, i també es dedica a asessorar diversses empreses.

Postres

Entre la infinita llista de postres que ha elaborat, alguns de típics i més coneguts i d'altres relativament nous, podem destacar-hi un postre de xocolata blanca que decideix dedicar-li a la seva filla gran, Carla. A la hora de realitzar un plat d'aquest tipus li agrada la senzillesa però la perfecció al inventar i fer-los.

Postres que ha fet

Dins de la llista esmentada anteriorment serien una gran varietat en soufles, o una “Tatin” clàssica de poma que sembla tenir molt èxit.

Postres típics renovats

El que fa per fabricar-ne de nous, és gafar com a referència alguns postres tradicionals i transformar-los amb una visió de cuina contemporània, intentant baixar el sucre i les grasses saturades per fer els postres més lleugers i nutritius.

Postres Alt Empordà

En primer lloc la gastronomia típica Empordanesa rep influencia marítima, de zones de muntanya i de secà. Per això els ingredients principals son el peix, el porc, les aus, i les verdures, que s'obtenen de les diverses fonts econòmiques proveïdores d'aliments que es duen a terme a la comarca. Dins la gastronomia catalana, hi trobaríem els postres típics; com seria la crema Catalana (cremada o de Sant Josep), els bunyols, les neules, els panellets, els carquinyolis, els taps, les flaones, els pets de monja i el mató, entre molts d'altres. Partint dels postres Catalans, especificant els de l'Alt Empordà, n'hi trobariem tres dels esmentats anteriorment, com serien els bunyols de l'Empordà, les flaones de Figueres i els taps de Cadaqués.

Bunyols de l'Empordà

L'origen dels bunyols o brunyols és àrab, encara que a Catalunya són típics de divendres sant, per Setmana Santa. Aquests dolços Empordanesos són unes boles fetes amb una massa, que s'obté a partir de barrejar farina, ous, llevat, llet i matafaluga entre d'altres, es fregeixen i s'ensucren.

Flaones de Figueres

Les flaones es fan des de l'Edat Mitjana, són uns pastissos amb forma de mitja lluna farcits de crema. Els ingredients principals de les flaones són: farina, sucre, llet, ous, llimona i canyella.

Taps de Cadaqués

Són uns pastissos amb la forma i les dimensions de un tap de cava. El Tap és de pa de pessic, sucat amb un almívar i ensucrat amb sucre llustre. Els ingredients principals amb els quals es preparen aquests postres serien, farina, ous i sucre. I la presentació típica dels taps serien flamejats amb rom.

Taps Cadaqués

Origens

Aquests dolços són originaris del segle XVIII a Cadaqués, i des de llavors sols es poden adquirir a les pastisseries del poble d'ón en són originaris.

Recepta

Per elaborar els taps de Cadaqués cal muntar les clares a punt de neu amb 100 grams de sucre. Tot seguit barrejar els rovells amb 150 grams de sucre més, i afegir-hi una mica d’aigua. Després, afegir-hi farina i per últim les clares muntades, lentament. Seguidament omplir els motlles de forma cilíndrica deixant una mica per arribar a dalt, posar-los a coure als forn a uns 180º. Elaborar un almívar, i quan els taps s’hagin refredat els taps banyar-los a l'almívar. Finalment, quan aquests s'han refredat, se'ls han d'ensucrar amb sucre llustre.