Agrupació Esportiva Roses

Història d' un equip de futbol l 'AE.Roses

L'AE.Roses fou fundat a 1921. Segons diuen les memòries dels socis més antics, al principi del Segle XX (1900-1910),el futbol només es veia per les platges o per alguns carrers. Els primers esportistes varen vestir la samarreta groga i blava, al 1939 va passar a blau i groc tirant a vermellós o butà sempre amb franges amples i verticals, i encara actualment es així la samarreta.

El club s'havia denominat Club deportivo Rosas i posteriorment "Centro de Deportes Rosas". Ja venien a estiuejar joves de Figueres i de Barcelona i solien "reforçar" l'equip rosinc.Com per exemple en Lluís Ferrerons, en Cèsar Pi i Sunyer, en Jaume Miravitlles, en Jaume Sunyer i Pi, en Carles Díaz, etc.

El primer partit oficial va ser a l'estiu del 1925.Contra l'equip de l'esquadra anglesa ancorada al port de Roses.

Se sap que l’any 1926 el President va ser el senyor Joan Denclar (Pitada), acompanyat d'altres membres, com en Godo, en Bernadet, etc. Al 1929 la junta es va desfer i a partir d'aqui els encarregats del club n'eren els jugadors: Rubí, Pairet, Rigau, Berta I, Sauri, Mares, Romans, Berta II, Lluent, Rivas i Espiguler.

Els espais on tot això va succeir varen ser l’anomenat Camp dels Fossos, un dels fossars de les Muralles.I, posteriorment (1926), al Camp del Salatà, conegut aleshores com el Clot dels Franquets,més tard al Camp de la Cortina, espai cedit per l'Ajuntament.

Tot i no haver-hi junta oficial, durant aquells anys 1931-32, diversos rosincs varen formar part de diverses Juntes directives.Van comencar a aparèixer noms clau en la historiografia de l’AE Roses, com ara Buscarons també conegut com el Bolinder o l'Agustinet, Jaume Berta, en Baldiri i en Joaquim Marés, els germans Pere i Francisco Rigau, Pere Bosch, Joan Ferrer, Quimet de la Tartera, Juli Marcó (Barrina), Pepito Romans mes conegut com el "Nen", Manel Donat, Joan Espigolé, Bonaventura Siñol, Salvador Casanovas (Ferrolà), Josep Rubí, en Berta (l'oncle del Tatu), en Berta (germà de l'Oviveta), Ramón Guitart, en Cinto Solà,etc.Tots ells jugadors prou coneguts per la gent, especialment a Llançà i a l’Escala, pobles amb els quals la rivalitat feia sortir la emoció i les ganes de guanyar i que provocava que els partits més d'una vegada acabessin com el rosari de l’Aurora.

En esclatar la Guerra Civil el 1936, una gran majoria del jovent es va incorporar a files, i amb això al front de lluita, en el qual alguns degraciadament van trobar la mort.

El futbol quedà doncs aturat, encara que es va jugar algun partit de tant en tant, i ja no va reprendre l’activitat fins al 2 de novembre de 1939, amb el senyor Pere Guitart i Sallés (en Pere de la Jana) com a President. Diuen que va ser sota el seu mandat que es va fer un canvi de nom: el "Centro de Deportes de Rosas" es convertí en "Agrupación Deportiva de Rosas", el seu President es va fer "Delegat dels Esports de la F.E.T. i de las J.O.N.S." (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) i aixi el Club, constituit sota el control de la Delegación de Deportes de la Jefatura Local amb possibles activitats en tot tipus d'esport, es va poder adherir a la Federacio Catalana de futbol i l'equip va poder competir a la categoria segona ordinaria de la provincia, previa aprovació del Gobernador Civil de Girona.

Es va tornar a competir, ara peró de forma oficial i al campionat de Segona Categoria Ordinària Grup Nord només i havia: Figueres, Olot, L'Escala, el Yecsalis de St. Feliu i el Roses.

Com que hi havia pocs equips es feien Tornetjos amistosos per complementar-ho, com ara el Copa Emporium que organitzava L'Escala. Hi participaren també el Verges, L'Albons, l'Esplais i el Bellcaire.

En aquells temps encara no hi havia àrbitre federat, i algú que tingués uns coneixements mínims havia de fer el paper. A Roses, sovint li tocava al senyor Jaume Ballesta Font (Matagats).

El 1944 es va incorporar al Torneig de Primavera. Aquells van ser uns anys gloriosos, que varen dur el Roses a les categories més altes: va ser Campió Provincial d’Afeccionats dos anys (1950 i 1953), sota la presidència del senyor Antoni Serra i Comas, que compartia esport i alcaldia des de 1944, i la Junta gestora la formaven el Tresorer en Josep Mallol Simón, en Pere Rigau Escapa, Pere Rigau Carreras, Andreu Ribas Sala, Joan Compte Puig, Miquel Fort Vigo, Pere Marés Ripoll, el Vicepresident Francisco Berta i el Secretari i delegat de natació en Jaume Deulofeu Buscarons i que va acabar el seu mandat el 1955. Va ser nombrat Soci Honorari el 1951.

El juliol de 1947 va haver-hi una reorganització i la Junta Directiva del president Sr. Serra la formaven com a Vicepresident Joan Turró Compte, Secretari Jaume Deulofeu Buscarons que per desplacar-se al estranger fou substiuit posteriorment per Miquel Godo Romañach, el Tresorer Manel Donat Buscató, Recaptador Ernest Badal i Vocals en Francisco Cusí Coll, Salvador Casanovas Casas i Pere Puignau Berta. L'entrenador era l'Agustí Buscarons Antón que alhora era el Delegat Federatiu.

El 1951 el Club es va domiciliar al Carrer Sant Elm nº 1 i es varen incorporar a la Junta Directiva Xavier Casals Recasens i l'Enric Badosa Martimort.

Al quedar campió provincial la temporada va participar també dues vegades seguides al Campionat de Catalunya, arribant les dues vegades a la Final a doble partit, contra el mateix rival el Junior FC de Pedralbes, perdent-les. El 1953 malgrat haver guanyat el primer partit 3-1 i haver empatat el segon 3-3. A la prorroga es va perdre per 6 - 5.