Cecilie Römer

Va néixer a Polònia el 1910. Quan va venir de vacances per primera vegada a Espanya, la va meravellar la climatologia d'aquí, especialment el sol. Va decidir venir a viure a la zona i el 1962 hi va comprar un xalet. La compra va resultar una estafa. Li van prometre que la casa estaria construïda en una data determinada, però, quan va acabar el termini d'entrega, encara no havien ni començat. Va estar vivint al terreny, sense casa, ella sola, fins que els obrers la van acabar.

La Cecilie parla de l'evolució que ha sofert Roses, en aquests anys, i Espanya, en general. El seu primer marit no volia venir a Espanya, però amb els anys es van separar i ella va decidir venir-hi. Una de les coses que la van atreure de Catalunya va ser l'idioma, ja que el català té una fonètica molt semblant al Polonès. Després, van venir―hi a viure les seves dues filles. Una d'elles està casada amb un espanyol.

La Cecilie treballava com a periodista per a una publicació alemanya. Ella s'ocupava de la secció de nutrició natural. Sempre li ha agradat molt la natura. Tal i com comenta: "No voy nunca al médico, por eso tengo buena salud.'‛ També li agraden molt les plantes, el seu jardí.

Conclou: "Mis recuerdos de Roses son los agujeros en las carreteras. Cuando llegaba en coche todo era oscuridad, no había ni una sola luz... Ahora todo ha cambiado, para bien, por supuesto. Se ha modernizado; ahora España sí es Europa."^[1]

Notes

1. ↑ "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005