Imatge aèria de la Ciutadella
El setge de 1645 de la Ciutadella de Roses per part de les tropes franceses comença anys abans, a mitjan juny del 1640. Els pagesos ajudats per les tropes de Lluís XIII, rei de França i en aquest moment comte de Catalunya, assetgen els terços que queden a la Ciutadella després de la retirada de tropes al Rosselló i l'Aragó. La fortificació en aquest moment era custodiada per Juan Arce i Leonardo Moles. La pressió i l'interès dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament es relaxa. L'any 1642 els terços veterans són rellevats per 2000 soldats, poc experts, comandats per Diego Caballero qui s'encarregarà d'entrenar-los.
Finalment, com relata el següent text, el moviment definitiu l'exèrcit francès l'inicia l'any 1645 com una gran operació per conquerir Roses:
El 1645, els francesos van decidir organitzar una gran operació per conquistar Roses. La direcció de les operacions va ser confiada al general comte Plessis de Preslain, cap de l'exèrcit francès que operava a l'Alta Itàlia. Els últims dies de març va desembarcar aquest exèrcit a prop de Roses, i es va iniciar el setge per terra i per mar.
L'esquadra havia de tenir un paper destacat durant el setge. Les tropes de la Ciutadella, en diferents sortides, van fer algun dany als assetjadors i es bateren amb ardidesa i gran valor, a l'empara de les fortificacions. El dia 15 d'abril, Divendres Sant, un temporal intens va inundar la plana i va dispersar els francesos, que es van reunir, altra vegada, en millorar el temps. El dia 20, els assetjadors van començar un atac artiller, per terra i per mar, de gran violència. La resistència va ser heroica des dels primers moments.
Va succeir una desgràcia a la plaça: per accident, el foc va seguir un reguerol de pólvora que havia passat desapercebut i que arribava fins a un magatzem, i el va fer volar juntament amb algunes cases immediates i el quarter de cavalleria, on va matar la major part dels cavalls; amb la qual cosa els assetjats van quedar privats de la possibilitat de fer sortides.
Malgrat les pluges i la tramuntana, a mitjan maig arribares els francesos a les muralles per la part de l'oest, i iniciaren l'operació, penosa, de minatge. Després d'aconseguir fer tres mines, el dia 25 va encendre la del baluard de Sant Jordi, però l'assalt no es va dur a terme per la insuficiència de la bretxa practicada. El dia 27 es va fer esclatar la segona mina; per la bretxa que va fer en la cortina es va iniciar un assalt, que va ser rebutjat. El dia 28, va esclatar una altra mina al baluard de Sant Joan, i la bretxa va poder ser ocupada pels francesos, i els seus defensors es van retirar de la vila.
Davant la situació crítica, el governador de la plaça, que veia delmades les seves forces per la malaltia i la fam, i sense possibilitat que el socorreguessin, va demanar entaular negociacions de rendició. La mateixa tarda del 28 van quedar formalitzats els pactes, després de 59 dies de setge, amb el màxim honor per als vençuts. El dia 2 de juny, va tenir lloc la sortida dels assetjats, amb armes, els cavalls que quedaven, quatre canons, bagatges i efectes personals (...). El dia 3, es va rendir el Castell de la Santíssima Trinitat. [1]
Les conseqüències del setge Roses són l'ocupació de la Ciutadella durant 15 anys per l'exèrcit francès, en aquest moment aliat dels catalans, i per l'altra banda els successius setges per part de l'exèrcit castellà per tal de recuperar la plaça. El litigi es nodreix del clima bèl·lic permanent entre França i Espanya. En aquest moment, i a base de tractats, França incorpora progressivament territoris que segons els seus juristes els pertanyen.
Notes
- ↑ Díaz, C.; Palou, Hug i Puig, Anna Ma. La Ciutadella de Roses. 77 Quaderns de la Revista de Girona. Girona: 2004. 2a ed.
