Serra de Rodes

[[Imatge:|350px|thumb|dreta|Serra de Rodes vista desde Palau-Saverdera]]

Petita intro

Fauna i flora

Flora

Antigament, la serra Verdera era densament arbrada i amb vegetació molt abundant. Però amb l'explotació dels vessants de muntanya, amb l'extenció de la vinya i l'olivera i els reinterants incendis han provocat un procés de desforestació; avui predomina un espès matollar format per: Bruc: bruc boal(Erica arborea) i bruc d'escombres(Erica scoparia), Ginesta(Spartium junceum), Estepa negra(Citus monspeliensis), Argelaga(Calicotome spinosa), Argelaga negra(Coronilla juncea), Gatosa(Ulex parviflorus), Romaní(Rosmarinus officinalis), Farigola(Tymus vulgaris), Caps d'ase(Lavandula stoechas), Galzeran(Ruscus aculeatus)... Arbres: Pi blanc(Pinus halepensis), Pi pinyer(Pinus pinea), Alzina(Quercus ilex), Alzina surera(Quercus suber), Olivera(Olea europaea)... Podem trobar Castanyers(Castanea sativa) aprop de les rieres. Dintre de la serra de rodes trobem una gran diversitat de flora. Antigament, la era densamente arbrada i amb vegetación molt abundant, però l’explotació dels vessants de les muntanyes, amb l’extensió de la vinya i l’olivera, i els reiterats incendis han provocat un procès de desforestació.Avui, trobem un matollar, el qual està format principalment per: bruc boal (Erica arborea),bruc d’escombres(Erica scoparia), ginesta ( Spartium junceum), gatosa ( Ulex parviflorus), farigola (Tymus vulgaris), romaní (Rosmarinus officinalis), caps d’ase (Lavandula stoechas), Estepa negra(Citus monspeliensis), Argelaga(Calicotome spinosa), Argelaga negra(Coronilla juncea Galzeran(Ruscus aculeatus)... Molts dels quals són epinosos i formen un mur de matollar impenetrables. Trobem també arbres, com la olivera, el castanyer ( sempre al cantó de rierols), el pi blanc, el negre, l’alzina, la surera,... També trobem flors, com les orquídies, de les quals hi ha forza varietat. En els punts més secs podem veure figueres de moro i atzavares.

Fauna

A la serra de rodes trobem una gran biodiversitat animal, donat que trobem força varietat d’espais com matollars, passant per petits boscos caducifolis, fins a alzinars. Dintre dels invertebrats, trobem molta varietat: vespes i abelles als matollars, les darreres de les quals senten predilecció pèl romaní. Gràcies a això, es practica la apicultura a diversos punts de la serra. Trobem també diversos tipus de papallones, com ... Les aranyes són freqüents, com l’aranya tigre, la qual és força gran i fa unes teranyines considerables.

Municipis

Vilajuïga

Vilajuïga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. Situat en la plana de l'Empordà, entre les serres de Rodes i la Blanca. Als conreus dels camps cal destacar la vinya, matèria primera per a l'elaboració del vi a les cooperatives vinícoles, sota la denominació d'Origen Empordà. També és important l'explotació del jaciment d'aigües minerals, declarades d'utilitat pública l'any 1904. De gran valor històric són els grups de dolmens megalítics que hi ha al terme municipal. Vilajuïga va pertànyer al comtat d'Empúries i va ser possessió delmonestir de Sant Pere de Rodes al segle X. Sobre un cim a prop de la població hi ha el castell de Quermançó, documentat l'any 1078, al testament del comte d'Empúries Ponç I. El segle XV el castell va estar ocupat per les tropes de Joan II.

La Selva de Mar

La Selva de Mar és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la provincia de Girona, situat en l¡interior de la penínusla formada pel cap de Creus. Pel seu terme municipal transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins desembocar en el mar, a pocs kilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 va independitzar-se del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III. Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble. Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser sustent primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva. Al segle XIX l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil•loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament. Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.

Palau-saverdera

Palau-saverdera és un municipi situat entre Roses i Pau. El seu terme arriba a la serra de Rodes, amb el cim de Verdera(670 m) que és el punt més alt, amb una altra zona del terme que correspon on hi havia l'antic estany de Castelló d'Empúries, que amb la dessecació s'ha convertit en terreny de conreu. Hi ha una part que pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Agricultura de secà, amb cereals, oliveres i vinyes. La seva referència més antiga és de l'any 882. Va pertànyer al comtat d'Empúries. El gentilici és Palauenc, palauenca.

Pau

Pau és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. S'estén al costat de la conca del riu Muga, pels vessants meridionals de la serra de Rodes. La part més accidentada s'inclou dins del Parc Natural del Cap de Creus. La part més plana pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Els cultius són d'oliveres i de vinya. És dins de la zona vitivinícola de l'Empordà. Els monuments megalítics que es conserven en la zona dolmètica de la serra de Rodes demostren que la seva història es remunta a molts milers d'anys enrere. El terme va pertànyer al monestir de Sant Pere de Rodes, durant l'edat mitjana.

História

Esglèsies, ermites i castells

Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes és un antic monestir benedictí, situat a la muntanya de Verdera, a uns 520 metres sobre el nivell del mar.A prop d'ell es troben dos monuments més: Al capdemunt de la muntanya hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera i a un quilòmetre al nord del monestir hi ha l'esglèsia preromànica de Santa Creu de Rodes, envoltades per les ruïnes del poble del mateix nom. Els orígens de Sant Pere de Rodes es perden en el temps i les llegendes. L'inici de l'esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan el noble Tasi i el comte Gausfred d'Empuries s'interessaren pel monestir. Entre els segles X i XI es construí l'església que avui contemplem, i també sinicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. En els segles XII i XIII era un dels centres de poder espiritual, polític i econòmic més importants. Els primers indicis de decadència els trobem al segle XIV, generats per varies causes, una d'elles son una sèrie de conflictes bèl·lics i epidèmies. A més es tracta d'una època en el que el sistema feudal començà a entrar en crisi.

Als segles XVII i XVIII va ser un moment de recuperació econòmica gràcies a l'expansió del cultiu de la vinya a Catalunya. De totes maneres l'abadia seguí patin atacs de tropes franceses i bandolers. Per aquest motiu al 1798 els monjos van abandonar el monestir i es van instal·lar a Vilasacra. Al 1818 es van traslladar de nou i van anar a Figueres. Poc després s'extinguí la comunitat de monjos benedictins de Sant Pere de Rodes. Al llarg dels segles XIX i XX el monestir va patir un procés d'enruinament progressiu i una etapa d'intensa espoliació. Al 1930 s'iniciaren les primeres obres de restauració de l'edifici quan es va declarar com a Monument Historicoartístic Nacional. Durant al 1989-1999 s'hi van dur a terme excavacions arqueològiques i restauracions. A partir de llavors, el monestir de Sant Pere de Rodes s'ha convertit en un dels monuments més visitats de Catalunya.

Sant Onofre

Encimbellada en un dels vessants de la serra de Verdera, s'hi pot accedir des d'un camí estret que surt del poble de Palau-Saverdera, o bé per una pista forestal que parteix del mas Ventós, des de la carretera de Sant Pere de Roda. Està documentada des de l'any 1362 però l'edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar d'espadanya. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig.

Castell de St.Salvador

Castell de Quermançó