Monestir de Santa Maria de RosesDe RosespediaRevisió de 14:45, 25 maig 2009; 217.125.232.216 (Discussió) El monestir romànic bendictí de Santa Maria de Roses fou consagrat cap a l’any 1060/1061. HistòriaEn el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila. La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana. El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X. El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu. La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense. En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions L'església de Santa MariaEl monestir de santa Maria de Roses té el seu origen en una església pròpia de la qual, amb anterioritat a l’any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló va fer donació al monestir de Sant Pere de Rodes. Les esglésies pròpies eren aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis amb la condició de dotar-los conveniement per al culte, però deslligades, en part, del poder eclesiàstic. Pocs anys després de la seva construcció, el 948, Santa Maria de Roses ja no apareix com a possessió de Sant Pere.
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada. En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós. A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir.
Notes
|
