Xarxes

Les xarxes

Tema Personal

Evolució

A principis del segle XX la introducció des del Nord d'Europa de les portes deflectores va revolucionar el mon de la pesca d'arrossegament.

La pesca de l'arrossegament va tornar a efectuar-se per una sola embarcació, però això no va ocórrer fins que es van introduir els motors. Les primeres notícies que es tenen de la implantació d'una caldera de vapor per practicar la pesca d'arrossegament daten de l'any 1912, en el port de Barcelona, aquests vaixells es dedicaven a la pesca d'altura en les costes Occidentals de Àfrica, entre Riu d'Or i Canàries, es van fundar vàries cases navilieres per a l'explotació d'aquests vaixells que, en la seva majoria van ser adquirits a Anglaterra.

Amb la revolució industrial i el augment de la població, el peix provinent del Mediterrani i del Cantàbric, ja no era suficient. La pesca en el Mediterrani encara estava en desenvolupament. Finalment al voltant dels anys 20, es van instal·lar d'instal·lar motors que cremaven olis pesats, per practicar l'arrossegament. Ja en aquells temps es van aixecar veus discordants advertint del greu perill que corria la vida marina en el Mediterrani de seguir per aquest camí: Una carrera desenfrenada de vaixells, potència de motors i aparells. Entre els avantatges que ofereix l'arrossegament davant altres formes d'explotació. Es pot treballar amb una climatologia adversa, ja que els vaixells d'arrossegament guanyen molta estabilitat mentre estan pescant i la comoditat en la captura de les espècies d'interès, , també cal tenir en compte que tan sols canviant de fons es capturen diferents espècies. Això permet que es poden capturar les espècies a raó de la demanda del moment als mercats.

Inovacions tecníques

Innovacions Una altra innovació en la pesca actual és el gran assortiment de avanços tècnics, sobretot electrònics dels que es disposen, radars, sonars, etc, cosa que facilita sobretot la localització dels peixos, evitant un gran nombre de maniobres fallides.

Però aquest tipus de pesca també té el seu costat negatiu: per poder capturar 1 Kg de peix amb valor comercial, s'han de desaprofitar una gran quantitat de peixos que encara que manquen de valor al mercat, no per això els fan menys indispensables per a la sustentació de la fràgil cadena tròfica, de la qual s'alimenten una gran part dels depredadors.

Pesca arrosegament

Historia

La pesca d'arrossegament va començar a la platja amb un bot a rems que portava "l'art" mar endins (500 m. com a màxim) on ho estenia i des de la platja mitjançant uns caps un grup d'homes ho arrossegava perpendicular cap a la costa el que no permetia capturar molts peixos. Sí els suficients per alimentar a les famílies que participaven en la feina. Aquesta forma tan rudimentària de pescar encara es practica en països subdesenvolupats, on abunden els peixos i les necessitats són de subsistència. Els pescadors es va adonar que si l'art que llançaven a la platja pogués córrer en sentit longitudinal a la costa, podria recórrer una quantitat infinita de mar i per tant els seus beneficis serien majors.

Els primers indicis que es tenen d'aquesta pràctica des d'una embarcació daten del segle XVI, es va introduir a Espanya des del Golf de León a la fi del XVIII, i a principis del XIV, època en la qual va començar a estendre's tímidament.

L'acció d'arrossegar l' "art", es realitzava mitjançant velers solitaris aparellats amb una vela llatina, que usaven "*tangones" (perxes que sobresortien pels costats del vaixell) amb la finalitat d'aconseguir una major obertura de la boca de l'art. Mes tard es van usar dues barques en parella (d'aquí la denominació "Bou") perquè arrossegaven l'art com una parella de bous igual que una arada, en poder treballar en profunditats i amb arts majors els aparells pesaven més, aixecant-se mitjançant uns grans torns de fusta, precursors de les actuals maquinetes", moguts per unes llargues barres del mateix material que empenyien els mariners. Des de Catalunya va començar a expandir-se a la resta de la península i d'allí a Europa, provocant conflictes amb els pescadors que empraven arts tradicionals. Encara avui perduren en part aquests conflictes, en menor quantia, per que cada vegada queden menys explotacions artesanals. Fins a la introducció dels motors als vaixells "arrossegadors" mai se sabia quan tornarien a port ja que depenien únicament de la força del vent. Si el vent no era favorable, es veien obligats a tirar el peix a l'aigua per que no hi havia de mitjans de conservació.